REFLEXIÓ. Més que mecanismes.
REFLEXIÓ. Més que mecanismes Les màquines poden llegir més llibres que nosaltres, però no passen gust de llegir llibres. Les màquines poden escriure llibres i poemes, però no passen gust de fer-ho ni expressen el que senten. Les màquines poden compondre música i tocar instruments musicals, però no passen gust de fer-ho ni expressen els seus sentiments. Els robots poden jugar a futbol millor que qualsevol humà, però no senten alegria quan fan un gol; només diuen que la senten. Etc. Per tant, no facem de màquines: expressem el que sentim, passem gust de moure el cos i de pensar, perquè els nostres sentiments, la nostra subjectivitat, el nostre punt de vista sobre el món... no els pot substituir cap màquina. Sense això tan nostre, el nostre món seria mort i no seria nostre. Les màquines es mouen i "pensen" de manera cada vegada més complexa, però només són un mecanisme objectivable; en canvi, els éssers vius som més que mecanismes objectivables perquè, a més de moure'ns, sen...