Ma estranyesa era fum.
Ma estranyesa era fum . Em trobava dins la llum dins la llum d'un món perdut que passava per l'embut d'un fumeral ple de fum. Per no perdre la costum em tapava amb un escut del foc que havia rebut foc de llenya en gros consum. I volava a poc a poc cap als nuvols lluny del foc davall el cel estelat. Amb el cap em feia un toc anant d'un a un altre lloc i amb alè mig congelat. 22 de desembre de l'any 2019. Pep OcConill.