Amb absoluta indiferència.

Com una bístia vella que ja sap el camí
i pausadament du el carro
de tornada cap a casa
així eren les seves paraules justes
i el seu actuar tranquil.
Amb els seus braços
havia tallat la llenya de la foganya
i quan a la nit
seia, allà, devora el foc,
i escoltava la dona,
en les flamarades
veía el passat unit a la mort propera i segura
com un cercle natural
que contemplava amb absoluta indiferència.

Dimarts, 31 de Gener de l'any 2006. NOTA DEL 30 d'Abril del 2024. Aquest poema és una descripció d'així com trobava que era es conco en Gabriel de Can Xim o de Can Moragues.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dios según Buda.

Diálogo con CHAT GPT, desde Heidegger al funcionamiento de Chat gpt.

Glosa feta a un psiquiatre.