Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Com després d'un petit ruixat.

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de gener 1, 2026

Record glosa de sa padrina Magdalena.

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

de gener 01, 2026

Anda vete al hospital que te cure el infermero que yo no tengo dinero para curarte tu mal.

Publica un comentari a l'entrada

Més informació

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per Michael Elkan

Entrades destacades.

Heidegger. Tener o no tener tiempo.
Heidegger. Existencia propia e impropia.
Heidegger. Poder ser como es. El por-mor-de del Dasein.
Distinción entre resolución y acto resolutorio.
En el instante no hay angustia.
Pros y contras de las relaciones humanas.
Desde Heidegger al funcionamiento de chat-gpt.
Tener o no tener tiempo.
Mala i bona consciència.
Poder ser como se es.
Buscar el éxito y evitar el fracaso es existencia impropia.
El ahora.
El instante.
Quien soy yo.
Ser sí mismo.
Espacio en Heidegger.
La falsa división entre lo físico y lo psíquico.
La tierra de cinco minutos.
On estan els colors?
Paradoxa dels bessons. Relativitat. Implicacions biològiques.
Què és per jo viatjar al passat?
Nota a Què és per jo viatjar al passat?

Entrades populars

Conversa amb una padrina.

de juny 14, 2018

Un dia de l'any 1994. Pep (nat l'any 1971): Mam padrina que ho trobau an això d'anar a sa Lluna. Ho creis que hi han anat? Padrina (nada l'any 1909): Sí que ho crec que hi han anat però trob que és un Desbarat això d'anar a sa Lluna. Pep: I perquè creis que hi han anat? Padrina: Per demostrar que són llests. Pep: I què creis que hi han anat a fer a sa Lluna? Padrina: A fer res. Lo que han fet i no res és igual. Pep: I no li trobau cap mèrit? Padrina: Cap. Lo que ho trob mèrit és viure bé i estar tranquils. Pep: Padrina, vos agrada sa televisió? Padrina: A estones. A estones m'agrada sa televisió. Pep: Sabeu com ho fan perquè vegem ses imatges. Padrina: Per entretenir-se i passar es temps. Es qui no el saben passar an es temps són uns beneits l'han de passar alegres i contar coses i res més. Pep: Padrina, i és qui va inventar es cotxo? Que no ho trobau gros? Padrina: Sí que ho trob gros. Pep: Vos impresiona aquest invent? Padrina: Sí ...

Més informació

Què és el que és?

d’agost 14, 2019

Què és el que és. Quan noltros observam un objecte, "el que és", amb la vista, lo primer que podem pensar, per exemple mentre llegim aquest escrit, és si el que veim està dins el nostre cervell o fora del nostro cervell. Segons el que ens expliquen els científics, el que veu una persona entra com a llum a la retina i allà és enviat a través del nervi òptic a la zona del cervell allà on es representen les imatges. Per tant, tot el que es veu està dins el cap. Arribam a la conclusió que tot el que veim està dins el cap, però ja suposam desde el principi que hi ha dins i fora. Així, tot el que veim està dins el cap, però correspon a allò que està defora perquè en molts de casos ho podem tocar. Sabem que una cosa està dins nosaltres si amb el tacte percebem que està dins i defora si amb el tacte percebem que està defora, el tacte ens dóna informació dels límits del nostre cos. Aquesta informació també està dins el cap, però no ens queda més remei que suposar que és certa ...

Més informació

CHAT GPT. Entendiendo el no dualismo a partir de la percepción de Merleau-Ponty.

de novembre 11, 2024

PEP PREGUNTA Qué opinas de la siguiente reflexión mía basada en la lectura de Merleau-Ponty: "La percepción no puede entenderse desde el mundo porque la percepción es nuestro acceso al mundo."? CHAT GPT RESPONDE Tu reflexión sobre la percepción en Merleau-Ponty captura un aspecto fundamental de su filosofía. Según él, la percepción no es simplemente un resultado de nuestro contacto con un mundo objetivo preexistente, sino más bien la manera primaria en que accedemos a ese mundo. No hay un mundo independiente de nuestra percepción que podamos conocer sin esa mediación. En otras palabras, la percepción no es solo un efecto del mundo en nosotros, sino que es constitutiva de nuestra experiencia del mundo: es a través de ella que el mundo se revela. Tu frase refleja esta idea al destacar que la percepción no puede ser entendida desde el mundo, sino que es la condición de posibilidad para que ese mundo se nos aparezca. Esto resuena con la crítica de Merleau-Ponty al realismo in...

Més informació

Jo tenc ganes de jugar.

d’agost 11, 2018

Jo tenc ganes de jugar de pujar a una Figuera de botar de branca a branca, jo tenc ganes de jugar de botar damunt la sorra a vorera de la mar, jo tenc ganes de jugar de posar-me uns manguitos i nedar a Dins la mar, jo tenc ganes de jugar de correr per Dins els Prats i somniar amb els niguls, jo tenc ganes de jugar d'agafar una pilota i ésser com en Ronaldinho, jo tenc ganes de jugar per ésser aquell infant que mai tranquil va jugar. Jo tenc ganes de jugar ara ja no he de fer sa feina i ningú m'ha d`aprovar. Jo tenc ganes de jugar d'enfilar-me als ametlers i menjar ametlons. Jo tenc ganes de jugar de córrer per els camins i collir mores madures. Jo tenc ganes de jugar de pegar una pedrada mam Quan lluny puc arribar, jo tenc ganes de jugar i veure com les pastures els mens saben pasturar, jo tenc ganes de jugar fins que em fugi el récord del nin que anava a escola amb por de una galtada, amb por d' un insult, amb por d' un futur pel qual...

Més informació

Nota a Què és per jo viatjar al passat? De 11 de Maig del 2018.

de maig 30, 2023

En aquell article vaig fer referència a la memòria. Encara no havia llegit a Bergson. Em referia a la memòria cerebral de Bergson. La memòria pura de Bergson, que no depèn del cervell, fa referència als resultats de la memòria cerebral dins la sensibilitat (allà dic dins la imaginació) mitjançant l'acte de imaginar un record cerebral. L'acte de imaginar, o més ben dit de recordar, un record cerebral és quasi igual a un acte perceptiu, com per exemple veure passar una mosca volant, la diferència és que l'acte de recordar depèn de la matèria del cervell,i pot generar moviments del cos que són percebuts, i l'acte perceptiu depèn de la matèria del món "exterior".

Més informació

Amb absoluta indiferència.

de maig 11, 2018

Com una bístia vella que ja sap el camí i pausadament du el carro de tornada cap a casa així eren les seves paraules justes i el seu actuar tranquil. Amb els seus braços havia tallat la llenya de la foganya i quan a la nit seia, allà, devora el foc, i escoltava la dona, en les flamarades veía el passat unit a la mort propera i segura com un cercle natural que contemplava amb absoluta indiferència. Dimarts, 31 de Gener de l'any 2006. NOTA DEL 30 d'Abril del 2024. Aquest poema és una descripció d'així com trobava que era es conco en Gabriel de Can Xim o de Can Moragues.

Més informació

L'inventor de colors. (Obra de teatre curta)

de setembre 01, 2018

A. L'INVENTOR DE COLORS. Psicòleg 1. Vostè és una persona molt Intel·ligent. L'inventor de colors 2. No. Som beneitíssim. 1. Sí? 2 Sí. 1. Però vostè fa de metge investigador i ha realitzat projectes que li poden dur a ésser anomenat premi Nobel. 2. Això no té cap valor. 1. No? Cap? 2. No. Cap. 1. Vostè té l'autoestima molt Baixa. Pràcticament no en té d'autoestima. 2. Amb això estic d'acord. 1. Haurem d'investigar d'on li ve aquesta autoestima tan Baixa. Per què diu que és beneitíssim? 2. Entre moltes altres coses Quan era nin vaig projectar que en ésser un adult faria d'inventor de colors i mai he estat capaç d'inventar-me un nou color. 1. El comprenc vostè ha investigat tant amb la intenció de veure Nous colors en el món i no ho ha aconseguit. Em sap greu. 1. Bé però pensi que ningú n'ha inventat cap mai de color. 2. Idò com així el món està ple de colors? 1. No ho sé. Començ a pensar que jo també som beneitís...

Més informació

Gloses desbaratades.

d’agost 22, 2018

Jo pens molt i jo pens molt a tot hora tot lo dia ben aviat faig molta via i es sermó jo mai escolt. Pensa que pensa que pensa vaig passant jo es meu temps des temps que passa em qued sense fins que men queda no gens. Si hem de fer aquí un combat podem prendre aquí l'oratge i m'hauràs gafat ventatge si te dic cap Desbarat. Ses cireres tornen Blanes Quan te fugen de ses mans si no tens por de germans tendràs sempre ses mans sanes. Ja no hi ha psicología ni psicòlegs preparats per fer tornar verds els Prats que són grocs avui en dia. Colors verds i groc i negres els vermells me donen vida sembla tot una mentida no res sebre amb tants de sebres. La llum sura emmig del temps cercant ulls que la contemplin i corets que alegres sentin com els llamps, els sentiments. Sent el temps venir i tornar Quan record ma trista vida vull pensar que ha estat mentida per així poder oblidar. Quarterades de sabor ha mester la bona anyada Quan L'aigua ha ...

Més informació

Què és per jo viatjar al passat.

de maig 11, 2018

Per jo viatjar al passat seria com mirar una pel·licula de cine de fi a inici. Resulta que mentre viatjàssim al passat no existiríem i quan ens aturàssim de viatjar al passat i tornàssim a partir cap al futur no seríem conscients de que havíem viatjat al passat sinó tan sols cap al futur ja que viatjant cap al futur anam omplint la memòria i som conscients del pas del del temps sense memòria res no passaria ni tan sols existiríem. Existir és viatjar al futur i viatjar al futur és memoritzar esdeveniments, és com escoltar música: sense el record de la nota anterior cap sentit té la següent. La llum aniria en sentit contrari dels ulls a l'emisor per lo que no hi veuríem. El so aniría en sentit contrari de les orelles a la font emisora per lo que no hi sentiríem. Les olors i els gusts també aniríen en sentit contrari per lo que no sentiríem olors ni gusts. I el tacte ? El tacte també aniria en sentit contrari les sensacions del cos anirien en sentit contrari per lo que no tend...

Més informació

Teoria de la relativitat. Paradoxa dels bessons.

de maig 16, 2018

M´agradaria que qualcú m´aclarís el següent problema. Segons la teoria de la relativitat d'Albert Einstein el temps de les coses que es mouen respecte d'un observador passa més lentament. Així si tenim dos germans bessons i un l´enviam a l´espai al tornar, el que ha anat a l´espai, serà més jove que el que ha quedat amb nosaltres. Ara suposi que vostè i jo ens trobam un dia i sincronitzam els nostres rellotges. Llavors ens allunyam molt ràpidament i després ens tornam trobar. Per a vostè, el meu rellotge anirà retrassat, però, desde el meu punt de vista serà el seu el que hi anirà. La meva pregunta és: Quan ens trobem per segona vegada estarem d´acord amb l´hora del rellotge? Per què?

Més informació

Seguidors

Pep Occonill: .

Accedeix al perfil

Cercar en aquest blog

Arxiu

de gen. 011
de des. 2913
de des. 153
de nov. 242
de nov. 1917
de set. 261
de set. 2211
d’ag. 294
d’ag. 1822
de jul. 064

Mostra'n més Mostra'n menys

Informa d'un ús abusiu