Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. El que ignoram. Quan pensam, movem una mà, miram un arbre... Per fer aquestes coses, depenem de moltes coses que no comprenem, ni sabem com són les reaccions fisicoquímiques del nostre cos, etc. Per tant, la Natura (o Déu) intervé en tot el que feim i té gran part, o tot, del mèrit o demèrit d’allò que feim.

REFLEXIÓ. Flastomies i orgull Quan intent fer una cosa i no em surt, és molt habitual per part meva enfadar-me i amollar qualque flastomia contra Déu. Però observem què passa aquí. Si flastom contra Déu per un «error» «meu», és perquè, en el fons, sé que l’«error» no és meu, sinó del qui ho maneja tot, és a dir, Déu o Natura. Per tant, per evitar ésser esclau de passions tristes, ira i flastomies, el millor que puc pensar és que els meus «errors» no són meus, sinó de Déu o Natura, i acceptar la «voluntat de Déu» o la forma d’ésser que té la Natura. També ajuda pensar que els «errors» només són «errors» per a jo, que desig que les coses surtin d’una determinada manera, però Déu no té aquest desig i, per tant, no s’erra mai. Aquesta reflexió també es pot girar en sentit contrari, com quan ens sentim orgullosos dels nostres «encerts». En aquest cas, el millor que podem pensar per evitar ser víctimes de l’orgull és: «Ho he fet així gràcies a Déu o Natura». NOTA. Crec que és una ...