Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. L'inconscient, és a dir Déu, és lliure. Respecte la llibertat humana m'ha vengut al cap que si part de l'ànima humana és eterna i sempre ha existit i sempre existirà hi ha un espai per la llibertat humana ja que part de la persona no seria posterior a Déu. Podria ésser però que part de l'ànima humana fos eterna i que aquesta part pertanyi a l'ésser de Déu i així es garantiria la llibertat humana. Spinoza diu que Déu és lliure. Idò part de l'ànima humana per ventura és lliure perquè existeix i actua únicament per la necessitat de la seva pròpia naturalesa ja que pertany a l'ésser de Déu. Només per a la consciència hi ha temps. Per tant si no hi ha consciència no hi ha res posterior a Déu i només hi ha simultanietats. Per tant fora de la consciència som simultanis a Déu, eterns i participants de la llibertat divina.

REFLEXIÓ. És l'espai finit o infinit? No sé si l’espai és finit o infinit, perquè Heidegger, a "Sein und zeit”, diu que el temps del Dasein és finit. Si el temps és finit, per ventura pots mesurar, per exemple, una distància de cinquanta pams amb la mà del cos del Dasein, i el pam del Dasein és finit, així com el seu cos; però una infinitud de pams cap Dasein les podrà mai mesurar, ja que el temps del Dasein és finit i el Dasein només experimenta les afeccions del seu cos. Per tant, com que l’espai que ocupa el cos del Dasein és finit i el temps del Dasein és finit, no puc saber si l’espai és finit o infinit ja que l'espai l'experimentam amb el cos i el temps del Dasein. Creure amb una existència eterna és una qüestió de fe ja que l'excepticisme radical és irrefutable. Només una existència eterna podria conèixer un espai infinit, si n’hi hagués.

PEP DEMANA. Com pot tenir l'univers físic total un volum finit? CHATGPT RESPON. És una pregunta molt profunda i absolutament legítima. La clau és aquesta idea contraintuïtiva: L’univers pot ser finit en volum sense tenir límits ni “vora”. Anem a poc a poc. 1. Finit no vol dir “tancat dins una capsa” Quan imaginem un volum finit, solem pensar en: una caixa, una esfera dins un espai més gran, una vora on “s’acaba tot”. Però això pressuposa un espai exterior. En cosmologia relativista no hi ha un “fora” de l’univers. L’univers no està dins res: és l’espai mateix. 2. L’analogia clàssica: la superfície de l’esfera Pensa en la superfície de la Terra: És finita (té una àrea total concreta). No té vores. Pots caminar indefinidament sense trobar un “final”. No necessita un “exterior” per existir com a superfície. 🡒 Això és una geometria finita i sense límits. Ara bé: La superfície de la Terra és 2D. L’univers seria l’analogia 3D. 3. Espai corbat: clau de la relativit...