REFLEXIÓ. La consciència està defora i dedins.
REFLEXIÓ. La consciència està defora i dedins.
Suposem que un ésser humà percep un arbre que té davant el seu cos. Podem pensar que l'ésser humà percep l'arbre amb els seus sentits i que la informació de l'arbre que té davant arriba, a través del seu sistema nerviós, a la seva consciència. Així, tendríem l'arbre "real", el de defora del seu cos, i l'arbre dins la seva consciència, amagat a qualque racó del seu cervell. Però, què passa si això no és així? Què passa si l'arbre "real", l'arbre de defora, ja està dins la consciència de l'ésser humà que l'observa, perquè la consciència de l'ésser humà està dins el seu cos i defora del seu cos, i no només dedins, ja que el mateix cos de l'ésser humà, que serveix per decidir què està dedins i què defora, ja està ell mateix dins la seva consciència, perquè aquest cos que suposa que és el seu també el percep amb els seus sentits?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada