Entrades

Si no ens estimen.

REFLEXIÓ. Si els altres no ens estimen, els odiam. Tendim a voler que els altres estimin allò que estimam i odiïn allò que odiam. Nosaltres tendim a estimar allò que augmenta la nostra potència d'acció i a odiar allò que la disminueix. Si un altre estima allò que estimam, aquest altre estima allò que a nosaltres ja ens augmenta la nostra potència, i nosaltres tendim a imitar aquest amor, pel que encara estimam més allò que ja augmenta la nostra potència. I si un altre odia allò que nosaltres odiam, aquest altre odia allò que a nosaltres ja ens disminueix la nostra potència, i nosaltres tendim a imitar aquest odi, pel que encara odiam més allò que minva la nostra potència. El que passa sovint és que els altres odien allò que estimam i estimen allò que odiam. Llavors, si un altre estima allò que odiam, per imitació fa que estimem un poc allò que disminueix la nostra potència d'acció, i si un altre odia allò que estimam, per imitació fa que odiem un poc allò que augmenta la nost...

Magnesi.

PEP DEMANA. Quins beneficis i perjudicis du menjar aliments rics en magnesi? CHATGPT RESPON. Menjar aliments rics en magnesi sol tenir més beneficis que perjudicis, sobretot si parlam d’aliments naturals i no de suplements. T’ho explic de manera clara i equilibrada. 🟢 Beneficis del magnesi 🧠 Sistema nerviós i benestar mental Ajuda a regular l’estrès i l’ansietat. Contribueix a una millor qualitat del son (no és un sedant, però afavoreix la relaxació). Participa en la transmissió nerviosa. 💪 Músculs i ossos Ajuda a prevenir rampes musculars. Intervé en la contracció i relaxació muscular. És important per a la salut òssia (juntament amb calci i vitamina D). ❤️ Sistema cardiovascular Contribueix a un ritme cardíac normal. Ajuda a regular la pressió arterial. Pot reduir lleugerament el risc de malalties cardiovasculars. ⚙️ Metabolisme i energia Imprescindible en centenars de reaccions enzimàtiques. Ajuda a transformar els aliments en energia. Millora la sensibilitat ...

Des de la perspectiva de l'eternitat.

PEP DEMANA. Em pots posar exemples d'idees sub specie aeternitatis? CHATGPT RESPON. Sí. Anem a pams i amb exemples clars, en clau spinoziana. En Spinoza, una idea és sub specie aeternitatis quan no és pensada com a successió temporal, ni com a vivència psicològica, sinó com a expressió necessària de l’essència de Déu/Natura. No depèn del “quan” ni del “com ho visc”, sinó del “què és necessàriament”. Exemples clars 1. Una veritat matemàtica 2 + 3 = 5 No és veritat perquè avui la pensis ni perquè algú la descobreixi. És veritat necessàriament, sempre, independentment del temps. Això és una idea sub specie aeternitatis. 2. L’essència del triangle La suma dels angles d’un triangle és 180°. No parla d’aquest triangle dibuixat ara ni del que dibuixaràs demà. Parla de què és un triangle. És una idea eterna, no una experiència. 3. L’essència del cos humà (en general) El cos humà és un mode extens amb una certa proporció de moviment i repòs. Això no és el teu cos avui cans...

Per a Déu tota l'ànima humana és eterna.

CONCLUSIÓ DEL DIÀLEG: Segons Baruch Spinoza, per a Déu tota l'ànima humana és eterna. PEP DEMANA. Si part de l'ànima humana és eterna segons Spinoza com puc saber quina és aquesta part i quines idees la formen si l'ànima humana és la idea del cos humà? CHATGPT RESPON. Molt bona pregunta. Vas directament al nus difícil de l’Ètica. Anem pas a pas, amb Spinoza mateix a la mà, i sense fer-lo dir el que no diu. 1. Punt de partida ferm en Spinoza Per a Spinoza: L’ànima humana és la idea del cos humà (Ètica II, prop. 13) Això vol dir: No hi ha una “ànima separada” que floti. Tot el que passa al cos té una idea corresponent a l’ànima. L’ànima és tan finita com el cos en tant que idea del cos existent en el temps. Fins aquí, res d’etern. 2. On apareix, doncs, l’eternitat? A la Part V de l’Ètica, Spinoza afirma una cosa que sembla paradoxal: «L’ànima humana no pot ser totalment destruïda amb el cos, sinó que en resta alguna cosa que és eterna.» (V, prop. 23) Clau: ...

REFLEXIÓ. L'inconscient, és a dir Déu, és lliure.

REFLEXIÓ. L'inconscient, és a dir Déu, és lliure. Respecte la llibertat humana m'ha vengut al cap que si part de l'ànima humana és eterna i sempre ha existit i sempre existirà hi ha un espai per la llibertat humana ja que part de la persona no seria posterior a Déu. Podria ésser però que part de l'ànima humana fos eterna i que aquesta part pertanyi a l'ésser de Déu i així es garantiria la llibertat humana. Spinoza diu que Déu és lliure. Idò part de l'ànima humana per ventura és lliure perquè existeix i actua únicament per la necessitat de la seva pròpia naturalesa ja que pertany a l'ésser de Déu. Només per a la consciència hi ha temps. Per tant si no hi ha consciència no hi ha res posterior a Déu i només hi ha simultanietats. Per tant fora de la consciència som simultanis a Déu, eterns i participants de la llibertat divina.

REFLEXIÓ. És l'espai finit o infinit?

REFLEXIÓ. És l'espai finit o infinit? No sé si l’espai és finit o infinit, perquè Heidegger, a "Sein und zeit”, diu que el temps del Dasein és finit. Si el temps és finit, per ventura pots mesurar, per exemple, una distància de cinquanta pams amb la mà del cos del Dasein, i el pam del Dasein és finit, així com el seu cos; però una infinitud de pams cap Dasein les podrà mai mesurar, ja que el temps del Dasein és finit i el Dasein només experimenta les afeccions del seu cos. Per tant, com que l’espai que ocupa el cos del Dasein és finit i el temps del Dasein és finit, no puc saber si l’espai és finit o infinit ja que l'espai l'experimentam amb el cos i el temps del Dasein. Creure amb una existència eterna és una qüestió de fe ja que l'excepticisme radical és irrefutable. Només una existència eterna podria conèixer un espai infinit, si n’hi hagués.

Univers finit, com pot ser?

PEP DEMANA. Com pot tenir l'univers físic total un volum finit? CHATGPT RESPON. És una pregunta molt profunda i absolutament legítima. La clau és aquesta idea contraintuïtiva: L’univers pot ser finit en volum sense tenir límits ni “vora”. Anem a poc a poc. 1. Finit no vol dir “tancat dins una capsa” Quan imaginem un volum finit, solem pensar en: una caixa, una esfera dins un espai més gran, una vora on “s’acaba tot”. Però això pressuposa un espai exterior. En cosmologia relativista no hi ha un “fora” de l’univers. L’univers no està dins res: és l’espai mateix. 2. L’analogia clàssica: la superfície de l’esfera Pensa en la superfície de la Terra: És finita (té una àrea total concreta). No té vores. Pots caminar indefinidament sense trobar un “final”. No necessita un “exterior” per existir com a superfície. 🡒 Això és una geometria finita i sense límits. Ara bé: La superfície de la Terra és 2D. L’univers seria l’analogia 3D. 3. Espai corbat: clau de la relativit...