Entrades

REFLEXIÓN. Derecho a decidir.

REFLEXIÓN. Derecho a decidir. Tenemos derecho a decidir por nosotros mismos aunque tengamos un transtorno. Pero decidimos en función de lo que creemos saber. Entonces ¿quien decide lo que creemos saber?....... ¿lo decide los políticos y funcionarios que diseñan el sistema educativo? ¿lo decide la dirección de Radio Televisión Española, la dirección de la CNN o la dirección de Tertulies Paranormals? ¿lo decide Bill Gates o Elon Musk?¿lo decide CHATGPT o GEMINI? ...Porque mientras estàs ocupado mirando el móbil, pensando en la guerra de Irán, pensando en memorizar los ríos de España o en aprender a calcular el área de un triángulo ......no piensas en alimentar las gallinas de tu corral y tienes que comprar los huevos al señor Roig, amo de MERCADONA.

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 3

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 3 Ja hem xerrat de la memòria de treball i de la memòria a llarg termini. La memòria a llarg termini està basada en enllaços de connexions entre neurones del cervell. Per obtenir informació i per ficar-ne a la memòria a llarg termini necessitam la memòria de treball, si ho feim de manera conscient i no automatitzada. Per usar la memòria de treball necessitam estar concentrats, i només hi podem mantenir devers 4 unitats d’informació a la vegada. Per dominar una matèria ens convé emmagatzemar molta informació dins la memòria a llarg termini. Quan volem aprendre qualque cosa nova, necessitam la memòria de treball, que estarà ocupada mantenint com a màxim 4 unitats d’informació a la vegada, que podem anar introduint dins la memòria a llarg termini. Quan la memòria de treball crea enllaços dins la memòria a llarg termini, ocupa les seves unitats d’informació (fins a 4) per crear connexions i estructures d’enllaços que donin sentit a aquesta memòria. D’aquesta m...

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 2

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 2 Hem xerrat ja de la memòria de treball i de la memòria a llarg termini. Veiem ara com emmagatzemar informació a la memòria a llarg termini. El que emmagatzemam a la memòria a llarg termini poden ser fets o imatges. La memòria a llarg termini té molta capacitat per a les imatges i menys per als fets. Els fets són també més difícils d’emmagatzemar. Per tant, va bé transformar els fets en imatges perquè siguin més bons de recordar. Un fet és, per exemple, que Sant Josep és el dia 19 de març o que “ànnera” en anglès és duck. Per emmagatzemar informació a la memòria a llarg termini hem de: Concentrar-nos. Practicar. Crear una imatge que representi el fet (millor si és estranya i té moviment). Unir la informació a coses que ja sabem. Per exemple, aquest nom, Pere, com mon pare. Recordar la informació moltes vegades. Un truc per recordar la llista següent d’elements químics en anglès per ordre: 1. Potassium, 2. Sodium, 3. Lithium, 4. Calcium, 5. Magnesium, 6. A...

Intel·ligència

REFLEXIÓ. Intel·ligència. La intel·ligència l’únic que fa és anticipar respostes (anticipar una acció també ho podem entendre com una resposta). Així, la intel·ligència, donat un text, anticipa el text que segueix; donades unes dades del passat meteorològic, anticipa les dades del clima que vindrà; donada una situació d’un tauler d’escacs, anticipa les millors jugades; donada una sèrie de sons, anticipa els sons que segueixen i fa música... N’hi ha que diuen que entendre, o comprendre, és intel·ligència, però perquè un altre comprovi si hem entès qualque cosa ens farà preguntes i, si anticipam correctament les respostes, haurem demostrat que ho enteníem. Així, la intel·ligència és anticipar. Fins i tot, per recordar ho feim anticipant. Les màquines tenen una capacitat de memòria molt gran i, donades les dades que tenen emmagatzemades des de fa més o manco temps i amb els algoritmes d’anticipar el que segueix a les seves dades (o d’anticipar les respostes), crec que podran fer tot el q...

Màquines conscients 1.

REFLEXIÓ. Màquines conscients 1. Xerrant "groller": Si fóssim capaços d'identificar "el psíquic" en el món "físic", podríem crear màquines conscients. Per exemple, si fóssim capaços d'identificar "la visió subjectiva del color vermell" com una forma determinada de corrent elèctric, llavors podríem fer que les màquines veiessin el color vermell creant, en algun lloc i moment, aquesta forma determinada de corrent elèctric. Alguns humans han observat el cervell però no hi han trobat l'ànima, perquè tal vegada per a un humà sigui impossible trobar l'ànima en el cervell d'un altre humà, ja que Déu ha fet que no hi tenguem accés. Crec que Déu ens ha ficat dins aquesta simulació o al·lucinació compartida. Llavors, si vius una al·lucinació des de dins de l’al·lucinació, no pots crear una al·lucinació per a una altra cosa que aparegui dins la teva al·lucinació, per exemple, una màquina. Crec que dins una al·lucinació tu no pots crear ...

Màquines conscients.

REFLEXIÓ. Màquines conscients. Si en la realitat que, directament amb els sentits o indirectament amb aparells, som capaços de percebre els humans, algun dia ens és possible identificar un sentiment, una emoció, una sensació perceptiva..., és a dir, la "subjectivitat", i som capaços d’ubicar-la dins el nostre espai-temps, potser ens serà possible crear màquines amb sentiments, emocions i sensacions. Ara bé, si això —és a dir, identificar la "subjectivitat" dins el nostre espai-temps— mai no és possible, tampoc no podrem saber mai si hem creat màquines amb "subjectivitat".

Morir és desenfocar-se?

REFLEXIÓ. Morir és desenfocar-se? Igual com una persona que necessita ulleres i ha perdut visió encara hi veu, però embullat, pot ser que una persona, quan mor, encara percebi i existeixi, només que la seva visió, la seva oïda, el seu olfacte, el seu tacte, el seu gust i el seu pensar queden embullats per la dissolució del seu cos mortal. Així, morir només seria desenfocar-se d’una realitat i, per ventura, enfocar-se a una altra.