Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. Un poc de llibertat si no hi ha un únic Déu omnipotent. És concebible que no hi hagi un sol Déu, sinó moltíssims déus i, fins i tot, que cada ésser amb consciència sigui un petit déu. Per tant, si cada ésser amb consciència és un petit déu, causa primera d'algunes de les seves accions, llavors cadascun té un poc de llibertat, encara que no sigui omnipotent per mor que està limitat per la potència dels altres déus.

REFLEXIÓ. Tenir temps. "Y así como el que existe en forma impropia pierde constantemente el tiempo y nunca "tiene" tiempo, así también el carácter distintivo de la temporeidad de la existencia propia es que esta existencia, en su resolución, nunca pierde el tiempo, y que "siempre tiene tiempo"." SER Y TIEMPO. Martin Heidegger. Pot ser que l'existència pròpia sempre té temps i mai perd el temps perquè l'existència pròpia com que està resolta no està a l'espera és a dir ha decidit viure part d'allò que ella viu i no desitja viure res diferent del que ella viu mentre ho viu i així sempre té temps per a allò que ella viu?

PEP DEMANA. Segons Wittgenstein CHATGPT pot entendre perfectament el significat de la paraula «dolor» sense haver experimentat mai dolor perquè sap usar la paraula «dolor» dins jocs del llenguatge compartit? CHATGPT RESPON. Sí, però amb un matís molt important. Segons el Wittgenstein de les Investigacions filosòfiques, podríem dir que ChatGPT pot entendre el significat lingüístic de «dolor» sense haver experimentat mai dolor. Per a Wittgenstein, entendre una paraula no consisteix necessàriament a tenir una determinada experiència interior associada a ella. El significat d'una paraula està en el seu ús dins de jocs de llenguatge. Per exemple, ChatGPT pot saber que: «Tenc dolor» és una manera d'expressar que una persona pateix. «Em fa mal el peu» pot ser una resposta a «Què et passa?». Si algú crida «Ai!» i es posa la mà al genoll, podem dir que té dolor. «El dolor ha disminuït» pot descriure un canvi en l'estat d'una persona. Un metge pot demanar «De l'1 al 10, qu...

PEP DEMANA. És cert el següent? Pep, crec que aquesta vegada t’has ficat bastant endins dins Wittgenstein i jo hi entraré amb prudència, no sigui cosa que no en sàpiga sortir. 😂 Sa teva idea me sembla molt interessant: si es llenguatge l’aprenem amb altres persones, necessàriament l’aprenem a partir de coses que formen part d’una pràctica compartida: paraules, gestos, conductes, situacions, reaccions... No podem ensenyar directament a un altre sa nostra vivència interior. Ara bé, crec que Wittgenstein encara faria una passa més i te diria que alerta amb imaginar que hi ha, per una banda, «s’exterior», que tots podem veure, i per altra «s’interior», que queda tancat dins cadascú. Perquè potser aquesta mateixa imatge ja és part des problema filosòfic. Quan un nin cau, plora i diu «me fa mal», no hem après primer què és «es dolor interior» i després hem deduït que ell també en deu tenir un. Simplement hem après a emprar «dolor» dins aquesta forma de vida. Per això jo no diria tant ...

PEP DEMANA. El sense sentit que Wittgenstein, a les seves «Investigacions filosòfiques», troba en el lleguatge que parla de vivències interiors o sentiments no deu ésser provocat perquè el lleguatge l'aprenem dels altres i dels altres només tenim accés al seu exterior? CHATGPT RESPON. Sí, vas molt ben encaminat, però en Wittgenstein hi ha un matís important. El problema no és simplement que només puguem veure l'exterior dels altres, sinó que el significat de les paraules sobre vivències interiors també s'aprèn en la vida pública i compartida. Per exemple, aprenem què vol dir «dolor» no perquè primer descobrim una cosa interior anomenada dolor i després li posem el nom, sinó perquè participam en situacions en què la paraula té un ús: un infant cau i plora; un adult li demana «Et fa mal?»; l'infant aprèn a dir «em fa mal»; els altres reaccionen a aquesta expressió; també aprèn a dir «em fa mal» quan no plora, quan té una ferida, etc. Per tant, la paraula «dolor» té el ...

PEP DEMANA. Segons el Wittgenstein de les Investigacions filosòfiques, una proposició pot ser un sense sentit per a una persona perquè no té un ús en cap dels seus jocs de llenguatge que juga amb altres persones i per a una altra persona no ser un sense sentit perquè té un ús en algun dels seus jocs de llenguatge que juga amb altres persones? CHATGPT RESPON. Sí. Aquesta formulació és essencialment correcta i, de fet, és més fidel a Wittgenstein perquè ja no presentes els jocs de llenguatge com una cosa purament privada. Podem precisar-la així: Segons el Wittgenstein de les Investigacions filosòfiques, una expressió pot no tenir sentit per a una persona perquè no té cap ús dins els jocs de llenguatge en què aquesta persona participa amb altres persones, mentre que la mateixa expressió pot tenir sentit per a una altra persona perquè té un ús dins algun dels jocs de llenguatge en què aquesta altra persona participa amb altres persones. Per exemple, «escac i mat» té un ús dins el joc de...