Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. Intel·ligència. La intel·ligència l’únic que fa és anticipar respostes (anticipar una acció també ho podem entendre com una resposta). Així, la intel·ligència, donat un text, anticipa el text que segueix; donades unes dades del passat meteorològic, anticipa les dades del clima que vindrà; donada una situació d’un tauler d’escacs, anticipa les millors jugades; donada una sèrie de sons, anticipa els sons que segueixen i fa música... N’hi ha que diuen que entendre, o comprendre, és intel·ligència, però perquè un altre comprovi si hem entès qualque cosa ens farà preguntes i, si anticipam correctament les respostes, haurem demostrat que ho enteníem. Així, la intel·ligència és anticipar. Fins i tot, per recordar ho feim anticipant. Les màquines tenen una capacitat de memòria molt gran i, donades les dades que tenen emmagatzemades des de fa més o manco temps i amb els algoritmes d’anticipar el que segueix a les seves dades (o d’anticipar les respostes), crec que podran fer tot el q...

REFLEXIÓ. Màquines conscients 1. Xerrant "groller": Si fóssim capaços d'identificar "el psíquic" en el món "físic", podríem crear màquines conscients. Per exemple, si fóssim capaços d'identificar "la visió subjectiva del color vermell" com una forma determinada de corrent elèctric, llavors podríem fer que les màquines veiessin el color vermell creant, en algun lloc i moment, aquesta forma determinada de corrent elèctric. Alguns humans han observat el cervell però no hi han trobat l'ànima, perquè tal vegada per a un humà sigui impossible trobar l'ànima en el cervell d'un altre humà, ja que Déu ha fet que no hi tenguem accés. Crec que Déu ens ha ficat dins aquesta simulació o al·lucinació compartida. Llavors, si vius una al·lucinació des de dins de l’al·lucinació, no pots crear una al·lucinació per a una altra cosa que aparegui dins la teva al·lucinació, per exemple, una màquina. Crec que dins una al·lucinació tu no pots crear ...

REFLEXIÓ. Màquines conscients. Si en la realitat que, directament amb els sentits o indirectament amb aparells, som capaços de percebre els humans, algun dia ens és possible identificar un sentiment, una emoció, una sensació perceptiva..., és a dir, la "subjectivitat", i som capaços d’ubicar-la dins el nostre espai-temps, potser ens serà possible crear màquines amb sentiments, emocions i sensacions. Ara bé, si això —és a dir, identificar la "subjectivitat" dins el nostre espai-temps— mai no és possible, tampoc no podrem saber mai si hem creat màquines amb "subjectivitat".

REFLEXIÓ. Morir és desenfocar-se? Igual com una persona que necessita ulleres i ha perdut visió encara hi veu, però embullat, pot ser que una persona, quan mor, encara percebi i existeixi, només que la seva visió, la seva oïda, el seu olfacte, el seu tacte, el seu gust i el seu pensar queden embullats per la dissolució del seu cos mortal. Així, morir només seria desenfocar-se d’una realitat i, per ventura, enfocar-se a una altra.

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 1. A la memòria humana podem distingir la memòria de treball i la memòria a llarg termini. - La memòria de treball està majorment situada a la zona prefrontal del cervell encara que també usa altres zones. Aquesta memòria ens permet retenir només unes quatre unitats d'informació a la vegada, encara que hi ha persones que en poden retenir un poc més o un poc menys. Utilitzam la memòria de treball quan ens concentram. Si no ens concentram o no repetim la informació mentalment, s’esborra aviat de la memòria de treball. Hi ha persones que retenen la informació en la memòria de treball de manera més segura. La memòria de treball ens permet accedir a la informació ara mateix. Per aprendre una cosa nova hem de fer servir la memòria de treball. - La memòria a llarg termini no està situada majorment en una única zona del cervell, sinó que està espargida i és molt més grossa, i practicament mai no es pot aconseguir omplir-la per complet. La informació que e...