Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 8 Jugar a videojocs d'acció ens pot ajudar a augmentar la nostra capacitat de concentració, cosa que millora la nostra capacitat d'aprenentatge. Hi ha videojocs com el Tetris que milloren les nostres capacitats espacials, que són bones per aprendre ciència. Aprendre d'un tema completament diferent del tema que més t'interessa pot fer-te millorar en aquest. Per prendre notes convé escriure a mà les idees clau del que intentes aprendre. Escriure a mà ajuda a crear enllaços al cervell de la memòria a llarg termini. Si tenim una memòria de treball dolenta, això pot ser bo perquè ens obliga a fer més esforç per aprendre i a simplificar el que aprenem, cosa que ens pot fer més creatius i ens pot fer veure connexions que els altres no veuen. Si tenim un cervell lent, tenim més temps per fixar-nos en els detalls del que aprenem i per aprofundir més en la matèria. Això ho estic aprenent llegint el llibre LEARNING HOW TO LEARN de Barbara Oakley.

REFLEXIÓ. No importa ésser intel·lectualment superats. L'important és sentir. Antigament, els humans usaren animals per fer feines pesades i inventaren la roda per desplaçar-se més ràpidament amb un carro i un cavall que a peu, perquè a la natura hi ha mecanismes millors que les cames humanes per desplaçar-se. Així, de la mateixa manera que s'han superat les cames amb molts de vehicles diferents que s'han anat inventant, trob que els humans no han d'estar empegueïts de ser superats per les màquines en els pensaments de la seva ment, ja que els pensaments només són uns moviments més fins del seu cos que els de les cames. Quan els humans mouen les cames, mouen ossos, músculs i pell, i quan pensen, mouen molècules del seu cervell. Quina importància té això? Què importa si les màquines tenen millor memòria, relacionen millor la informació, són més creatives, més ràpides, calculen millor, raonen millor, etc.? Trob que l'intel·lecte no és el que ens fa humans, sinó la ca...

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 7 Per aprendre a aprendre va bé fer de científic dels propis processos d'aprenentatge. Observar-se quan s'aprèn i comprovar si aprenem més en un lloc o en un altre, amb música o sense, dormint bé o malament, fent exercici... Comprovar també si aprenem millor quan hem dormit més hores. La música pot ser bona o dolenta per estudiar, depenent de si ens fa desviar l'atenció del que aprenem cap a la música. La música amb lletra ens pot fer desviar més l'atenció i ocupar part de la nostra memòria de treball. Va bé aprendre en diferents llocs perquè la nostra memòria de treball està parcialment ocupada pel lloc on aprenem. Llavors, si sempre aprenem al mateix lloc, el nostre cervell només estarà avesat a aprendre en un lloc determinat, i això no ens convé. També ens és convenient no només aprendre usant un sentit, per exemple, l'audició, perquè si només usam un sentit debilitam els altres. Dormir almenys 8 hores és molt important per aprendre,...

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 6 Convertir-se en un expert en un tema és com completar un puzle. Cada peça del puzle és com un conjunt d’enllaços al cervell i, quan tens moltes peces, et fas una bona imatge i ets un expert. Quan s’aprèn qualque cosa, s’ha d’anar directament al més difícil primer. Aprendre el fàcil o el que ja saps et fa perdre temps i pot fer que no arribis a completar l’aprenentatge. Quan aprens sobre una matèria, s’han d’intercalar diferents temes o eines. Per exemple, si aprens a jugar a futbol, s’ha d’intercalar aprendre a rematar de cap, aprendre a controlar la pilota, aprendre a passar-la, aprendre a treure de banda... Per fer un conjunt d’enllaços al cervell sobre un tema, convé concentrar-se i també fer el que s’està aprenent, és a dir, practicar activament. S’ha de practicar un bon nombre de dies i dormir bé a les nits. Això afavoreix que es formin els enllaços al cervell i reforça aquests enllaços. Per aprendre matemàtiques, ciències i coses abstractes, s’ha d...

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 5 Per aprendre bé és molt important la bona salut del cervell. Podem millorar-la amb l’exercici físic i amb l’alimentació. L’exercici físic, alguns aliments i prendre el sol afavoreixen la creació de BDNF, que és bo per reforçar i fer proliferar les espines dendrítiques de les neurones. Quan primer aprenem qualque cosa, s’emmagatzema a l’hipocamp, que té neurones que neixen i moren. L’exercici físic afavoreix la creació de noves neurones a l’hipocamp. Quan aprenem qualque cosa, primer s’emmagatzema a l’hipocamp i, mentre dormim, passa de l’hipocamp al còrtex cerebral, a la memòria a llarg termini. Quan dormim, també s’allibera espai a l’hipocamp per poder aprendre coses noves més tard. Per afavorir el BDNF i la creació de noves neurones a l’hipocamp, va bé fer exercici físic i alimentar-se amb alls, porros, cebes, cols, coliflors, ravecs, cols de Brussel·les, bròquil, fruites de tota classe, verdures i hortalisses, fruits secs, oli d’oliva i xocolata negr...

REFLEXIÓ. Aprenent a aprendre 4 Seguim amb les reflexions sobre la lectura del llibre Learning How to Learn, de Barbara Oakley. Per aprendre bé, ens convé: - Tenir qualque cosa que realment ens desperti l’interès. - Demanar coses si el que ens diuen no ens interessa o no ho entenem. - Relacionar-nos amb gent amb interessos semblants. Així ens venen més idees. - Practicar el que aprenem, no només llegir-ho. - Estar meravellats del propi cervell. Té moltes cèl·lules i cada una és com un petit ordinador connectat amb molts d’altres. - Aprendre d'un tema et dóna idees per aprendre altres coses.