Entrades

Sin Dios no hay el segundo tipo de desesperación.

PEP DEMANA. ¿Por qué si yo me hubiera planteado a mí mismo no me sería posible querer ser yo mismo sin respetar la realidad, o sea, desesperar según el segundo tipo de desesperación de Kierkegaard? CHATGPT RESPON. Esa es precisamente una de las afirmaciones más difíciles de comprender de Søren Kierkegaard. La clave está en qué significa "haber sido puesto por sí mismo". Kierkegaard razona así: Si el yo se hubiera dado a sí mismo la existencia, entonces sería el fundamento absoluto de sí mismo. No dependería de nada ni de nadie. En ese caso, querer ser uno mismo equivaldría simplemente a querer lo que uno mismo ha establecido. No habría ninguna instancia superior a la que oponerse. En cambio, si el yo ha sido puesto por Dios, entonces posee una naturaleza y una tarea que no ha elegido. Puede aceptar esa dependencia o rebelarse contra ella. Por eso, el segundo tipo de desesperación consiste en querer ser uno mismo, pero sin querer ser el yo que Dios ha querido que seas. Es d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Salut de la ment i del cos.

PEP DEMANA. Què és la ment? És la idea del cos? Així la salut mental és la salut del cos? CHATGPT RESPON. Sí, aquesta és una bona pregunta, i la resposta depèn que parlem de la filosofia de Baruch Spinoza. Per a Spinoza, la ment és la idea del cos. Això ho afirma a la segona part de l'Ètica: la ment humana és la idea del cos humà. Això significa que: El cos és un mode de l'atribut de l'extensió. La ment és la idea d'aquest mateix cos sota l'atribut del pensament. No són dues coses diferents que interactuen, sinó dues maneres d'expressar una mateixa realitat. Ara bé, d'aquí no se segueix que la salut mental sigui simplement la salut física. Per a Spinoza hi ha una correspondència molt estreta entre cos i ment: Si el cos està més ben organitzat i és capaç de fer més coses, la ment també és capaç de pensar més adequadament. Si el cos pateix alteracions (malaltia, cansament, lesions...), la ment també en reflecteix aquests canvis. Però la salut mental, en el ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Existeix l'extensió o tot és pensament? Diàleg amb ChatGPT.

PEP DEMANA. ¿Em pots posar un exemple, segons Baruch Spinoza, de pensament i de cosa extensa perquè en aquest instant som incapaç de veure la diferència entre un pensament i una cosa extensa? CHATGPT RESPON. Sí. A Baruch Spinoza, pensament i extensió són dos atributs diferents de la mateixa realitat. No són dues substàncies separades, sinó dues maneres de concebre una mateixa cosa. Un exemple senzill: Pensament: la teva idea d'un arbre, la percepció que tens ara mateix d'un arbre, o el record d'un arbre. Cosa extensa: l'arbre mateix, en tant que ocupa un lloc a l'espai, té una alçada, una amplada, un tronc, unes branques, etc. Per a Spinoza, la idea de l'arbre i l'arbre no són dues coses que interactuen entre si; són la mateixa realitat considerada sota dos atributs diferents: l'atribut del pensament i l'atribut de l'extensió. Un altre exemple, encara més proper: Pensament: el dolor que sents quan et dones un cop al braç. Extensió: els process...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

REFLEXIÓ. Com explicar la percepció?

REFLEXIÓ. Com explicar la percepció? Ets allò que perceps i allò que perceps és part de la teva consciència. La consciència forma part de tu mateix. La percepció no es pot explicar a partir del món «físic». El món «físic» serien objectes (o coses, o figures amb un fons) que apareixen dins la consciència i estructures de causes i efectes entre aquests objectes. Llavors, la percepció no es pot explicar a partir d'objectes i estructures de causes i efectes entre aquests objectes perquè aquests objectes es donen dins la consciència i la consciència és prèvia a aquests objectes.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

REFLEXIÓ. Què és triomfar?

REFLEXIÓ. Què és triomfar? Triomfar és tenir alegria i tranquil·litat. És així de senzill. Triomfar no és guanyar molts de doblers si, per guanyar-los, perdem l'alegria i la tranquil·litat; ni obtenir tres titulacions universitàries si, per obtenir-les, perdem l'alegria i la tranquil·litat; ni tenir èxit sexual i reproductiu si, per tenir-lo, perdem l'alegria i la tranquil·litat, etc. És així de senzill: triomfar és tenir alegria i tranquil·litat. Les altres coses són importants si t'ajuden a tenir alegria i tranquil·litat, però si per obtenir altres coses perds l'alegria i la tranquil·litat per sempre, és una mala barrina. El que pot passar també és que una persona obtengui altres coses alegrement i tranquil·lament; en aquest cas, és un triomfador. No estic en contra de les altres coses, però el més important és l'alegria i la tranquil·litat, i moltes vegades el més pràctic és anar directament al més important.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EXPLICACIÓ de la "REFLEXIÓ. Per què crec que som una altra cosa diferent del meu cos mortal."

EXPLICACIÓ de la "REFLEXIÓ. Per què crec que som una altra cosa diferent del meu cos mortal." És la idea de la pel.lícula Matrix en que tant el cos de la persona com l'entorn que percep aquesta persona són una simulació. Per tant, si la vida és una simulació o somni realment no som el cos que ens pensam ser sinó una altra cosa que no podem imaginar ni percebre des de dins de la simulació. Si penses que la vida és una simulació es pot explicar com és possible el fet de veure, per exemple, un arbre. Si penses que la vida és real no ho pots explicar. Si penses que la vida és real si mires un arbre penses que la llum pega a l'arbre real, rebota i entra a la retina i allà s'envia la imatge a una zona del cervell. Però el cos teu que creus que és real també el perceps amb el teus sentits i la seva imatge també està en alguna zona del teu cervell. Per tant, tot des del principi ja estava en alguna zona del teu cervell, tant el teu cos com el que creus que està defora. L...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

REFLEXIÓ. Per què crec que som una altra cosa diferent del meu cos mortal.

REFLEXIÓ. Per què crec que som una altra cosa diferent del meu cos mortal. Crec que el cos amb què m'identific en aquesta vida i amb què els altres em reconeixen com a Pep Miralles Martorell només és una percepció i, en el fons, som una altra cosa que no puc percebre en aquesta vida. Vull dir que, en realitat, som una altra cosa diferent del cos que percep, i aquesta altra cosa no me la puc imaginar ni percebre en aquesta vida. En aquesta vida tenc un cos X. El cos X és aquell a través del qual les altres persones m'identifiquen com a Pep Miralles Martorell, i crec que existeix una altra cosa Y que crec que som perquè, per exemple, quan percebo un arbre que tenc davant, la meva consciència està dins del cos X i a l'arbre que tenc davant; és a dir, la meva consciència està defora del cos X, al seu entorn, i dins el cos X, com explic a la reflexió, que vaig fer fa un temps, "REFLEXIÓ. La consciència està defora i dedins." Per tant, si la meva consciènc...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació