REFLEXIÓ. La consciència està defora i dedins.

REFLEXIÓ. La consciència està defora i dedins. Suposem que un ésser humà percep un arbre que té davant el seu cos. Podem pensar que l'ésser humà percep l'arbre amb els seus sentits i que la informació de l'arbre que té davant arriba, a través del seu sistema nerviós, a la seva consciència. Així, tendríem l'arbre "real", el de defora del seu cos, i l'arbre dins la seva consciència, amagat a qualque racó del seu cervell. Però, què passa si això no és així? Què passa si l'arbre "real", l'arbre de defora, ja està dins la consciència de l'ésser humà que l'observa, perquè la consciència de l'ésser humà està dins el seu cos i defora del seu cos, i no només dedins, ja que el mateix cos de l'ésser humà, que serveix per decidir què està dedins i què defora, ja està ell mateix dins la seva consciència, perquè aquest cos que suposa que és el seu també el percep amb els seus sentits?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CHAT GPT. Entendiendo el no dualismo a partir de la percepción de Merleau-Ponty.

PEP PREGUNTA Qué opinas de la siguiente reflexión mía basada en la lectura de Merleau-Ponty: "La percepción no puede entenderse desde el mundo porque la percepción es nuestro acceso al mundo."? CHAT GPT RESPONDE Tu reflexión sobre la percepción en Merleau-Ponty captura un aspecto fundamental de su filosofía. Según él, la percepción no es simplemente un resultado de nuestro contacto con un mundo objetivo preexistente, sino más bien la manera primaria en que accedemos a ese mundo. No hay un mundo independiente de nuestra percepción que podamos conocer sin esa mediación. En otras palabras, la percepción no es solo un efecto del mundo en nosotros, sino que es constitutiva de nuestra experiencia del mundo: es a través de ella que el mundo se revela. Tu frase refleja esta idea al destacar que la percepción no puede ser entendida desde el mundo, sino que es la condición de posibilidad para que ese mundo se nos aparezca. Esto resuena con la crítica de Merleau-Ponty al realismo in...
Més informació

Nota a Què és per jo viatjar al passat? De 11 de Maig del 2018.

En aquell article vaig fer referència a la memòria. Encara no havia llegit a Bergson. Em referia a la memòria cerebral de Bergson. La memòria pura de Bergson, que no depèn del cervell, fa referència als resultats de la memòria cerebral dins la sensibilitat (allà dic dins la imaginació) mitjançant l'acte de imaginar un record cerebral. L'acte de imaginar, o més ben dit de recordar, un record cerebral és quasi igual a un acte perceptiu, com per exemple veure passar una mosca volant, la diferència és que l'acte de recordar depèn de la matèria del cervell,i pot generar moviments del cos que són percebuts, i l'acte perceptiu depèn de la matèria del món "exterior".
Més informació

Teorema. Fn a partir de F.

Teorema. És gairebé evident que existeix un algorisme sistemàtic per construir qualsevol Fn per a qualsevol n a partir de concadenacions de F i la seqùència d'entrada. Finfinit seria la intel.ligència divina. F2 som jo, un subnormal. Per mesurar la intel.ligència depenem de n de la capacitat de F a l'entrada E i de la qualitat i velocitat de F. Per a n>1 Fn(E)=Fn-1(E) concadenat F(E concadenat Fn-1(E)) Per n=1 F1=F
Més informació