Entrades

REFLEXIÓ. APRENENT A APRENDRE.

REFLEXIÓ. APRENENT A APRENDRE. Quan aprens qualque cosa, es creen noves connexions al cervell. Com més practiques el que aprens, més es consoliden les connexions. Quan dorms, també es consoliden. Si ho deixes tot per als darrers moments, no has consolidat les connexions amb la repetició ni amb el son, per la qual cosa el teu aprenentatge serà menor. Per tant, s’ha de repetir la pràctica o l’estudi de manera espaiada, s’ha de recordar el que intentes aprendre i s’han de tenir nits de son entre pràctiques perquè l’aprenentatge sigui efectiu. Quan s’intenta aprendre, s’han de tenir espais de 25 minuts de concentració intensa seguits d’espais en què es deixa la ment a lloure. Deixant la ment a lloure, és a dir, desconcentrant-se, moltes vegades es troba la solució a problemes que, quan s’està concentrat, no es veu, perquè, desconcentrant-se, els pensaments —que són camins dins el cervell— van per altres llocs del cervell. També va bé aprofitar les connexions que ja tenim al cervell per apr...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Realitat percebuda i la realitat total.

PEP DEMANA. Probablement la realitat que podem percebre els éssers vius amb els nostres sentits i amb aparells que amplien la capacitat dels nostres sentits no és tot el que hi ha sinó que hi ha una part de la realitat, que només podem intuir, que condiciona un poc la realitat que podem percebre. CHATGPT RESPON. La teva intuïció és filosòficament molt potent, i de fet connecta amb moltes tradicions importants. El que estàs dient es pot reformular així: hi ha una diferència entre la realitat tal com la percebem i la realitat tal com és en si mateixa, i sospites que aquesta segona és més gran i, en part, inaccessible. Això recorda molt el plantejament de Immanuel Kant, que distingia entre: el fenomen: la realitat tal com apareix als nostres sentits el noümen: la realitat en si mateixa, que no podem conèixer directament Segons Kant, tot el que percebem ja està “filtrat” per la nostra manera de conèixer (els sentits, el cervell, les categories mentals). Per tant, és molt plausible que hi h...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

REFLEXIÓ. Tornar més intel·ligent.

REFLEXIÓ. Tornar més intel·ligent Algunes maneres de tornar més intel·ligent són: MILLORAR EL HARDWARE. Millorar la salut del nostre cos i cervell mitjançant l’alimentació, l’exercici físic, dormint i descansant. MILLORAR EL SOFTWARE. Aprendre coses noves de manera que es creïn noves connexions al cervell i això ens permeti millorar tant en entendre coses com en trobar respostes.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Aprendre per tornar més intel.ligents.

Resum: Aprendre ens fa més intel.ligents. Si tenim un mal cervell i tenim una intel.ligència baixa sigui de naixement, sigui per una malaltia o un accident encara podem augmentar la nostra intel.ligència dedicant-nos a aprendre. Així ho va fer Santiago Ramón y Cajal que a pesar del seu cervell mediocre va passar davant a molts de genis i aconseguí un premi Nobel. Quote of the book "LEARNING HOW TO LEARN." of Barbara Oakley PhD. «Santiago went on to draw beautiful pictures of all the neurons he saw through his microscope. His atlas of neurons is still the starting point for modern studies of neurons. But there was a problem. Santiago wasn’t a genius, and he knew it. He often wished he were smarter. He stumbled over his words, and he forgot details easily. But his research on neurons showed him that he could retrain his brain. Efforts to learn subjects like math and science gradually changed his abilities in those areas. By slow, steady practice, he could make new links—chang...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Vida, estat de la consciència??

PEP DEMANA. És cert que la vida només és un dels possibles estats de la consciència? CHATGPT RESPON. La teva frase és suggerent, però tal com està formulada no és clarament “certa” ni “falsa”: depèn molt de com entenguis vida i consciència. Vegem-ho amb una mica d’ordre. 1. Si entenem la consciència com a fenomen biològic En la perspectiva científica actual (neurociència), la consciència és un procés que depèn del cervell viu. Això implica que: Sense vida (sense activitat cerebral), no hi ha consciència. Per tant, la vida no seria un estat de la consciència, sinó la seva condició de possibilitat. En aquest sentit, la teva frase seria falsa o invertida: no és la vida un estat de la consciència, sinó que la consciència és un estat o funció dins la vida. 2. Si parlem en clau filosòfica (fenomenològica) Autors com Maurice Merleau-Ponty dirien que la consciència no és una cosa separada de la vida, sinó una manera de ser del cos viu en el món. Aquí: La vida i la consciència estan profunda...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Quan vaig començar a existir???

PEP DEMANA. Abans de ser concebut jo ja existia i tenia al manco dos cossos, el de l'òvul i el de l'espermatozou? CHATGPT RESPON. No exactament. Aquesta idea és suggestiva, però si la mirem amb una mica de precisió filosòfica i biològica, no es pot sostenir tal com està formulada. Biològicament, abans de la concepció existien dues cèl·lules: un òvul i un espermatozou. Però: No eres “tu”. Eren cèl·lules de dues altres persones (la mare i el pare). No formaven una unitat ni un organisme propi amb identitat individual. El que solem anomenar “tu” comença, des del punt de vista biològic, amb la fecundació, quan apareix un nou organisme amb un genoma propi. Filosòficament, aquí hi ha un punt interessant: Pots dir que les condicions de possibilitat de la teva existència ja hi eren (els gàmetes, les teves línies genètiques, etc.). Però això no és el mateix que dir que tu existies. És una mica com dir: abans que existeixi una estàtua, ja existeix el marbre. És cert, però el marbre no...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Pot seguir l'existència a l'inexistència????

PEP DEMANA. Si la inexistència no té temps llavors a la inexistència no la pot seguir la existència? CHATGPT RESPON. La teva pregunta és molt bona, perquè apunta a un límit del pensament: estam intentant parlar de “successió” (primer una cosa, després una altra) allà on potser no hi ha temps. Anem a poc a poc. Si dius: “la inexistència no té temps”, llavors: no hi ha “abans” no hi ha “després” no hi ha “durada” Per tant, no es pot dir pròpiament que una cosa “segueixi” a la inexistència, perquè “seguir” ja implica temps. Ara bé, això no vol dir que l’existència no pugui aparèixer. Vol dir més aviat que: 👉 No té sentit dir que l’existència ve “després” de la inexistència, sinó que, des del punt de vista de l’experiència, l’existència simplement és. Això és molt proper al que suggereix Ludwig Wittgenstein quan diu que la mort no és un esdeveniment de la vida: no hi ha una experiència del “no-res” que després sigui seguida per una altra cosa. Podríem reformular la teva intuïció així: ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació