De dia i de nit
De dia i de nit ella tremola forta la rosa que s'exposa al vent de l'hivern i viu per un dia que vol ser etern la fresca alegria que tot mal s'emporta. I es mou per un caire i per un altre caire i balla amorosa tancada i estreta ella encara es jove per obrir-se neta i seu dolç perfum espargir-lo per l'aire. Quan la mir s'enfora tota vermellosa com un punt de llum de la llum més formosa s'encén la meva ànima amb caliu i foc. I és quan m'hi acost que la trob més brillant fugaç valuosa com el diamant s'encén la meva ànima l'ensum i la toc.