Com després d'un petit ruixat.

PEP DEMANA. El determinisme diu donat un passat P i unes lleis de la natura L llavors hi ha un únic futur F. Però, ¿què passa si el nostre cos no pertany totalment a la natura ni se li poden aplicar les lleis de la natura L? ¿Hi ha una encletxa per l'indeterminisme? CHATGPT RESPON. La teva pregunta és molt bona, perquè ataca el determinisme en el seu punt més feble: el seu abast ontològic. Anem a poc a poc. 1. Què afirma exactament el determinisme clàssic La formulació que dones és la canònica (Laplace): Si tenim un passat complet P i unes lleis de la natura completes L, aleshores hi ha un únic futur possible F. Això pressuposa tres coses molt fortes: Que tot el que existeix pertany a la natura física Que tot està governat per lleis deterministes Que el cos humà (i la ment) són sistemes físics tancats Si una d’aquestes tres cau, el determinisme ja no és una tesi universal, com a mínim queda limitat. 2. I si el nostre cos no pertany “totalment” a la natura? Aquí s’ob...

Prova contra el determinisme que no veig clara. PEP DEMANA. Em pots demostrar que jo tenc aspectes en que som lliure i no estic determinat per causes prèvies? CHATGPT RESPON. Ho intentaré, Pep, no amb una “prova matemàtica”, sinó amb arguments filosòfics clars, pas a pas, perquè aquí el que es demana és mostrar (fer veure) que no tot en tu pot estar exhaustivament determinat per causes prèvies sense caure en contradiccions. Aniré de menys a més, i si vols després en podem discutir algun punt amb calma. 1. Primer: què voldria dir “estar totalment determinat”? Dir que tu estàs totalment determinat vol dir això: En cada instant, una sola acció era possible, donades totes les causes prèvies (biologia, educació, caràcter, estat cerebral, etc.). És a dir: no només de fet actues així, sinó que no podies actuar d’una altra manera. Això és una tesi molt forta. 2. Argument 1: la diferència entre causa i raó Pensa en aquest cas senzill: Decideixes aixecar-te o quedar assegut. Quan...

REFLEXIÓ. El pecat de no creure en la llibertat. Ser “lliure” és comprendre que no ho ets. Ser “lliure” és comprendre que ets un ésser humà totalment determinat i manejat per Déu i, per tant, en el fons ets Déu. Pareix com un pecat i un excés de presumpció dir: noltros som Déu. Però si agaf la premissa que no som lliures, sinó que estam determinats per una primera causa que és Déu, llavors arrib a la conclusió que tots som Déu o, almanco, expressió de Déu i moguts totalment per Déu. El que passa és que el determinisme és discutible i n’hi ha que no són deterministes i diuen que tenim un poc de llibertat. Jo he llegit Baruch Spinoza, que era determinista, i per això arrib a aquestes conclusions. Em vaig confessar amb el rector de Porreres del pecat de creure que no som gens lliure, sinó que estic totalment determinat per Déu, i em va dir que era normal tenir dubtes de fe i que això no era cap pecat, i em va xerrar de sant Tomàs d’Aquino, que no he llegit i que, per ventura, en un fut...

REFLEXIÓ. Immortalitat. Segons Baruch Spinoza, jo no som lliure en absolut i Déu és l’únic que és lliure, i tots els meus actes estan determinats per Déu, ja que estan determinats per causes prèvies, i les causes prèvies per altres causes prèvies, i així fins a arribar a la primera causa, que és Déu. Llavors, qui està parlant amb vostè és Déu mateix, a través de mi, com si jo fos un robot teledirigit per Déu. Quan comprens que, a la superfície, ets un ésser humà mortal, però en el fons ets Déu, aconsegueixes la immortalitat.

REFLEXIÓ. Punts d'observació. Tant vostè com jo com qualsevol altre som diferents punts d’observació d’un mateix ésser que s’observa a ell mateix des d’aquests punts diferents. Aquests punts d’observació es distingeixen els uns dels altres pel que observen des del punt concret que són, i entre les coses observades hi ha una certa memòria associada a un determinat cos. I, així com aquest ésser té ara els punts d’observació d’ell mateix que som nosaltres i que observen certes coses, un cos i una memòria, també pot passar que es repeteixi dins l'ésser el mateix punt cosa que vol dir que es repeteix l'observació de les mateixes certes coses, del mateix cos i de la mateixa memòria.

REFLEXIÓ. Medita. Quan tenim idees clares tenim menys passions. Les idees confuses ens exposen a les passions, que patim sense control, siguin alegres o tristes, molt diferents de les accions alegres de la beatitud, que provenen de les idees clares, que feim amb control. Tenir idees verbals sovint és tenir idees confuses, perquè el llenguatge verbal sovint indica la realitat de manera no totalment precisa i això ens du a les passions.

PEP DEMANA. Segons Spinoza si tenim un mal cervell i una mala ment és millor posar la ment en silenci que pensar idees confuses? CHATGPT RESPON. Bona pregunta, i molt spinozista també 🙂 Intentaré respondre amb precisió, sense simplificar massa però tampoc embolicar. Resposta curta Segons Spinoza, és millor tenir la ment “en silenci” que no pas pensar idees confuses, si per “silenci” entenem no deixar-se arrossegar per la imaginació i els afectes passius. Però aquest silenci no és l’ideal final: l’ideal és arribar a idees adequades, encara que sigui poques i lentes. --- Ara, amb matís spinozista 1. Què són les idees confuses? A l’Ètica, Spinoza diu que: Les idees confuses i inadequades provenen de causes externes que no comprenem. Aquestes idees ens fan passius. D’elles neixen afectes com la tristesa, la por, l’odi, la culpa, etc. 👉 Pensar amb idees confuses no és neutre: és una disminució de la potència de pensar i de viure. Per tant, pensar malament és pitjor que no...

PEP DEMANA. Què és pitjor segons l'Ètica de Spinoza tenir la ment en silenci, com en el zen, o tenir idees confuses? CHATGPT RESPON. Segons l’Ètica de Spinoza, és pitjor tenir idees confuses que no pas una ment “en silenci” —si aquest silenci no és simple ignorància, sinó absència d’afectes confusos. Anem a pams, perquè aquí hi ha matís important. --- 1. Què és realment “dolent” per a Spinoza? Per a Spinoza, el criteri no és moral sinó ontològic: > Bo = allò que augmenta la nostra potència d’actuar i d’entendre Dolent = allò que la disminueix 👉 El problema central no és “pensar molt” o “pensar poc”, sinó pensar inadequadament. --- 2. Les idees confuses: el veritable problema Les idees confuses o inadequades són, per a Spinoza: idees causades principalment per causes externes idees que no entenem per la seva necessitat origen dels afectes passius (por, tristesa, odi, esperança, etc.) 📌 Ètica II, prop. 35: > La falsedat consisteix en la privació de coneixeme...

PEP DEMANA. Em pots demostrar que l'univers en què visc no és una simulació? CHATGPT RESPON. En sentit estricte, no: no es pot demostrar que l’univers en què vivim no sigui una simulació. I això no és una mancança teva ni de la ciència, sinó una limitació conceptual molt profunda. T’ho explic pas a pas, amb calma. --- 1. Què voldria dir “demostrar que no és una simulació”? Per demostrar-ho, necessitaríem un criteri intern (des de dins del món) que permetés distingir amb certesa entre: un univers “real” en sentit fort, i un univers que es comporta exactament igual, però que és generat per una simulació. El problema és que, per definició, una simulació suficientment completa pot reproduir totes les nostres observacions possibles: les lleis físiques, els resultats experimentals, la coherència matemàtica, fins i tot les nostres reflexions filosòfiques sobre si és o no una simulació. Si dos mons són indistinguibles en totes les experiències possibles, no hi ha prova empíri...

Els afectes de tristesa i derivats de tristesa com odi, por, commiseració... segons Spinoza són afectes passius ja que neixen de causes externes que no comprenem adequadament i no sorgeixen de la raó perquè duen a la impotència del cos i la impotència del cos no du a l'actitut de defensa de la pròpia vida i de la vida d'altres sers racionals que segons Spinoza és la millor actitut. Per tant si volem defensar la nostra vida ens convé sortir el més aviat possible de la tristesa i els seus derivats però de totes maneres no som lliures de fer sempre el millor per nosaltres perquè segons Spinoza no hi ha llibertat i tampoc som perfectes. PEP DEMANA. La por no pot dur a la defensa de la pròpia vida i per tant ser un afecte actiu? CHATGPT RESPON. Molt bona pregunta — perquè aquí hi ha un punt clau i subtil de l’Ètica. Resposta curta 👉 No: per a Spinoza, la por no pot ser un afecte actiu, encara que de fet pugui conduir ocasionalment a conservar la vida. Ara anem amb calma. -...

PEP DEMANA. És cert, segons Spinoza, que si jo imagin una cosa negativa que em pot passar o imagin una cosa negativa que passa a una altra persona llavors aquesta cosa negativa ja m'afecta negativament a jo? CHATGPT RESPON. Sí. Segons Spinoza, és cert que imaginar una cosa negativa —tant si et pot passar a tu com si li passa a una altra persona— ja t’afecta negativament, encara que no sigui real ni hagi passat. T’ho explic pas a pas, amb el seu propi llenguatge conceptual. --- 1. Imaginació i afectes Per a Spinoza, imaginar no és neutral. Una idea imaginada és una afecció del cos que va acompanyada d’una idea de l’afecció (Ètica II). Quan imagines un mal: el teu cos és afectat com si el mal fos present i això produeix un afecte real, no fictici > No patim només pels fets, sinó també per les idees que en tenim. --- 2. Tristesa anticipada A l’Ètica III, Spinoza defineix: Tristesa = pas a una menor perfecció (disminució de la potència d’actuar) Por = tristesa nascu...

PEP DEMANA. És cert, segons Spinoza, que si passes la teva vida prevenint les coses dolentes que et poden passar llavors t'amargues la teva vida i a més la vida et pot sorpredre amb una cosa que no havies previst? CHATGPT RESPON. Sí —el que dius és coherent amb l’esperit de Spinoza, encara que ell no ho formula exactament amb aquestes paraules. T’ho explic pas a pas, amb calma i sense tecnicismes innecessaris. --- 1. El problema de “viure prevenint mals” Per a Spinoza, viure dominat per la por (por al que pot passar) és una forma de passió trista. A l’Ètica defineix la por com: > por = tristesa davant la idea d’un mal futur incert Quan una persona organitza la seva vida sobretot per evitar mals possibles, passa això: Viu orientada cap al futur imaginat, no cap al present real Actua reactivament, no activament El seu poder d’actuar (potentia agendi) disminueix 👉 En aquest sentit, no viu plenament la seva vida, perquè no actua des del que és, sinó des del que tem. -...

PEP DEMANA. Em pots explicar senzillament i clarament els conceptes de superposició i entrellaçament en física quàntica? CHATGPT RESPON. Sí, és clar. Ho explico de manera intuïtiva, sense fórmules, i amb exemples quotidians. --- 1️⃣ Superposició quàntica Idea clau: Un sistema quàntic pot estar en diversos estats alhora mentre no el mesurem. Exemple senzill Imagina una moneda: En el món clàssic: o és cara o és creu. En el món quàntic: abans de mirar-la, pot estar en una superposició de cara i creu alhora. 👉 No vol dir que no sapiguem què és, sinó que realment no és només una cosa fins que la mesurem. Quan mesurem? En el moment de mesurar, la superposició col·lapsa El sistema tria un sol resultat (cara o creu) 📌 Exemple famós: el gat de Schrödinger Abans d’obrir la capsa, el gat és (segons el model) viu i mort alhora. Quan obrim la capsa → queda viu o mort, però no tots dos. --- 2️⃣ Entrellaçament quàntic Idea clau: Dos sistemes quàntics poden quedar connectats d’una ...