REFLEXIÓ. El joc de la vida.

REFLEXIÓ. El joc de la vida. La vida humana és com un videojoc en què cada “humà” ha de manejar el seu cos i el seu cervell amb les possibilitats de moviment que tenguin aquest cos i cervell que li han tocat al joc que juga. Tot el que el jugador experimenta o percep al joc ho fa a través del seu cos i cervell, amb unes característiques i possibilitats d’acció que li han tocat quan és concebut. Tot descobriment científic, tota creació i tot guany o pèrdua, tot èxit o fracàs o fins i tot la mort ja pertanyien a les possibilitats d’acció del joc, que són diferents per a cada jugador, ja que depenen del cos i cervell i dels entorns del cos i cervell que li han tocat. I fins i tot la reconfiguració del propi cos, cervell i entorn ja pertanyien a les possibilitats d’acció del joc. Podem fer dues interpretacions: 1) El qui juga al joc de la vida pertany al joc. En aquest cas el jugador seria "software i hardware del mateix "videojoc"". 2) El qui juga al joc de la vida interactua amb el joc desde fora del joc. En aquest cas, seguint el símil del vídeojoc, el jugador seria com un jugador viu que interactua amb la màquina i que existeix abans i després de jugar al joc de la vida.