Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. "El perceptor i el percebut en el somni de la vida" El percebut és allò que apareix com a objecte per a un subjecte. Les màquines són percebudes i objectivables en el seu comportament, i el seu comportament es pot explicar per la llei de causa i efecte, ja que podem percebre directament o indirectament les estructures de causes i efectes que les fan funcionar. Però què serien les màquines sense aquells que les utilitzen o les fan funcionar? Què serien les màquines sense aquells que les perceben? Les màquines no perceben, només funcionen en relació amb les causes del seu entorn, i elles mateixes produeixen efectes en el seu entorn. Percebre, per als humans, és més que reaccionar a l’entorn. La percepció humana no es pot explicar completament per estructures objectivables de causes i efectes, ja que per explicar aquestes estructures necessitam percebre-les primer, i sempre en queda alguna cosa sense percebre, ja que no podem percebre allò que percep un altre, ni sebre...

REFLEXIÓ. Màquines conscients 2 Nosaltres podem actuar en el nostre món i iniciar processos que actuïn en el nostre món, com per exemple màquines i robots "intel·ligents", però nosaltres no podem crear el nostre món, ja que hem estat llençats al nostre món, per ventura per Déu, si existeix. Crec que el nostre món és el nostre somni compartit o la nostra al·lucinació compartida, i nosaltres podem actuar, crear processos i iniciar processos que actuïn dins el nostre somni, però no podem fer que aquests processos somniïn juntament amb nosaltres. Per ventura Déu, si hi ha Déu, pot, però els humans, per ara, no sabem si podem. Podríem pensar que, mitjançant la reproducció, nosaltres també podem iniciar l'existència de processos realitzats per cossos humans que somniïn juntament amb nosaltres. Però, si nosaltres creàssim una còpia del nostre cos copiant tots els seus àtoms, ¿com sabríem si aquesta còpia comparteix el somni amb nosaltres? No sabem si els altres somnien amb nosa...

REFLEXIÓ. Observam el pensament. Nosaltres, els humans, podem tenir pensaments mecanitzables perquè pensar és moure el cos, encara que només siguin molècules del cervell, però nosaltres podem ser conscients dels nostres propis pensaments, és a dir, observar-los; en canvi, les màquines no poden ser conscients dels seus "pensaments" o processos.

REFLEXIÓ. Més que mecanismes Les màquines poden llegir més llibres que nosaltres, però no passen gust de llegir llibres. Les màquines poden escriure llibres i poemes, però no passen gust de fer-ho ni expressen el que senten. Les màquines poden compondre música i tocar instruments musicals, però no passen gust de fer-ho ni expressen els seus sentiments. Els robots poden jugar a futbol millor que qualsevol humà, però no senten alegria quan fan un gol; només diuen que la senten. Etc. Per tant, no facem de màquines: expressem el que sentim, passem gust de moure el cos i de pensar, perquè els nostres sentiments, la nostra subjectivitat, el nostre punt de vista sobre el món... no els pot substituir cap màquina. Sense això tan nostre, el nostre món seria mort i no seria nostre. Les màquines es mouen i "pensen" de manera cada vegada més complexa, però només són un mecanisme objectivable; en canvi, els éssers vius som més que mecanismes objectivables perquè, a més de moure'ns, sen...

Bon dia. Et desig que avui puguis trobar la pau i l'alegria a la teva vida i així augmentis la pau i l'alegria d'un món nostre tan carregat de desgràcies.

REFLEXIÓ. La consciència està defora i dedins. Suposem que un ésser humà percep un arbre que té davant el seu cos. Podem pensar que l'ésser humà percep l'arbre amb els seus sentits i que la informació de l'arbre que té davant arriba, a través del seu sistema nerviós, a la seva consciència. Així, tendríem l'arbre "real", el de defora del seu cos, i l'arbre dins la seva consciència, amagat a qualque racó del seu cervell. Però, què passa si això no és així? Què passa si l'arbre "real", l'arbre de defora, ja està dins la consciència de l'ésser humà que l'observa, perquè la consciència de l'ésser humà està dins el seu cos i defora del seu cos, i no només dedins, ja que el mateix cos de l'ésser humà, que serveix per decidir què està dedins i què defora, ja està ell mateix dins la seva consciència, perquè aquest cos que suposa que és el seu també el percep amb els seus sentits?