Com després d'un petit ruixat.

PEP DEMANA. La por a oblidar-me de les tasques quotidianes que és de necessitat que faci em fa que tengui el cap ocupat quasi tot el dia i que no pugui gaudir de pau mental i així i tot no pens a fer moltes tasques. Com ho puc fer per tenir pau mental i pensar en tot? CHATGPT RESPON. El que descrius és molt humà, i té una estructura molt clara: la por 0d’oblidar-te de les obligacions manté el cap ocupat tot el dia, però aquesta mateixa ocupació no et porta a actuar, sinó que et roba la pau. És una mena de cercle tancat. Ho podem desfer pas a pas. 1. Entendre què t’està passant (sense jutjar-te) El que tens no és manca de voluntat, sinó hiper-vigilància mental: El cap diu: “No ho puc deixar anar perquè si no, ho oblidaré” El cos diu: “Així no puc descansar ni començar res” Això fa que: pensis molt, facis poc, i visquis amb una sensació constant de deute pendent. 👉 Pensar en tot no és el mateix que cuidar-ho tot. 2. Alliberar el cap: treure les tasques fora de la ment La ...

REFLEXIÓ. Defensa de la llibertat humana. Respecte la llibertat humana m'ha vengut al cap que si part de l'ànima humana és eterna i sempre ha existit i sempre existirà hi ha un espai per la llibertat humana ja que part de la persona no seria posterior a Déu. Podria ésser però que part de l'ànima humana fos eterna i que aquesta part pertanyi a l'ésser de Déu i així es garantiria la llibertat humana. Spinoza diu que Déu és lliure. Idò part de l'ànima humana per ventura és lliure perquè existeix i actua únicament per la necessitat de la seva pròpia naturalesa ja que pertany a l'ésser de Déu.

REFLEXIÓ. El joc de la vida. La vida humana és com un videojoc en què cada “humà” ha de manejar el seu cos i el seu cervell amb les possibilitats de moviment que tenguin aquest cos i cervell que li han tocat al joc que juga. Tot el que el jugador experimenta o percep al joc ho fa a través del seu cos i cervell, amb unes característiques i possibilitats d’acció que li han tocat quan és concebut. Tot descobriment científic, tota creació i tot guany o pèrdua, tot èxit o fracàs o fins i tot la mort ja pertanyien a les possibilitats d’acció del joc, que són diferents per a cada jugador, ja que depenen del cos i cervell i dels entorns del cos i cervell que li han tocat. I fins i tot la reconfiguració del propi cos, cervell i entorn ja pertanyien a les possibilitats d’acció del joc. Podem fer dues interpretacions: 1) El qui juga al joc de la vida pertany al joc. En aquest cas el jugador seria "software i hardware del mateix "videojoc"". 2) El qui juga al joc de la vida...