Entrades

Intel·ligència

REFLEXIÓ. Intel·ligència. La intel·ligència l’únic que fa és anticipar respostes (anticipar una acció també ho podem entendre com una resposta). Així, la intel·ligència, donat un text, anticipa el text que segueix; donades unes dades del passat meteorològic, anticipa les dades del clima que vindrà; donada una situació d’un tauler d’escacs, anticipa les millors jugades; donada una sèrie de sons, anticipa els sons que segueixen i fa música... N’hi ha que diuen que entendre, o comprendre, és intel·ligència, però perquè un altre comprovi si hem entès qualque cosa ens farà preguntes i, si anticipam correctament les respostes, haurem demostrat que ho enteníem. Així, la intel·ligència és anticipar. Fins i tot, per recordar ho feim anticipant. Les màquines tenen una capacitat de memòria molt gran i, donades les dades que tenen emmagatzemades des de fa més o manco temps i amb els algoritmes d’anticipar el que segueix a les seves dades (o d’anticipar les respostes), crec que podran fer tot el q...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Màquines conscients 1.

REFLEXIÓ. Màquines conscients 1. Xerrant "groller": Si fóssim capaços d'identificar "el psíquic" en el món "físic", podríem crear màquines conscients. Per exemple, si fóssim capaços d'identificar "la visió subjectiva del color vermell" com una forma determinada de corrent elèctric, llavors podríem fer que les màquines veiessin el color vermell creant, en algun lloc i moment, aquesta forma determinada de corrent elèctric. Alguns humans han observat el cervell però no hi han trobat l'ànima, perquè tal vegada per a un humà sigui impossible trobar l'ànima en el cervell d'un altre humà, ja que Déu ha fet que no hi tenguem accés. Crec que Déu ens ha ficat dins aquesta simulació o al·lucinació compartida. Llavors, si vius una al·lucinació des de dins de l’al·lucinació, no pots crear una al·lucinació per a una altra cosa que aparegui dins la teva al·lucinació, per exemple, una màquina. Crec que dins una al·lucinació tu no pots crear ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Màquines conscients.

REFLEXIÓ. Màquines conscients. Si en la realitat que, directament amb els sentits o indirectament amb aparells, som capaços de percebre els humans, algun dia ens és possible identificar un sentiment, una emoció, una sensació perceptiva..., és a dir, la "subjectivitat", i som capaços d’ubicar-la dins el nostre espai-temps, potser ens serà possible crear màquines amb sentiments, emocions i sensacions. Ara bé, si això —és a dir, identificar la "subjectivitat" dins el nostre espai-temps— mai no és possible, tampoc no podrem saber mai si hem creat màquines amb "subjectivitat".
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Morir és desenfocar-se?

REFLEXIÓ. Morir és desenfocar-se? Igual com una persona que necessita ulleres i ha perdut visió encara hi veu, però embullat, pot ser que una persona, quan mor, encara percebi i existeixi, només que la seva visió, la seva oïda, el seu olfacte, el seu tacte, el seu gust i el seu pensar queden embullats per la dissolució del seu cos mortal. Així, morir només seria desenfocar-se d’una realitat i, per ventura, enfocar-se a una altra.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Aprenent a aprendre 1.

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 1. A la memòria humana podem distingir la memòria de treball i la memòria a llarg termini. - La memòria de treball està majorment situada a la zona prefrontal del cervell encara que també usa altres zones. Aquesta memòria ens permet retenir només unes quatre unitats d'informació a la vegada, encara que hi ha persones que en poden retenir un poc més o un poc menys. Utilitzam la memòria de treball quan ens concentram. Si no ens concentram o no repetim la informació mentalment, s’esborra aviat de la memòria de treball. Hi ha persones que retenen la informació en la memòria de treball de manera més segura. La memòria de treball ens permet accedir a la informació ara mateix. Per aprendre una cosa nova hem de fer servir la memòria de treball. - La memòria a llarg termini no està situada majorment en una única zona del cervell, sinó que està espargida i és molt més grossa, i practicament mai no es pot aconseguir omplir-la per complet. La informació que e...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

REFLEXIÓ. APRENENT A APRENDRE.

REFLEXIÓ. APRENENT A APRENDRE. Quan aprens qualque cosa, es creen noves connexions al cervell. Com més practiques el que aprens, més es consoliden les connexions. Quan dorms, també es consoliden. Si ho deixes tot per als darrers moments, no has consolidat les connexions amb la repetició ni amb el son, per la qual cosa el teu aprenentatge serà menor. Per tant, s’ha de repetir la pràctica o l’estudi de manera espaiada, s’ha de recordar el que intentes aprendre i s’han de tenir nits de son entre pràctiques perquè l’aprenentatge sigui efectiu. Quan s’intenta aprendre, s’han de tenir espais de 25 minuts de concentració intensa seguits d’espais en què es deixa la ment a lloure. Deixant la ment a lloure, és a dir, desconcentrant-se, moltes vegades es troba la solució a problemes que, quan s’està concentrat, no es veu, perquè, desconcentrant-se, els pensaments —que són camins dins el cervell— van per altres llocs del cervell. També va bé aprofitar les connexions que ja tenim al cervell per apr...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Realitat percebuda i la realitat total.

PEP DEMANA. Probablement la realitat que podem percebre els éssers vius amb els nostres sentits i amb aparells que amplien la capacitat dels nostres sentits no és tot el que hi ha sinó que hi ha una part de la realitat, que només podem intuir, que condiciona un poc la realitat que podem percebre. CHATGPT RESPON. La teva intuïció és filosòficament molt potent, i de fet connecta amb moltes tradicions importants. El que estàs dient es pot reformular així: hi ha una diferència entre la realitat tal com la percebem i la realitat tal com és en si mateixa, i sospites que aquesta segona és més gran i, en part, inaccessible. Això recorda molt el plantejament de Immanuel Kant, que distingia entre: el fenomen: la realitat tal com apareix als nostres sentits el noümen: la realitat en si mateixa, que no podem conèixer directament Segons Kant, tot el que percebem ja està “filtrat” per la nostra manera de conèixer (els sentits, el cervell, les categories mentals). Per tant, és molt plausible que hi h...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació