Com després d'un petit ruixat.

Estimat amic o estimada amiga. Si em demanes proves de l'existència de Déu, reconec que la fe és fonamental per creure en Déu, de la mateixa manera que necessit fe per creure que tu existeixes o que tu necessites fe per creure que jo existesc. Això es deu al fet que l'escepticisme radical és irrefutable: no hi ha manera absoluta de demostrar res fora de la pròpia consciència. Descartes va dir "pens llavors existesc", però només va provar la seva existència per a ell mateix. Nosaltres podem dubtar, fins i tot, que Descartes existís o que el món que ens envolta sigui més que un somni. Bertrand Russell, per exemple, apuntava que no podem demostrar que el món i els nostres records no hagin estat creats fa només cinc minuts. Així, si acceptam la realitat del món, dels altres i de la nostra memòria –cosa que la majoria feim, ja que no podem viure en un escepticisme absolut–, podem observar que l'univers sembla anterior i independent de l'ésser humà. En ...

«Per què Déu permet que al món hi hagi tant de patiment? Hi ha gent que diu que Déu existeix, que és omnipotent, que és omniscient i a més és bo. Si és així, com permet tant de patiment? No en tenc ni idea però intentaré respondre. És un intent. Pot ser m'equivoqui. Aquí va la meva resposta. Omnipotent sol voler dir que ho pot tot i omniscient que ho sap tot. Podem pensar, per exemple, que si sabem cert que una cosa passarà llavors no tenim la possibilitat d'evitar que passi. Així, per mí, omnipotent vol dir que pot tot el que és lògicament possible. La meva resposta és que Déu va permetre que en el món hi hagi tant de patiment perquè tal vegada no va ser lògicament possible evitar gran part del patiment o va ser indiferent al patiment dels humans així com molts d'humans són indiferents al patiment de les plantes o de les formigues o dels animals que es mengen per alimentar-se o al patiment d'altres éssers humans. Per ventura per Déu el planeta terra no...

Estimat amic o amiga. Tot el que coneixes de mi forma part de la teva consciència. La meva cara és teva, perquè només tu la veus tal com la veus. Aquestes paraules que estàs llegint o escoltant també formen part de la teva consciència. Els boscos, els animals, la mar i tot allò que coneixes o has percebut de l'univers també forma part de la teva consciència. Així, si tot el que coneixes o has percebut forma part de la teva consciència, no creus que et convé intentar omplir-la d'allò que ets capaç d'estimar i, així, cuidar-te a tu mateix o a tu mateixa?

NINGÚ HA INVENTAT MAI RES EXCEPTE DÉU. Ningú ha inventat mai un nou color o una nova forma o un nou so o nova combinació de sons o un nou gust o nova combinació de gustos o una nova olor o nova combinació d'olors o una nova sensació tàctil o nova combinació de sensacions tàctils, en definitiva, NINGÚ HA INVENTAT MAI RES perquè tot existeix des que Déu ho va crear com a possibilitat. Filòsofs com George Berkeley, Plató o David Hume han explotat aquesta idea.

Trob que som un afortunat d'estar viu als 53 anys i per això he de donar gràcies a Déu i als altres. En canvi jo tenc poc o gens de mèrit. Pens que en el futur el més probable és que em trobi en situacions molt doloroses seguides de la mort per lo que dubt que em senti agraït i ple d'amor dins aquestes situacions dures que m'esperen encara que m'agradaria que Déu em donàs la capacitat extraordinària de sentir-m'hi.

Per què es parla de malalties mentals i no de malalties del sistema nirviós central? No està superat el dualisme ment-cos o subjecte-objecte de Descartes quan deia "res cogitans" i "res extensa"?