Com després d'un petit ruixat.

Hi ha persones que han viatjat a l'espai o han dividit l'àtom però fa milions d'anys que ningú no ha inventat un nou color mai vist.

Estic rellegint Tratado de la desesperación de Sören Kierkegaard. Parla del jo com d'una relació que apunta a ella mateixa. La meva interpretació del jo de Kierkegaard és el d'un jo qué té una part de cosa i una part d'existencialitat de Heidegger. En quant a cosa el jo pot ésser acceptat, rebutjat o destruït, és el cos (mans, braços, ulls, cor, neurones, cervell, etc...) i en quant a existencialitat de Heidegger que és anticipar-se a sí fer possible a la voluntat canviar el cos, que és desesperar. Voler canviar el cos pot ser canviar uns circuits cerebrals, prendre el sol per bronzejar-se, tallar-se els cabells, aprendre a tocar un instrument ( que canvia el cervell)... canviant el cos es canvien els moviments possibles del cos. Moltes vegades Kierkegaard parla del jo com si fos la personalitat. Interpret la personalitat com un software al cervell. Nota. Per jo la voluntat és una part del cos. Nota. Jo havia entès l'existencialitat com a memòria dels sentits

Per casualitat rellegint a Kierkegaard he retornat a Ser y tiempo de Heidegger per entendre que vol dir jo. He destacat el següent que m'ha agradat i interessat. El jo a Heidegger és anticipar-se a sí o existencialitat que és un constitutiu de la cura que és la totalitat de l'ésser del Dasein. El jo és, per tant, la resolució precursora. [[ Lo expresado al decir "yo", aquello de lo que en ese decir se habla [das Aus-und An-gesprochene], es comprendido siempre como lo que permanece siendo lo mismo. ... Los caracteres de la "simplicidad", "sustancialidad" y "personalidad" que Kant, por ejemplo, pone a la base de su doctrina "de los paralogismos de la razón pura" , surgen de una auténtica experiencia prefenomenológica. Queda, sin embargo, en pie la pregunta si aquello que es experimentado ónticamente de esta manera puede ser interpretado ontológicamente recurriendo a dichas "categorías". Es cierto que Kant, ajus