Com després d'un petit ruixat.

Segons Jesucrist el pecat és no estimar als altres com a un mateix i a Déu per damunt de totes les coses. Kierkegaard infereix que no estimar els altres és no estimar-se a un mateix i no estimar-se a un mateix és la desesperació de no voler ésser un mateix. També diu que la desesperació de voler ésser un mateix es redueix a la de no voler ésser un mateix. Així en Kierkegaard el pecat és la desesperació que consisteix: DESPRÉS D'UNA REVELACIÓ DE DÉU QUE ENS HA EXPLICAT LA SEVA NATURALESA, EL PECAT ÉS, EN PRESÈNCIA DE DÉU, LA DESESPERACIÓ EN LA CUAL NO ES VOL ÉSSER UN MATEIX O LA DESESPERACIÓ EN LA QUE ES VOL ÉSSER UN MATEIX.

Seguesc amb el Tractat de la desesperació dd Sören Kierkegaard. Parla de que el pecat no és ignorància, així com el definigué Sócrates, ja que qualcú amb el seu saber, coneixent allò que és just, pot fer allò que és injust. El cristianisme diu a tal fe tal persona o creure és ser. Diu que el cristianisme planteja la necessitat d'una revelació de Déu que digui que el pecat és no voler allò que és just. Diu que Sócrates deia si no es fa allò que és just és motivat per no compredre i el cristianisme diu que si no es fa allò que és just és motivat per no voler comprendre. El cristianisne diu que es pot fer una injustícia encara que es comprengui allò que és just. En el cristianisme s'ha de creure. Comprendre és la relació de la persona humana amb l'altre però creure és la relació de la persona humana amb Déu. Per al cristià el pecat està en la voluntat no en el coneixement. I la corrupció de la voluntat, que és el pecat, supera la conciència del individu, és a dir, la persona p

Seguesc llegint El tractat de la desesperació de Sören Kierkegaard. Parla de la importància per al creient de estar en presència de Déu. Defineix el pecat com: "Estant en presència de Déu, no voler ésser un mateix o voler ésser-ho". És a dir el pecat és la desesperació. Aquesta definició del pecat inclou totes les faltes com per exemple: no robar, no matar, no fornicar...Diu que lo contrari del pecat és la fe. Així el pecat és la desesperació estant davant Déu i la fe és al contrari estar davant Déu i transparentment ser un mateix així com Déu ens ha creat. De cap manera el contrari del pecat és la virtut sinó la fe. Diu que la definició del pecat implica la possibilitat de l'escàndol. Diu que el diàleg entre l'Aïllat i Déu no entrarà mai en el cervell dels filòsofs. Diu que no veure el pecat, com a pecat davant Déu, és paganisme. Diu que l'hone que està en presència de Déu pot parlar amb ell sempre que vulgui. I qui no creu això s'escandalitza. I l'escànd