Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. Conflicte lingüístic. - No gires la llengua; llavors xerres amb por d'un: «¿Puedes hablar en castellano, por favor?» - T'ho diu i segueixes sense girar llavors, CONFLICTE. - No t'ho diu; llavors ja has xerrat amb por i per tant t'has entristit llavors la teva tristesa es comunica per empatia al teu interlocutor, i ell s’entristeix; llavors, com que l’has entristit, li caus malament, i tu, per altra banda, associes la teva tristesa al teu interlocutor perquè has xerrat amb por per mor d'ell; llavors et cau malament; llavors vos odiau. CONFLICTE - Gires la llengua; llavors t’entristeixes perquè no ets espontani; llavors la teva tristesa es comunica per empatia al teu interlocutor, i ell s’entristeix; llavors, com que l’has entristit, li caus malament, i tu, per altra banda, associes la teva tristesa al teu interlocutor perquè has hagut de girar la llengua per mor d’ell; llavors et cau malament; llavors vos odiau. CONFLICTE. Solució: CALLAR i ...

DIÀLEG SOBRE L'INDEPENDENTISME A ESPANYA I LES PASSIONS CREADES PER NO USAR LA LLENGUA MATERNA I ELS CONFLICTES QUE AIXÒ GENERA. CONCLUSIÓ MEVA DEL DIÀLEG. Trob que la solució per evitar conflictes és no xerrar ni pensar, cosa que no faig. 😪 PEP DEMANA. Segons l'Ètica de Spinoza, per què hi ha bastants independentistes a Catalunya, a Euskadi i a Galícia i a la resta d'Espanya pocs? CHATGPT RESPON. Bona pregunta —i molt spinoziana, de fet. Intentaré respondre des de l’Ètica, no des d’una posició política concreta. Punt de partida spinozià Per a Spinoza: els humans no actuam principalment per raó, sinó per afectes; cada individu i cada col·lectiu persevera en el seu conatus (esforç per existir i augmentar la seva potència); les idees i els afectes no neixen en el buit, sinó dins cadenes causals històriques, socials i imaginatives. Així que la pregunta no és: “per què uns volen la independència i altres no?”, sinó: quines causes han produït aquests desigs col·lec...

REFLEXIÓ. Moguts per les passions, volem que els altres estimin el que estimam i odiïn el que odiam; però això no és sempre així quan som moguts per la raó. Si estam moguts per les passions, és cert que: tendim a voler que els altres estimin allò que estimam i odiïn allò que odiam ja que tendim a estimar allò que augmenta la nostra potència d’acció i a odiar allò que la minva i tendim a defensar allò que estimam i a destruir allò que odiam. Si els altres odien allò que estimam, voldran destruir allò que augmenta la nostra potència d’acció, i això no ens convé; per això volem que els altres estimin allò que estimam. I si els altres estimen allò que odiam, voldran defensar allò que minva la nostra potència d’acció, i això no ens convé; per això volem que els altres odiïn allò que odiam. En canvi, en la mesura que som moguts per la raó, deixam de necessitar que els altres estimin i odiïn el mateix que nosaltres, ja que comprenem que tant ells com nosaltres actuam necessàriament segons ...

REFLEXIÓ. Si els altres no ens estimen, els odiam. Tendim a voler que els altres estimin allò que estimam i odiïn allò que odiam. Nosaltres tendim a estimar allò que augmenta la nostra potència d'acció i a odiar allò que la disminueix. Si un altre estima allò que estimam, aquest altre estima allò que a nosaltres ja ens augmenta la nostra potència, i nosaltres tendim a imitar aquest amor, pel que encara estimam més allò que ja augmenta la nostra potència. I si un altre odia allò que nosaltres odiam, aquest altre odia allò que a nosaltres ja ens disminueix la nostra potència, i nosaltres tendim a imitar aquest odi, pel que encara odiam més allò que minva la nostra potència. El que passa sovint és que els altres odien allò que estimam i estimen allò que odiam. Llavors, si un altre estima allò que odiam, per imitació fa que estimem un poc allò que disminueix la nostra potència d'acció, i si un altre odia allò que estimam, per imitació fa que odiem un poc allò que augmenta la nost...

PEP DEMANA. Quins beneficis i perjudicis du menjar aliments rics en magnesi? CHATGPT RESPON. Menjar aliments rics en magnesi sol tenir més beneficis que perjudicis, sobretot si parlam d’aliments naturals i no de suplements. T’ho explic de manera clara i equilibrada. 🟢 Beneficis del magnesi 🧠 Sistema nerviós i benestar mental Ajuda a regular l’estrès i l’ansietat. Contribueix a una millor qualitat del son (no és un sedant, però afavoreix la relaxació). Participa en la transmissió nerviosa. 💪 Músculs i ossos Ajuda a prevenir rampes musculars. Intervé en la contracció i relaxació muscular. És important per a la salut òssia (juntament amb calci i vitamina D). ❤️ Sistema cardiovascular Contribueix a un ritme cardíac normal. Ajuda a regular la pressió arterial. Pot reduir lleugerament el risc de malalties cardiovasculars. ⚙️ Metabolisme i energia Imprescindible en centenars de reaccions enzimàtiques. Ajuda a transformar els aliments en energia. Millora la sensibilitat ...

PEP DEMANA. Em pots posar exemples d'idees sub specie aeternitatis? CHATGPT RESPON. Sí. Anem a pams i amb exemples clars, en clau spinoziana. En Spinoza, una idea és sub specie aeternitatis quan no és pensada com a successió temporal, ni com a vivència psicològica, sinó com a expressió necessària de l’essència de Déu/Natura. No depèn del “quan” ni del “com ho visc”, sinó del “què és necessàriament”. Exemples clars 1. Una veritat matemàtica 2 + 3 = 5 No és veritat perquè avui la pensis ni perquè algú la descobreixi. És veritat necessàriament, sempre, independentment del temps. Això és una idea sub specie aeternitatis. 2. L’essència del triangle La suma dels angles d’un triangle és 180°. No parla d’aquest triangle dibuixat ara ni del que dibuixaràs demà. Parla de què és un triangle. És una idea eterna, no una experiència. 3. L’essència del cos humà (en general) El cos humà és un mode extens amb una certa proporció de moviment i repòs. Això no és el teu cos avui cans...