Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. Hipòtesi: Gènesi de la psicosi. La psicosi es pot donar en una persona que està molt sola i pensa molt sense compartir el que pensa. Com que els seus pensaments no són confrontats amb els d'altres persones, pot acabar desenvolupant idees que no pertanyen a la realitat compartida. Així, quan ocasionalment té l'oportunitat de compartir algun d'aquests pensaments, els altres li diuen que està boja. Llavors, una possible solució pot ser disminuir la seva activitat mental, prenent medicaments o d'altres maneres, o bé compartir més els seus pensaments amb altres persones per poder-los contrastar amb la realitat compartida.

REFLEXIÓ. Hipòtesi: patir per a sentir-se millor. Si al cervell li dones medicaments per a sentir-se bé, el cervell no s'ha d'esforçar per a sentir-se bé i, a la llarga, se sent malament. En canvi, si al cervell li dones medicaments que el fan sentir malament, com per exemple els antipsicòtics, el cervell s'esforça per a sentir-se bé i, a la llarga, se sent millor. El problema de patir és que tot el temps que has estat patint ja no ho recuperes i si te mors abans d'aprendre a passar gust has arruïnat la teva vida.

REFLEXIÓ. Autoestima i autoodi fruit de les relacions. L’Ètica de Spinoza diu: «Si imaginam que algú semblant a nosaltres experimenta algun afecte, aquesta imaginació expressarà una afecció del nostre cos semblant a aquest afecte.» Així, si imaginam que algú ens odia, ens odiarem un poc només per imaginar-ho, i si imaginam que algú ens estima, ens estimarem un poc només per imaginar-ho. Per tant, les escoles on els professors critiquen l’alumnat o el peguen, o on hi ha alumnes que sofreixen assetjament escolar per part d’altres alumnes, o pares que peguen, critiquen i no estimen els seus fills, poden provocar que els nins s’odiïn a ells mateixos i no tenguin autoestima. Tendeixes a fer a tu mateix el que et fan els altres. Si t’estimen, tendeixes a estimar-te, i si t’odien, tendeixes a odiar-te. Si sempre t’han valorat, tendeixes a valorar-te sempre. Si a vegades t’han valorat i a vegades no, tendeixes a dubtar de tu mateix. Si mai t’han valorat, tendeixes a odiar-te. L’herència biològ...

REFLEXIÓ. Aprenentatge i originalitat Aprendre és crear connexions en una xarxa neuronal preexistent. Per tant, si aprenem molt, els nostres pensaments aniran pels camins formats per les connexions que hem creat aprenent i, així, més que tenir pensaments molt originals, més aviat crearem noves connexions entre coses ja apreses, per la qual cosa serem menys originals. Els genis creatius, més que tenir un cervell millor o saber molt, tenen un cervell estrany; per això les seves idees són molt originals i molt diferents de les de la majoria.

PEP DEMANA. Hi ha gent que li va malament l'escola perquè sap que aprendre és recordar com deia Plató al Menó, al Gòrgias i al Fedó o com diu la neurociència actual crear connexions possibles dins una xarxa neuronal preexistent. Per tant, si aprendre és recordar coses que ja es sabien no estan motivats a recordar-les una i altra vegada als examens i quan el professor els ho demana diuen ja ho sé però no contesten. CHATGPT RESPON. Sí, però faria una distinció important: la intuïció que expresses pot explicar una part del fracàs escolar, però no és exactament correcte dir que aprendre és simplement recordar. En el Menó, el Fedó i el Gòrgias, Plató desenvolupa, amb matisos diferents, la idea que el coneixement pot ser una reminiscència: l'aprenentatge no consistiria tant a introduir un contingut completament nou dins la ment com a fer explícit o recuperar un saber que ja hi era d'alguna manera. La teva idea es podria formular així: Una persona pot tenir una concepció de l...

DIÀLEG AMB CHATGPT.."Heidegger i Taoisme." PEP DEMANA. "Y así como el que existe en forma impropia pierde constantemente el tiempo y nunca "tiene" tiempo, así también el carácter distintivo de la temporeidad de la existencia propia es que esta existencia, en su resolución, nunca pierde el tiempo, y que "siempre tiene tiempo"." SER Y TIEMPO. Martin Heidegger. No serà la temporalitat de l'existència propia el que diu el Tao Te King de: "qui sap no parla, qui parla no sap", "esforça't en el no-esforç", "sense fer res es fa tot"? Perquè la resolució és callada projecció i sense fer res sempre es té temps. CHATGPT RESPON. La relació que proposes és interessant, però hi ha semblances i també diferències importants entre Heidegger i el Tao Te King. El que sí que s'assembla Heidegger diu que l'existència impròpia viu dispersa en el "se" (das Man): sempre ocupada, corrent d'una cosa a una a...