Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. Alguns motius per a no anar a missa. - A missa et diuen quan has de seure i estar dret, quan has de xerrar, quan has de callar. Has de repetir oracions i això a un esperit orgullós no li agrada. - En el món impera el cop per cop o tornar mal per mal, més que tornar bé per mal. - El parenostre et duu a acceptar la voluntat de Déu per damunt de la pròpia, i això a molta gent no li agrada. - A missa ens deim pecadors, i molta gent potser no vol admetre que és pecadora. - A molta gent no li agrada escoltar ni llegir perquè això demana un esforç per mantenir l'atenció. - A la gent li agrada anar on hi ha gent. Llavors, si hi ha una tendència que poca gent vagi a missa, això encara fa que n'hi vagi menys. - Molta gent és realista ingènua. Pensen que la realitat que veuen amb els seus ulls és tot el que hi ha i ni es plantegen que tal vegada és una ficció que apareix dins la seva consciència, orquestrada per una intel·ligència superior o per Déu. De fet, molts no són ...

REFLEXIÓ. Coses que m'han pujat la moral. 1. La primera cosa que m'ha pujat la moral és prendre antidepressius, concretament mirtazapina. De jove havia pres fluoxetina i paroxetina, però no em pujaren tant la moral com la mirtazapina. L'inconvenient és que és una droga i que té efectes secundaris. Ara ja no en prenc i m'estim més no prendre'n. 2. La segona cosa que m'ha ajudat a pujar la moral és aprendre a meditar. En vaig aprendre amb el llibre El poder del ahora, d’Eckhart Tolle, dia 18 de juliol de l'any 2007. 3. La tercera cosa que m'ha ajudat a pujar la moral és ser totalment sincer amb mi mateix. Moltes vegades, en societat, dic coses que realment no pens i faig coses que realment no tenc ganes de fer, i això és necessari per conviure en societat i col·laborar. El problema és quan duc aquesta hipocresia social dins mi mateix i som hipòcrita amb mi mateix; això mina la moral. Per tant, almanco amb mi mateix em puja la moral ser TOTALMENT SINCER....

REFLEXIÓ. On és el Cel? Quan era nin, les monges ens contaven que, quan morim, l’ànima surt i se’n va al Cel. Llavors, ja més gran, a l’escola pública els mestres ens digueren que el cel està ple d’estrelles, espai buit, planetes, asteroides, cometes, galàxies, cúmuls de galàxies, etc. Llavors, amb això que ens havien explicat els mestres, pareixia que no hi havia aquest Cel on hi ha les ànimes dels morts que ens havien explicat les monges. Però, de més gran, reflexionant, podem pensar que les galàxies, els planetes, les estrelles, l’espai buit... que veim quan miram per amunt, ho veim amb els ulls, que envien la informació de tot això que veim a la nostra consciència visual; llavors, tot el que veim ho veim dins la nostra consciència. Llavors podem pensar que el Cel està darrere la nostra consciència i allà hi ha els morts, les seves ànimes i Déu nostre Senyor.

REFLEXIÓ. Determinisme fort Segons Baruch Spinoza, és cert que: «Si ho sabéssim tot sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i sobre el món, sabríem que nosaltres no podem haver fet sinó exactament el que hem fet, que els altres no poden haver fet sinó exactament el que han fet i que en el món no pot haver passat sinó exactament el que ha passat.»

REFLEXIÓ. L'alegria de tranquil·litzar-se. Em passa sovint que estic desanimat o trist. Estic ocupat pensant i pensant i projectant-me cap al futur, ocupat com estic en les meves tasques, i no hi ha manera de sortir de la tristesa i el desànim. El que em passa en aquest cas és que la mateixa activitat mental que tenc m’intranquil·litza, i intranquil·litzar-se és passar a un estat més imperfecte, és a dir, és també experimentar tristesa. Per sortir d’aquesta tristesa, el que faig no és pensar més o millor, perquè l’activitat mental m’intranquil·litza. La sortida per alegrar-me és aturar el cap i no pensar. Quan no pens ni em project cap al futur, em tranquil·litzo, i tranquil·litzar-se és perfeccionar-se, i el pas de perfeccionar-se és alegria.

REFLEXIÓ. Alegria. Segons Baruch Spinoza, l'alegria és el pas d'una menor a una major perfecció. Així, quan el cos i el cervell, majorment per causa seva, passen d'una menor a una major perfecció perquè comprenen coses que abans no comprenien o perquè poden ser més causa del que fan que abans, experimentam alegria activa. També pot passar que el cos i el cervell pateixin una causa exterior que els perfecciona; en aquest cas, també experimentam una alegria, però passiva, que és més inestable. Quan tenim un entrebanc i passam d'una major a una menor perfecció, experimentam tristesa; però quan, després de minvar, augmenten les nostres capacitats de ser causa del que feim o de comprendre experimentam alegria, perquè el pas de perfeccionar-se és l'alegria. També, quan, després de l'entrebanc que ja ens ha generat tristesa, comprenem adequadament que, segons les lleis de la natura, hi ha causes que ens han duit a sofrir-lo, experimentam una alegria que és l'aug...