Què és el que és?
Què és el que és.
Quan noltros observam un objecte, "el que és", amb la vista, lo primer que podem pensar, per exemple mentre llegim aquest escrit, és si el que veim està dins el nostre cervell o fora del nostro cervell. Segons el que ens expliquen els científics, el que veu una persona entra com a llum a la retina i allà és enviat a través del nervi òptic a la zona del cervell allà on es representen les imatges. Per tant, tot el que es veu està dins el cap.
Arribam a la conclusió que tot el que veim està dins el cap, però ja suposam desde el principi que hi ha dins i fora. Així, tot el que veim està dins el cap, però correspon a allò que està defora perquè en molts de casos ho podem tocar. Sabem que una cosa està dins nosaltres si amb el tacte percebem que està dins i defora si amb el tacte percebem que està defora, el tacte ens dóna informació dels límits del nostre cos. Aquesta informació també està dins el cap, però no ens queda més remei que suposar que és certa perquè ens hi va la vida.
Respecte això de que ens hi va la vida, hi ha religions que diuen que la mort no existeix o que hi ha una altra vida després de la dissolució del cos, i molt probablement diuen la veritat, però jo com a animal "racional" no ho puc sebre, necessit la fe. A més, la dissolució del cos pot ser molt dolorosa.
El mateix passa amb els altres sentits: oïda, olfacte, gust, tacte, propiocepció i interocepció.
Així, la persona humana existeix perquè té memòria dels sentits i així existeix el temps. Perquè té passat, sense passat res no passaria. I el passat és memoria. I el passat passant, i per tant memoritzant, permet l'existència del temps. I el cos de la persona existeix i és real, i si no és real, és real que no és real. L'estudi del cervell humà és una missió llarga que per ventura ens develarà molts de misteris. Si els sentits humans no formàssin un ànima que permet l'existència del temps, no hi hauria vida ni res. No sabem on va l'ànima quan morim, ni si es desgasta fins a la desaparició per diverses malalties.
Per això hi ha les religions.
Pot ser què el que un ser mortal com l'home pot sebre, pot pensar o pot dir i percebre estigui limitat. I per molt que evolucioni l'home, fins i tot fins al superhome (Nietzsche), segueixi estant limitat. Wittgenstein deia que "noltros sentim que encara que totes les preguntes científiques fossen respostes, el misteri de la
vida no seria més penetrat."
QUÈ ÉS L'ÉSSER? L'ÉSSER ÉS TOT ALLÒ SOBRE EL QUAL ES POT PARLAR.
Així més clarament: QUÈ ÉS? ALLÒ SOBRE EL QUAL ES POT PARLAR.
Hans Georg Gadamer. "No hay ningún enunciado que se pueda entender únicamente por el contenido que propone." Verdad y método 2.
Nietzsche. "Acaso no mienten todas las palabras."
"Algo sólo es real si puedes estar de acuerdo con alguien de que lo es " Carlos Castaneda.
. Witgenstein. "Del que no es pot parlar millor és callar-se." Tao te king. " El Tao que pot ser expressat no és el Tao absolut." Dimarts 13 d'Agost de l'any 2019.
Quan noltros observam un objecte, "el que és", amb la vista, lo primer que podem pensar, per exemple mentre llegim aquest escrit, és si el que veim està dins el nostre cervell o fora del nostro cervell. Segons el que ens expliquen els científics, el que veu una persona entra com a llum a la retina i allà és enviat a través del nervi òptic a la zona del cervell allà on es representen les imatges. Per tant, tot el que es veu està dins el cap.
Arribam a la conclusió que tot el que veim està dins el cap, però ja suposam desde el principi que hi ha dins i fora. Així, tot el que veim està dins el cap, però correspon a allò que està defora perquè en molts de casos ho podem tocar. Sabem que una cosa està dins nosaltres si amb el tacte percebem que està dins i defora si amb el tacte percebem que està defora, el tacte ens dóna informació dels límits del nostre cos. Aquesta informació també està dins el cap, però no ens queda més remei que suposar que és certa perquè ens hi va la vida.
Respecte això de que ens hi va la vida, hi ha religions que diuen que la mort no existeix o que hi ha una altra vida després de la dissolució del cos, i molt probablement diuen la veritat, però jo com a animal "racional" no ho puc sebre, necessit la fe. A més, la dissolució del cos pot ser molt dolorosa.
El mateix passa amb els altres sentits: oïda, olfacte, gust, tacte, propiocepció i interocepció.
Així, la persona humana existeix perquè té memòria dels sentits i així existeix el temps. Perquè té passat, sense passat res no passaria. I el passat és memoria. I el passat passant, i per tant memoritzant, permet l'existència del temps. I el cos de la persona existeix i és real, i si no és real, és real que no és real. L'estudi del cervell humà és una missió llarga que per ventura ens develarà molts de misteris. Si els sentits humans no formàssin un ànima que permet l'existència del temps, no hi hauria vida ni res. No sabem on va l'ànima quan morim, ni si es desgasta fins a la desaparició per diverses malalties.
Per això hi ha les religions.
Pot ser què el que un ser mortal com l'home pot sebre, pot pensar o pot dir i percebre estigui limitat. I per molt que evolucioni l'home, fins i tot fins al superhome (Nietzsche), segueixi estant limitat. Wittgenstein deia que "noltros sentim que encara que totes les preguntes científiques fossen respostes, el misteri de la
vida no seria més penetrat."
QUÈ ÉS L'ÉSSER? L'ÉSSER ÉS TOT ALLÒ SOBRE EL QUAL ES POT PARLAR.
Així més clarament: QUÈ ÉS? ALLÒ SOBRE EL QUAL ES POT PARLAR.
Hans Georg Gadamer. "No hay ningún enunciado que se pueda entender únicamente por el contenido que propone." Verdad y método 2.
Nietzsche. "Acaso no mienten todas las palabras."
"Algo sólo es real si puedes estar de acuerdo con alguien de que lo es " Carlos Castaneda.
. Witgenstein. "Del que no es pot parlar millor és callar-se." Tao te king. " El Tao que pot ser expressat no és el Tao absolut." Dimarts 13 d'Agost de l'any 2019.
Arribam a la conclusió que tot el que veim està dins el cap però ja suposam desde el principi que hi ha dins i fora. Així tot el que veim està dins el cap però correspon a allò que està defora perquè en molts de casos ho podem tocar. Sabem que una cosa està dins nosaltres si amb el tacte percebem que està dins i defora si amb el tacte percebem que està defora, el tacte ens dóna informació dels límits del nostre cos. Aquesta informació també està dins el cap però no ens queda més remei que suposar que és certa perquè ens hi va la vida.
ResponEliminaRespecte això que ens hi va la vida, hi ha religions que diuen que la mort no existeix o que hi ha una altra vida després de la disolució del cos i molt probablement diuen la veritat però jo com a animal "racional" no ho puc sebre, necessit la fe.
Elimina