Com després d'un petit ruixat.

EXPLICACIÓ DE LA REFLEXIÓ "Lliures i no totalment perceptibles." Som terrible escrivint, el verbo no és allò més meu. Explicat resumidament el que dic és que nosaltres els humans per ventura no pertanyem del tot al món on establim relacions de causa efecte. Per tant així per ventura no depenem del tot de causes prèvies (per exemple, Déu que és la primera causa, causes de la natura....) i depenem un poc de nosaltres i som un poc lliures i un poc responsables. Dit altrament. Si veim la natura que percebem com un mecanisme determinat per les lleis de la natura i nosaltres pertanyem per complet a aquesta natura llavors nosaltres no som lliures perquè estam determinats per les lleis de la natura. Però què passa si no pertanyem per complet a la natura que percebem? Llavors per ventura som un poc lliures. Em costa entendre'm a jo mateix. Tenc una idea clara i llavors l'he d'expressar en paraules. Pens massa en imatges i poc en paraules. Transformar les imatges en para...

PEP DEMANA. Critica: « REFLEXIÓ. Lliures i no totalment perceptibles. El nostre món humà ens és conegut a través de les nostres percepcions. Quan una percepció va unida d’alguna manera a una altra percepció, deim que la primera causa la segona. Així, si veim passar una motocicleta i sentim el seu renou, pensam que la motocicleta, en passar, ha causat aquest renou. N’hi ha que diuen que l’ésser humà no és lliure perquè qualsevol percepció de qualsevol acte humà es pot associar a percepcions prèvies a l’acte humà que causen aquest acte. Però què passa si l’ésser humà no és totalment perceptible pels éssers humans, de manera que és impossible associar percepcions prèvies que causen actes humans percebuts per l’ésser humà, per mos que aquestes imaginades percepcions prèvies no siguin perceptibles pels humans, és a dir, no pertanyin al món dels éssers humans? En aquest cas, la causalitat no pot explicar els actes humans, ja que la causalitat només funciona dins el món percebut per l'é...

REFLEXIÓ. Lliures i no totalment perceptibles. El nostre món humà ens és conegut a través de les nostres percepcions. Quan una percepció va unida d’alguna manera a una altra percepció, deim que la primera causa la segona. Així, si veim passar una motocicleta i sentim el seu renou, pensam que la motocicleta, en passar, ha causat aquest renou. N’hi ha que diuen que l’ésser humà no és lliure perquè qualsevol percepció de qualsevol acte humà es pot associar a percepcions prèvies a l’acte humà que causen aquest acte. Però què passa si l’ésser humà no és totalment perceptible pels éssers humans, de manera que és impossible associar percepcions prèvies que causen actes humans percebuts per l’ésser humà, per mos que aquestes imaginades percepcions prèvies no siguin perceptibles pels humans, és a dir, no pertanyin al món dels éssers humans? En aquest cas, la causalitat no pot explicar els actes humans, ja que la causalitat només funciona dins el món percebut per l'ésser humà, i hi ha un e...

PEP PREGUNTA. A la pobreza del lenguaje de las personas diagnosticadas de esquizofrenia debe acaso añadírsele el síntoma de que tienen dificultades para escuchar a alguien que habla fluidamente durante largo rato? CHATGPT RESPONDE. Sí, las personas con esquizofrenia pueden experimentar dificultades para mantener la atención y procesar información cuando alguien habla fluidamente durante un tiempo prolongado. Estas dificultades pueden estar relacionadas con varios síntomas asociados a la esquizofrenia, como: Problemas de atención: Las personas con esquizofrenia a menudo tienen problemas para concentrarse y mantener la atención en una tarea o conversación. Alteraciones cognitivas: La esquizofrenia puede afectar las funciones cognitivas, incluyendo la memoria de trabajo y la capacidad de procesar información compleja. Desorganización del pensamiento: Los pacientes pueden tener pensamientos desorganizados, lo que dificulta seguir una conversación coherente y fluida. Pobreza del lenguaje...

PEP PREGUNTA. Qué es la pobreza del lenguaje en personas diagnosticadas de esquizofrenia? CHATGPT RESPONDE. La pobreza del lenguaje en personas diagnosticadas con esquizofrenia se refiere a una disminución en la capacidad de producir un discurso fluido, coherente y rico en contenido. Esta característica es un síntoma negativo de la esquizofrenia y puede manifestarse de varias maneras: Pobreza del discurso: El individuo tiene un vocabulario limitado y ofrece respuestas breves y poco elaboradas, incluso cuando se le pide que amplíe sus comentarios. Su habla puede ser telegráfica, utilizando solo las palabras esenciales y omitiendo detalles. Alogia: Se refiere a una reducción en la cantidad de habla espontánea. Las personas pueden tener dificultades para iniciar conversaciones o mantener un flujo de diálogo, resultando en silencios prolongados y respuestas monosilábicas. Falta de detalle y contenido: El lenguaje puede carecer de riqueza y diversidad, con respuestas repetitivas o genéri...

PEP PREGUNTA. ¿Es cierto que? «Nuestro lugar en la sociedad determina bastante aunque no del todo nuestros pensamientos. Así las enfermedades mentales són en gran parte problemas sociales.» CHATGPT RESPONDE. La frase que propones mezcla dos ideas que tienen parte de verdad, pero también pueden volverse simplificaciones problemáticas si se toman sin matices. 1. “Nuestro lugar en la sociedad determina bastante nuestros pensamientos” Esto está bastante respaldado por distintas corrientes: En sociología (por ejemplo, Karl Marx o Pierre Bourdieu), se sostiene que la posición social influye en cómo percibimos el mundo, nuestros valores y hasta nuestras expectativas. Factores como clase social, educación, entorno cultural o experiencias vitales condicionan (no determinan totalmente) nuestra manera de pensar. 👉 Aquí la formulación “determina bastante aunque no del todo” es razonable: hay influencia fuerte, pero no determinismo absoluto. Las personas conservan margen de reflexión, cambio y ...