REFLEXIÓ. No importa ésser intel·lectualment superats. L'important és sentir.

REFLEXIÓ. No importa ésser intel·lectualment superats. L'important és sentir. Antigament, els humans usaren animals per fer feines pesades i inventaren la roda per desplaçar-se més ràpidament amb un carro i un cavall que a peu, perquè a la natura hi ha mecanismes millors que les cames humanes per desplaçar-se. Així, de la mateixa manera que s'han superat les cames amb molts de vehicles diferents que s'han anat inventant, trob que els humans no han d'estar empegueïts de ser superats per les màquines en els pensaments de la seva ment, ja que els pensaments només són uns moviments més fins del seu cos que els de les cames. Quan els humans mouen les cames, mouen ossos, músculs i pell, i quan pensen, mouen molècules del seu cervell. Quina importància té això? Què importa si les màquines tenen millor memòria, relacionen millor la informació, són més creatives, més ràpides, calculen millor, raonen millor, etc.? Trob que l'intel·lecte no és el que ens fa humans, sinó la capacitat de percebre, sentir, tenir sentiments, tenir emocions, somiar i existir, i això, a més, ens agermana amb moltes altres espècies animals de la natura.