Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. La consciència està defora i dedins. Suposem que un ésser humà percep un arbre que té davant el seu cos. Podem pensar que l'ésser humà percep l'arbre amb els seus sentits i que la informació de l'arbre que té davant arriba, a través del seu sistema nerviós, a la seva consciència. Així, tendríem l'arbre "real", el de defora del seu cos, i l'arbre dins la seva consciència, amagat a qualque racó del seu cervell. Però, què passa si això no és així? Què passa si l'arbre "real", l'arbre de defora, ja està dins la consciència de l'ésser humà que l'observa, perquè la consciència de l'ésser humà està dins el seu cos i defora del seu cos, i no només dedins, ja que el mateix cos de l'ésser humà, que serveix per decidir què està dedins i què defora, ja està ell mateix dins la seva consciència, perquè aquest cos que suposa que és el seu també el percep amb els seus sentits?

EXPLICACIÓ DE LA REFLEXIÓ "Lliures i no totalment perceptibles." Som terrible escrivint, el verbo no és allò més meu. Explicat resumidament el que dic és que nosaltres els humans per ventura no pertanyem del tot al món on establim relacions de causa efecte. Per tant així per ventura no depenem del tot de causes prèvies (per exemple, Déu que és la primera causa, causes de la natura....) i depenem un poc de nosaltres i som un poc lliures i un poc responsables. Dit altrament. Si veim la natura que percebem com un mecanisme determinat per les lleis de la natura i nosaltres pertanyem per complet a aquesta natura llavors nosaltres no som lliures perquè estam determinats per les lleis de la natura. Però què passa si no pertanyem per complet a la natura que percebem? Llavors per ventura som un poc lliures. Em costa entendre'm a jo mateix. Tenc una idea clara i llavors l'he d'expressar en paraules. Pens massa en imatges i poc en paraules. Transformar les imatges en para...

PEP DEMANA. Critica: « REFLEXIÓ. Lliures i no totalment perceptibles. El nostre món humà ens és conegut a través de les nostres percepcions. Quan una percepció va unida d’alguna manera a una altra percepció, deim que la primera causa la segona. Així, si veim passar una motocicleta i sentim el seu renou, pensam que la motocicleta, en passar, ha causat aquest renou. N’hi ha que diuen que l’ésser humà no és lliure perquè qualsevol percepció de qualsevol acte humà es pot associar a percepcions prèvies a l’acte humà que causen aquest acte. Però què passa si l’ésser humà no és totalment perceptible pels éssers humans, de manera que és impossible associar percepcions prèvies que causen actes humans percebuts per l’ésser humà, per mos que aquestes imaginades percepcions prèvies no siguin perceptibles pels humans, és a dir, no pertanyin al món dels éssers humans? En aquest cas, la causalitat no pot explicar els actes humans, ja que la causalitat només funciona dins el món percebut per l'é...