Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. Sense enveja ni orgull. No sé si el comportament de l’ésser humà està totalment determinat per les lleis de la Natura, perquè l'ésser humà per ventura pertany per complet a la Natura, o si té aspectes lliures, perquè l’ésser humà per ventura no pertany per complet a la Natura i té una part eterna que existeix fora del temps. Però crec que quasi tot, i dubt si tot, el comportament de l’ésser humà està determinat per les lleis de la Natura. Així, per exemple, si nosaltres sabem ballar molt bé, això és en gran part per les reaccions fisicoquímiques de les nostres cames, per les reaccions fisicoquímiques del nostre cervell i dels nostres pulmons, per la història de la nostra vida i per la història de la humanitat, etc., i també pot ser per la decisió incondicionada d’una part nostra eterna i de defora de la Natura, que decideix lliurement esforçar-se a ballar bé. Observem que decidir lliurement executar un o altre comportament de la Natura no té gaire mèrit, i que el mè...

REFLEXIÓ. «Castellorquín» fluid, català i castellà amb esforç Faig feina de personal de neteja a la Fundació Pro Salut Mental Estel de Llevant. Resulta que estim molt la llengua castellana i la llengua catalana i intent usar-les amb correcció, així com m’ensenyaren a l’escola. També resulta que faig feina amb més de la meitat de gent que només parla castellà. Quan a la feina qualcú em parla en castellà, jo començ a parlar castellà, ja que escoltar castellà fa que comenci a pensar en castellà encara que no vulgui i, quan pens en castellà, llavors parl en castellà, i amoll sense voler qualque mallorquinada perquè, parlant ràpid, em ve al cap tot d’una una paraula mallorquina quan no trob la castellana. Quan vull xerrar en català, xerrant ràpid, em ve al cap també tot d’una qualque paraula en castellà, perquè o bé la vaig aprendre a dir primer en castellà o perquè en el meu entorn de feina normalment la sent en castellà. En aquell moment, si vull recordar com és en català, hauri...

REFLEXIÓ. Sense enveja ni orgull. No sé si el comportament de l’ésser humà està totalment determinat per les lleis de la Natura, perquè pertany per complet a la Natura, o si té aspectes lliures perquè l’ésser humà no pertany per complet a la Natura i té una part eterna que existeix fora del temps. Però crec que quasi tot, o tot, el comportament de l’ésser humà està determinat per les lleis de la Natura. Així, per exemple, si nosaltres sabem ballar molt bé, això és en gran part per les reaccions fisicoquímiques de les nostres cames, per les reaccions fisicoquímiques del nostre cervell i dels nostres pulmons, per la història de la nostra vida i per la història de la humanitat, etc., i també pot ser per la decisió incondicionada d’una part nostra eterna i de defora de la Natura, que decideix lliurement esforçar-se a ballar bé. Observem que decidir lliurement executar un o altre comportament de la Natura no té gaire mèrit, i que el mèrit i la dificultat estan en la capacitat que té l...

REFLEXIÓ. El que ignoram. Quan pensam, movem una mà, miram un arbre... Per fer aquestes coses, depenem de moltes coses que no comprenem, ni sabem com són les reaccions fisicoquímiques del nostre cos, etc. Per tant, la Natura (o Déu) intervé en tot el que feim i té gran part, o tot, del mèrit o demèrit d’allò que feim.

REFLEXIÓ. Flastomies i orgull Quan intent fer una cosa i no em surt, és molt habitual per part meva enfadar-me i amollar qualque flastomia contra Déu. Però observem què passa aquí. Si flastom contra Déu per un «error» «meu», és perquè, en el fons, sé que l’«error» no és meu, sinó del qui ho maneja tot, és a dir, Déu o Natura. Per tant, per evitar ésser esclau de passions tristes, ira i flastomies, el millor que puc pensar és que els meus «errors» no són meus, sinó de Déu o Natura, i acceptar la «voluntat de Déu» o la forma d’ésser que té la Natura. També ajuda pensar que els «errors» només són «errors» per a jo, que desig que les coses surtin d’una determinada manera, però Déu no té aquest desig i, per tant, no s’erra mai. Aquesta reflexió també es pot girar en sentit contrari, com quan ens sentim orgullosos dels nostres «encerts». En aquest cas, el millor que podem pensar per evitar ser víctimes de l’orgull és: «Ho he fet així gràcies a Déu o Natura». NOTA. Crec que és una ...

REFLEXIÓ. Feiners i ganduls L'ideal seria que tothom fes el que li fes ganes i cobràs per això. No hi ha feiners ni ganduls, sinó que n'hi ha que fan el que tenen ganes de fer i n'hi ha que fan el que no tenen ganes de fer. An els que fan el que tenen ganes, cobrant, la gent els diu feiners i són respectats. An els que fan el que tenen ganes sense cobrar, la gent els diu ganduls. I els que, cobrant o no, fan el que no tenen ganes acaben malament.