La voluntat i el pecat. Déu ens revela què vol dir pecar. Kierkegaard.

Seguesc amb el Tractat de la desesperació dd Sören Kierkegaard. Parla de que el pecat no és ignorància, així com el definigué Sócrates, ja que qualcú amb el seu saber, coneixent allò que és just, pot fer allò que és injust. El cristianisme diu a tal fe tal persona o creure és ser. Diu que el cristianisme planteja la necessitat d'una revelació de Déu que digui que el pecat és no voler allò que és just. Diu que Sócrates deia si no es fa allò que és just és motivat per no compredre i el cristianisme diu que si no es fa allò que és just és motivat per no voler comprendre. El cristianisne diu que es pot fer una injustícia encara que es comprengui allò que és just. En el cristianisme s'ha de creure. Comprendre és la relació de la persona humana amb l'altre però creure és la relació de la persona humana amb Déu. Per al cristià el pecat està en la voluntat no en el coneixement. I la corrupció de la voluntat, que és el pecat, supera la conciència del individu, és a dir, la persona pot no ser conscient de la seva corrupció moral. Diu que fa falta una revelació de Déu per instruir a la humanitat sobre la naturalesa del pecat i això és el possible de l'escàndol. -------------------------------------------------- Per tant pecar és DESPRÉS D'UNA REVELACIÓ DE DÉU QUE ENS HA EXPLICAT LA SEVA NATURALESA, EL PECAT ÉS, EN PRESÈNCIA DE DÉU, LA DESESPERACIÓ EN LA CUAL NO ES VOL ÉSSER UN MATEIX O LA DESESPERACIÓ EN LA QUE ES VOL ÉSSER UN MATEIX.