Com després d'un petit ruixat.

Per jo viatjar al passat seria com mirar una pel.lícula de cine de fi a inici. Resulta que mentre viatjàssim al passat no existiríem i quan ens aturàssim de viatjar al passat i tornàssim a partir cap al futur no seriem conscients de que haviem viatjat al passat sinó tan sols cap al futur ja que viatjant cap al futur anam omplint la memòria i som conscients del pas del temps sense memòria res no passaria ni tan sols existiriem. Existir és viatjar al futur i viatjar al futur és memoritzar esdeveniments, és com escoltar música: sense el record de la nota anterior cap sentit té la següent. La llum aniria en sentit contrari dels ulls a l´emissor per lo que no hi veuriem. El so aniria en sentit contrari de les orelles a la font emissora per lo que no hi sentiríem. Les olors i els gusts també anirien en sentit contrari per lo que no sentiriem olors ni gusts. I el tacte? El tacte també aniria en sentit contrari les sensacions del cos anirien en sentit contrari per lo que no tendriem cos i el