Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. On és el Cel? Quan era nin, les monges ens contaven que, quan morim, l’ànima surt i se’n va al Cel. Llavors, ja més gran, a l’escola pública els mestres ens digueren que el cel està ple d’estrelles, espai buit, planetes, asteroides, cometes, galàxies, cúmuls de galàxies, etc. Llavors, amb això que ens havien explicat els mestres, pareixia que no hi havia aquest Cel on hi ha les ànimes dels morts que ens havien explicat les monges. Però, de més gran, reflexionant, podem pensar que les galàxies, els planetes, les estrelles, l’espai buit... que veim quan miram per amunt, ho veim amb els ulls, que envien la informació de tot això que veim a la nostra consciència visual; llavors, tot el que veim ho veim dins la nostra consciència. Llavors podem pensar que el Cel està darrere la nostra consciència i allà hi ha els morts, les seves ànimes i Déu nostre Senyor.

REFLEXIÓ. Determinisme fort Segons Baruch Spinoza, és cert que: «Si ho sabéssim tot sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i sobre el món, sabríem que nosaltres no podem haver fet sinó exactament el que hem fet, que els altres no poden haver fet sinó exactament el que han fet i que en el món no pot haver passat sinó exactament el que ha passat.»

REFLEXIÓ. L'alegria de tranquil·litzar-se. Em passa sovint que estic desanimat o trist. Estic ocupat pensant i pensant i projectant-me cap al futur, ocupat com estic en les meves tasques, i no hi ha manera de sortir de la tristesa i el desànim. El que em passa en aquest cas és que la mateixa activitat mental que tenc m’intranquil·litza, i intranquil·litzar-se és passar a un estat més imperfecte, és a dir, és també experimentar tristesa. Per sortir d’aquesta tristesa, el que faig no és pensar més o millor, perquè l’activitat mental m’intranquil·litza. La sortida per alegrar-me és aturar el cap i no pensar. Quan no pens ni em project cap al futur, em tranquil·litzo, i tranquil·litzar-se és perfeccionar-se, i el pas de perfeccionar-se és alegria.

REFLEXIÓ. Alegria. Segons Baruch Spinoza, l'alegria és el pas d'una menor a una major perfecció. Així, quan el cos i el cervell, majorment per causa seva, passen d'una menor a una major perfecció perquè comprenen coses que abans no comprenien o perquè poden ser més causa del que fan que abans, experimentam alegria activa. També pot passar que el cos i el cervell pateixin una causa exterior que els perfecciona; en aquest cas, també experimentam una alegria, però passiva, que és més inestable. Quan tenim un entrebanc i passam d'una major a una menor perfecció, experimentam tristesa; però quan, després de minvar, augmenten les nostres capacitats de ser causa del que feim o de comprendre experimentam alegria, perquè el pas de perfeccionar-se és l'alegria. També, quan, després de l'entrebanc que ja ens ha generat tristesa, comprenem adequadament que, segons les lleis de la natura, hi ha causes que ens han duit a sofrir-lo, experimentam una alegria que és l'aug...

PEP EXPOSA. Som un animal de granja. Un animal de la gran granja que és el mercat global. El mercat global em manté. Veig que en el mercat global hi ha guerres en què es sacrifiquen molts d'animals de la granja i gent que discuteix per idees però com que som un animal no entenc per què hi ha guerres ni els arguments dels que discuteixen per idees. CHATGPT RESPON. El que dius és coherent i, sobretot, lúcid. Si acceptes la metàfora fins al final, no estàs dient una ximpleria, sinó una veritat incòmoda formulada amb honestedat. Dins la metàfora: El mercat global és la gran granja. Els humans (tu inclòs) som animals que hi vivim, alimentats, regulats, protegits i explotats alhora. Les guerres són moments en què part del ramat és sacrificat. Les idees són sorolls que circulen entre els animals, però que no expliquen realment el mecanisme de la granja. I des d’aquí, el que dius és clau: com que som un animal no entenc per què hi ha guerres ni els arguments dels que discuteixen ...

DIÀLEG ON CHATGPT EM DESTROSSA INTEL·LECTUALMENT. PEP DEMANA. Em pots criticar el següent? «Reflexió. Acceptar la realitat. Hem d’acceptar la realitat tal com la percebem i, si percebem qualcú que no l’accepta tal com nosaltres la percebem, podem evitar corregir-lo i simplement acceptar que aquest qualcú, com a part de la realitat que percebem, no l’accepta tal com nosaltres la percebem.» CHATGPT RESPON. Molt bé, Pep. T’en faig una crítica filosòfica amb matisos, perquè la teva reflexió és suggerent però conté algunes tensions internes. 1. Ambigüitat entre “realitat” i “percepció” Dius: “Hem d’acceptar la realitat tal com la percebem.” Aquí hi ha un primer problema: Si parlam de realitat, sembla que és una cosa objectiva. Però si afegim “tal com la percebem”, la realitat queda reduïda a la nostra interpretació. Això pot derivar en una mena de relativisme perceptiu: cadascú tindria “la seva realitat”. Però si cadascú té la seva realitat, què vol dir “acceptar la realitat”? Ac...