Gloses desbaratades.
Jo pens molt i jo pens molt
a tot hora tot lo dia
ben aviat faig molta via
i es sermó jo mai escolt.
Pensa que pensa que pensa
vaig passant jo es meu temps
des temps que passa em qued sense
fins que men queda no gens.
Si hem de fer aquí un combat
podem prendre aquí l'oratge
i m'hauràs gafat ventatge
si te dic cap Desbarat.
Ses cireres tornen Blanes
Quan te fugen de ses mans
si no tens por de germans
tendràs sempre ses mans sanes.
Ja no hi ha psicología
ni psicòlegs preparats
per fer tornar verds els Prats
que són grocs avui en dia.
Colors verds i groc i negres
els vermells me donen vida
sembla tot una mentida
no res sebre amb tants de sebres.
La llum sura emmig del temps
cercant ulls que la contemplin
i corets que alegres sentin
com els llamps, els sentiments.
Sent el temps venir i tornar
Quan record ma trista vida
vull pensar que ha estat mentida
per així poder oblidar.
Quarterades de sabor
ha mester la bona anyada
Quan L'aigua ha davallada
tot ho fa coneixedor.
El vent bufa Dins l'oceà
i els vaixells del port s'allunyen
deixant vides que no punyen
al patró que les deixà.
Sentia la puresa
d'un temps passat de lluny
i el vent que la retruny
de n'ella n'és entesa.
Ocells sent a Dins les fulles
ballant cançons de fora seva
i pot ser meva o pot ser teva
si tu de jo aviat t'allunyes.
Picarols de passadors
fan anar la vida envant
mentre el pastor va piulant
cançons dels temps venidors.
Venturosa dignitat
d'aquells que callen a temps
i deixen pasar valents
les paraules de combat.
Esperant la bufetada
que el meu vell m'ha de pegar
em sent el mal que em farà
com si la m'hagués pegada.
Lluny de casa sent l'amor
d'un món meu que m'acompanya
ja cap jutge em fica banya
ni tenc por de cap sermó.
Mir enfora i no ho veig clar
quin destí he d'elegir
que em permeti subsistir
i tranquil el temps pasar.
El món muta amb el meu cos
i Quan pens tenc un company
perillós perquè no em plany
l'emoció a que m'expòs.
Tranquil món que no me xerres
i vas fent el teu camí
el temps mou nostre destí
fent solquets en nostres terres.
Renou de conversa buida
m'ompl el cap de merda clara
vull parlar i esper encara
el silenci que me cuida.
Encanteris d'un pagès
que no troba llur camí
per fer el caminar fí
sense haver de dur cap pes.
Quan tot l'oli està venut
i no queda res per tu
pot cercar e buit comú
que t'enfonsa i has perdut.
Cireres plens de cireres
verds i grocs de llimonera
espera qui desespera
les paraules vertaderes.
U.I.B. Edifici Ramón Lllull (Lletres).
Van i venen les bellumes
i prediquen desbarats
i amb això están ocupats
n'hi ha que en guanyen bones sumes.
Les bellumes van i venen
i se conten pardalades
i amb això están ocupades
les foten i s'entretenen.
Camina ben satisfet
dels mostatxos blancs que porta
si l'escolten poc li importa
si cobra ja tot ho ha fet.
Merda clara Dins el cap
vas de viu per Dins la vida
Quan et passa consumida
et veig fer un Desbarat.
La seu tenim plena d'ous
i d'ets ases i someres
que te donen pels darreres
emperò no et donen sous.
Em sent les passes de la dona
seguir de prest els meus ulls blaus
i hi veig ballar calces suaus
al so d'un cant que Dins em sona.
Cireres Blanes de son
ja en tenc ganes de dormir
no sé si avui ja és ahir
o si demà el sol se pon.
Distretes banyen sa sort
d' una Figuera de llum
i de Font no en surt fum
si és que es temps ha quedat tort.
Una trutja bota flors
d' una llimonera blava
i una ximbombeta cava
vent de plomes i de cors.
Ballen bolles davall terra
d'un pastor de vent pesat
Quan branques de l'any passat
esmussen cinc jocs de serra.
Vermell blanc damunt la mar
cau de lluny una gavina
l'herba Sona i endevina
Quan es sol s' ha d'apagar.
Me dius coses vertaderes
i coses que no són veres
ses persones són senceres
Quan no són mai mentideres.
Sent de lluny una señal
de calor Dins l'oceà
cerc l'oblit Dins temps llunyà
que no vull que em faci mal.
Roques noves de la nit
rompen draps davall les plomes
paperets tots plens de comes
deixen buit tot verb escrit.
Grisor de plastic calent
d'audifon i de pantalla
descripció d'una batalla
per trencar l' enteniment.
Tenc esment d'una promesa
que m'espera d'anys ençà
de trovar un Prat verd clar
per la llum d' uns ulls encesa.
Passes dolces d'un nin mut
marquen l'herba d' un camí
que volta lluny sense fí
Dins un temps de joc perdut.
Trencades están les cordes
on penjaven els llençols
on de nit dormien sols
nins que tu ja no recordes.
Terenyines teix l'aranya
a un recó del referit
i amb un potet d'esperit
poc a poc la pell es banya.
Vent del sud Dins les figueres
figues flors deixa l' estiu
plors de nins sortint del niu
rodolant Dins les dreceres.
Nits i dies crema el forn
fret i foc de terra morta
torta tanca fort la porta
dibuixant un fosc contorn.
Tranquil·les dormen les bruixes
banyades per un ruixat
Baix un cel mig esqueixat
de llamps que paupen ses cuixes.
Xingloten cent nins de rosa
amb uns baveralls posats
fills d'homes mal esposats
amb dones que aviat fan nosa.
No tenc res a Dins el cap
el tenc buit i foradat
tot ho trob un Desbarat
que pica i no fa forat.
Una trutja bota flors
d'una llimonera blava
i una ximbombeta cava
vent de plomes i de cors.
Mir de front a la pintura
sent renou d'ocells cantar
de pistons lluny explotar
Dins un temps que passant dura.
Les frontisses de la merda
li tanquen el pensament
Fermat Dins un pot pudent
hi du un món fet una esquerda.
Un xorrac cau Dins un Clot
d'un renec d' una veinada
encesa per la feinada
que li pas mentre jo explot.
Cent olives d' un carrer
redolen envant i enrera
i llenega una cirera
que de tot n'està endarrer.
Les nits suren Dins un vent
que siula Dins la garriga
i la llum amb mitja figa
m'esbuca tard la talent.
Llengues volen com les aus
escrivint cercles de llum
damunt un món que treu fum
de derrotes en fan paus.
Rompuda està la mirada
per la serra i la muntanya
de mar i núvols l'acompanya
no existint Baix la flassada.
A la fresca de la fosca
contemplant estels d'argent
les converses de la gent
són com un vol fals de mosca.
Esperant com els dragons
que surti la seva presa
espera per ser compresa
fent groc fonc Dins els fogons.
El capellà du capell
muntant damunt la somera
i el vent que bufa darrera
li eixuga fresc la pell.
La mare de juny entén
que set fols blacs pinten sols
voltant Dins els seus redols
per fiblons que el foc encén.
Senalles buides de pols
carregades d'albercocs
saliva per ulls d'al·lots
en boques de gust ben dolç.
Rateretes disperades
per ocells picant les cuques
que maten dones molt ruques
plenes de pa i anengades.
Dins un ribell ple d'oratge
de ventura i d'il·lusió
tard se colga la funció
que li tanca aquell paratge.
Les ulleres pesen massa
pel nas d'aquell vell Vermell
blanc hi té cada cabell
i de negre cada passa.
Herba groga d' herba sana
un gorrió hi seu damunt
i s'enfilen per Amunt
menjant un ciurell de pana
Enmig d' una quarterada
hi jeu un mac de Torrent
que és mac i no sé si sent
si fa sol plou o ventada.
Un port buit de barca vella
de caseta blanca fresca
de gent que espera la pesca
de peix mort frit Dins la pella.
Un fosc bosc per fer-ne posts
post el sol Baix les tanyades
Baix les branques espenyades
amagat Dins els rebosts.
Cireres Blanes de son
ja en tenc ganes de dormir
no sé si avui ja és ahir
o si demà el sol se pon.
Distretes banyen sa sort
d' una Figuera de llum
i de la Font no en surt fum
si és que es temps ha quedat tort.
Ballen bolles davall terra
d'un pastor de vent pesat
set branques de l'any passat
esmussen cinc jocs de serra.
Vermell blanc damunt la mar
cau de lluny una gavina
l'herba zona i endevina
Quan es sol s' ha d'apagar.
Sense mort no hi ha res viu
sense vida no res mor
si res mor ja no hi ha por
d'allò que du el temps al riu.
Dins una ansa de girgola
jeia un forn ple de panades
i banderes escalades
d' un peix gras de plom en cola.
Capells plens de sobrasada
ajaguts damunt la mar
que no poden cabil·lar
ni menjar pinya salada.
Trenca closques d'ou nial
perduda té la llavó
gulles fil i un bon didal
recusen un foradó.
Forques verdes de l'albada
ficades Dins un paer
abelles buides de baer
no saben que vol dir anyada.
Cossiols romputs de Font
cerquen clepes d'institut
que volen un curs perdut
i tot l'any seguit fer pont.
Nines mortes Dins la terra
ossos nets Petits encara
la foganya fa mascara
Quan el foc ha tornat jerra.
LLamps i pans de vent del sud
ha pelat l'escud del dia
fa via i poca via
perquè tot temps és fotud.
Matrimonis prop de cent
de cent anys de patiment
de joves era avinent
i ara són sols pensament.
De pensar amb aigua bruta
no veu clar l'aire del cel
la nau plena està de mel
sense sebre que és la ruta.
Nafres Gomes i ciurons
esmolades són les posts
tancades Dins els rebosts
tapen bé els macarrons.
Els ullastres esqueixats
ploren mel per les tanyades
i les branques han deixades
mons tot plens de desbarats.
Tovallores Dins la sorra
d'aigua clara de peix viu
mai deixen a qui escriu
récords que el temps no esborra
Mon pare avui va emprenyat
perquè vol tenir raó
i jo trob que fa colló
sempre sol anar equivocat.
N'hi ha molts que les fan llargues
a ses gloses de picat
i jo de pererós que estat
ja no dic ni bones tardes.
Cinc cent anys de pensament
somnis verds de alfaus venut
i si menges pa no eixut
cobres seny i enteniment.
Giren tortes les someres
Dins un pou d' obscur record
dolça mel del Fons que es tord
les toquen de par darreres.
Niguls de pols de serrim
Dins un porxo fet a trossos
cusses que mostren ets ossos
i de davant fan verrim.
Cinquanta un desbarats
a Dins capses de galetes
dones brutes dones netes
crien nins molt mal criats.
a tot hora tot lo dia
ben aviat faig molta via
i es sermó jo mai escolt.
Pensa que pensa que pensa
vaig passant jo es meu temps
des temps que passa em qued sense
fins que men queda no gens.
Si hem de fer aquí un combat
podem prendre aquí l'oratge
i m'hauràs gafat ventatge
si te dic cap Desbarat.
Ses cireres tornen Blanes
Quan te fugen de ses mans
si no tens por de germans
tendràs sempre ses mans sanes.
Ja no hi ha psicología
ni psicòlegs preparats
per fer tornar verds els Prats
que són grocs avui en dia.
Colors verds i groc i negres
els vermells me donen vida
sembla tot una mentida
no res sebre amb tants de sebres.
La llum sura emmig del temps
cercant ulls que la contemplin
i corets que alegres sentin
com els llamps, els sentiments.
Sent el temps venir i tornar
Quan record ma trista vida
vull pensar que ha estat mentida
per així poder oblidar.
Quarterades de sabor
ha mester la bona anyada
Quan L'aigua ha davallada
tot ho fa coneixedor.
El vent bufa Dins l'oceà
i els vaixells del port s'allunyen
deixant vides que no punyen
al patró que les deixà.
Sentia la puresa
d'un temps passat de lluny
i el vent que la retruny
de n'ella n'és entesa.
Ocells sent a Dins les fulles
ballant cançons de fora seva
i pot ser meva o pot ser teva
si tu de jo aviat t'allunyes.
Picarols de passadors
fan anar la vida envant
mentre el pastor va piulant
cançons dels temps venidors.
Venturosa dignitat
d'aquells que callen a temps
i deixen pasar valents
les paraules de combat.
Esperant la bufetada
que el meu vell m'ha de pegar
em sent el mal que em farà
com si la m'hagués pegada.
Lluny de casa sent l'amor
d'un món meu que m'acompanya
ja cap jutge em fica banya
ni tenc por de cap sermó.
Mir enfora i no ho veig clar
quin destí he d'elegir
que em permeti subsistir
i tranquil el temps pasar.
El món muta amb el meu cos
i Quan pens tenc un company
perillós perquè no em plany
l'emoció a que m'expòs.
Tranquil món que no me xerres
i vas fent el teu camí
el temps mou nostre destí
fent solquets en nostres terres.
Renou de conversa buida
m'ompl el cap de merda clara
vull parlar i esper encara
el silenci que me cuida.
Encanteris d'un pagès
que no troba llur camí
per fer el caminar fí
sense haver de dur cap pes.
Quan tot l'oli està venut
i no queda res per tu
pot cercar e buit comú
que t'enfonsa i has perdut.
Cireres plens de cireres
verds i grocs de llimonera
espera qui desespera
les paraules vertaderes.
U.I.B. Edifici Ramón Lllull (Lletres).
Van i venen les bellumes
i prediquen desbarats
i amb això están ocupats
n'hi ha que en guanyen bones sumes.
Les bellumes van i venen
i se conten pardalades
i amb això están ocupades
les foten i s'entretenen.
Camina ben satisfet
dels mostatxos blancs que porta
si l'escolten poc li importa
si cobra ja tot ho ha fet.
Merda clara Dins el cap
vas de viu per Dins la vida
Quan et passa consumida
et veig fer un Desbarat.
La seu tenim plena d'ous
i d'ets ases i someres
que te donen pels darreres
emperò no et donen sous.
Em sent les passes de la dona
seguir de prest els meus ulls blaus
i hi veig ballar calces suaus
al so d'un cant que Dins em sona.
Cireres Blanes de son
ja en tenc ganes de dormir
no sé si avui ja és ahir
o si demà el sol se pon.
Distretes banyen sa sort
d' una Figuera de llum
i de Font no en surt fum
si és que es temps ha quedat tort.
Una trutja bota flors
d' una llimonera blava
i una ximbombeta cava
vent de plomes i de cors.
Ballen bolles davall terra
d'un pastor de vent pesat
Quan branques de l'any passat
esmussen cinc jocs de serra.
Vermell blanc damunt la mar
cau de lluny una gavina
l'herba Sona i endevina
Quan es sol s' ha d'apagar.
Me dius coses vertaderes
i coses que no són veres
ses persones són senceres
Quan no són mai mentideres.
Sent de lluny una señal
de calor Dins l'oceà
cerc l'oblit Dins temps llunyà
que no vull que em faci mal.
Roques noves de la nit
rompen draps davall les plomes
paperets tots plens de comes
deixen buit tot verb escrit.
Grisor de plastic calent
d'audifon i de pantalla
descripció d'una batalla
per trencar l' enteniment.
Tenc esment d'una promesa
que m'espera d'anys ençà
de trovar un Prat verd clar
per la llum d' uns ulls encesa.
Passes dolces d'un nin mut
marquen l'herba d' un camí
que volta lluny sense fí
Dins un temps de joc perdut.
Trencades están les cordes
on penjaven els llençols
on de nit dormien sols
nins que tu ja no recordes.
Terenyines teix l'aranya
a un recó del referit
i amb un potet d'esperit
poc a poc la pell es banya.
Vent del sud Dins les figueres
figues flors deixa l' estiu
plors de nins sortint del niu
rodolant Dins les dreceres.
Nits i dies crema el forn
fret i foc de terra morta
torta tanca fort la porta
dibuixant un fosc contorn.
Tranquil·les dormen les bruixes
banyades per un ruixat
Baix un cel mig esqueixat
de llamps que paupen ses cuixes.
Xingloten cent nins de rosa
amb uns baveralls posats
fills d'homes mal esposats
amb dones que aviat fan nosa.
No tenc res a Dins el cap
el tenc buit i foradat
tot ho trob un Desbarat
que pica i no fa forat.
Una trutja bota flors
d'una llimonera blava
i una ximbombeta cava
vent de plomes i de cors.
Mir de front a la pintura
sent renou d'ocells cantar
de pistons lluny explotar
Dins un temps que passant dura.
Les frontisses de la merda
li tanquen el pensament
Fermat Dins un pot pudent
hi du un món fet una esquerda.
Un xorrac cau Dins un Clot
d'un renec d' una veinada
encesa per la feinada
que li pas mentre jo explot.
Cent olives d' un carrer
redolen envant i enrera
i llenega una cirera
que de tot n'està endarrer.
Les nits suren Dins un vent
que siula Dins la garriga
i la llum amb mitja figa
m'esbuca tard la talent.
Llengues volen com les aus
escrivint cercles de llum
damunt un món que treu fum
de derrotes en fan paus.
Rompuda està la mirada
per la serra i la muntanya
de mar i núvols l'acompanya
no existint Baix la flassada.
A la fresca de la fosca
contemplant estels d'argent
les converses de la gent
són com un vol fals de mosca.
Esperant com els dragons
que surti la seva presa
espera per ser compresa
fent groc fonc Dins els fogons.
El capellà du capell
muntant damunt la somera
i el vent que bufa darrera
li eixuga fresc la pell.
La mare de juny entén
que set fols blacs pinten sols
voltant Dins els seus redols
per fiblons que el foc encén.
Senalles buides de pols
carregades d'albercocs
saliva per ulls d'al·lots
en boques de gust ben dolç.
Rateretes disperades
per ocells picant les cuques
que maten dones molt ruques
plenes de pa i anengades.
Dins un ribell ple d'oratge
de ventura i d'il·lusió
tard se colga la funció
que li tanca aquell paratge.
Les ulleres pesen massa
pel nas d'aquell vell Vermell
blanc hi té cada cabell
i de negre cada passa.
Herba groga d' herba sana
un gorrió hi seu damunt
i s'enfilen per Amunt
menjant un ciurell de pana
Enmig d' una quarterada
hi jeu un mac de Torrent
que és mac i no sé si sent
si fa sol plou o ventada.
Un port buit de barca vella
de caseta blanca fresca
de gent que espera la pesca
de peix mort frit Dins la pella.
Un fosc bosc per fer-ne posts
post el sol Baix les tanyades
Baix les branques espenyades
amagat Dins els rebosts.
Cireres Blanes de son
ja en tenc ganes de dormir
no sé si avui ja és ahir
o si demà el sol se pon.
Distretes banyen sa sort
d' una Figuera de llum
i de la Font no en surt fum
si és que es temps ha quedat tort.
Ballen bolles davall terra
d'un pastor de vent pesat
set branques de l'any passat
esmussen cinc jocs de serra.
Vermell blanc damunt la mar
cau de lluny una gavina
l'herba zona i endevina
Quan es sol s' ha d'apagar.
Sense mort no hi ha res viu
sense vida no res mor
si res mor ja no hi ha por
d'allò que du el temps al riu.
Dins una ansa de girgola
jeia un forn ple de panades
i banderes escalades
d' un peix gras de plom en cola.
Capells plens de sobrasada
ajaguts damunt la mar
que no poden cabil·lar
ni menjar pinya salada.
Trenca closques d'ou nial
perduda té la llavó
gulles fil i un bon didal
recusen un foradó.
Forques verdes de l'albada
ficades Dins un paer
abelles buides de baer
no saben que vol dir anyada.
Cossiols romputs de Font
cerquen clepes d'institut
que volen un curs perdut
i tot l'any seguit fer pont.
Nines mortes Dins la terra
ossos nets Petits encara
la foganya fa mascara
Quan el foc ha tornat jerra.
LLamps i pans de vent del sud
ha pelat l'escud del dia
fa via i poca via
perquè tot temps és fotud.
Matrimonis prop de cent
de cent anys de patiment
de joves era avinent
i ara són sols pensament.
De pensar amb aigua bruta
no veu clar l'aire del cel
la nau plena està de mel
sense sebre que és la ruta.
Nafres Gomes i ciurons
esmolades són les posts
tancades Dins els rebosts
tapen bé els macarrons.
Els ullastres esqueixats
ploren mel per les tanyades
i les branques han deixades
mons tot plens de desbarats.
Tovallores Dins la sorra
d'aigua clara de peix viu
mai deixen a qui escriu
récords que el temps no esborra
Mon pare avui va emprenyat
perquè vol tenir raó
i jo trob que fa colló
sempre sol anar equivocat.
N'hi ha molts que les fan llargues
a ses gloses de picat
i jo de pererós que estat
ja no dic ni bones tardes.
Cinc cent anys de pensament
somnis verds de alfaus venut
i si menges pa no eixut
cobres seny i enteniment.
Giren tortes les someres
Dins un pou d' obscur record
dolça mel del Fons que es tord
les toquen de par darreres.
Niguls de pols de serrim
Dins un porxo fet a trossos
cusses que mostren ets ossos
i de davant fan verrim.
Cinquanta un desbarats
a Dins capses de galetes
dones brutes dones netes
crien nins molt mal criats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada