Com després d'un petit ruixat.

SOM TEMPS. Per captar el pas del temps, hem de notar una diferència en la memòria o en la consciència. En definitiva, per captar el pas del temps, hem de notar una diferència en alguna cosa que ocupa "espai", ja que, des d'una perspectiva descriptiva, deim que la consciència o la memòria estan disposades en un "espai". A més, per percebre aquesta diferència, la consciència o la memòria han d’"estendre" els punts del seu "espai" dins una altra dimensió, que podem anomenar temporal. Així, existim més al voltant del present però també en el passat percebut des del futur.

Segons l'eminent filòsof del segle XX Martin Heidegger EL MÓN NO ESTÀ A L'ESPAI sinó que l´espai és descobert dins un món. L'espai no és un contenidor buit preexistent en el qual es disposen les coses, sinó que és descobert a través de la manera com habitam i ens relacionam amb el món. Acostant-nos i allunyant-nos de les coses experimentam l'espai. Només a partir de la temporalitat podem habitar i relacionar-nos amb el món, acostant-nos i allunyant-nos de les coses. CITA: "Tan sólo en base a la temporeidad extático-horizontal es posible la irrupción del Dasein en el espacio. El mundo no está-ahí en el espacio; pero éste sólo puede ser descubierto dentro de un mundo. La temporeidad extática de la espacialidad que es propia del Dasein permite, precisamente, comprender la independencia del espacio respecto del tiempo, pero también, a la inversa, la "dependencia" del Dasein respecto del espacio, dependencia que se manifiesta en el conocido fenómeno de que l...

"Y así como el que existe en forma impropia pierde constantemente el tiempo y nunca "tiene" tiempo, así también el carácter distintivo de la temporeidad de la existencia propia es que esta existencia, en su resolución, nunca pierde el tiempo, y que "siempre tiene tiempo"." SER Y TIEMPO. Martin Heidegger. Si usam el temps visquent i per a viure, en harmonia amb el nostre ésser i la nostra resolució, no perdem mai el temps. El nostre ésser és anticipar-nos a nosaltres mateixos estant ja en el món enmig de l'ent que compareix dins el món. La nostra resolució, quan som pròpiament nosaltres mateixos, és en l'aïllament de la callada projecció en disposició de l'angoixa cap al més propi ser culpable. Per tant, si estam plens de xerrameca inautèntica llavors no estam callats, no som nosaltres mateixos, no vivim en la nostra resolució i mai "tenim" temps.