Com després d'un petit ruixat.

PEP DEMANA. És cert que sense espai no hi hauria temps i sense temps no hi hauria espai? CHATGPT RESPON. La resposta curta és: depèn del marc filosòfic o científic. No és una veritat universal en tots els sentits, però sí que ho és en alguns marcs molt importants. T’ho explico amb calma. 1. En la física moderna (relativitat) En la teoria de la relativitat (Einstein), espai i temps no són independents, sinó que formen una única estructura: l’espai-temps. No hi ha temps absolut sense referència a l’espai. No hi ha espai absolut sense una dimensió temporal. Un esdeveniment sempre té coordenades espacials i temporals alhora. 👉 En aquest sentit, sí: sense espai no hi ha temps, i sense temps no hi ha espai. 2. En la filosofia clàssica (Aristòtil) Per Aristòtil: El temps és el nombre del moviment segons l’abans i el després. El moviment requereix lloc (espai). Per tant: Sense espai → no hi ha moviment Sense moviment → no hi ha temps 👉 També aquí, el temps depèn de l’espai,...

Qui estima s'estima a ell mateix i tendeix a ser estimat pels qui el perceben estimant. AIXÒ és cert segons Spinoza perquè qui estima qualque ésser o cosa exterior experimenta una alegria que atribueix a aquesta cosa o a aquest ésser. Experimentam alegria quan aumentam la nostra potència i per tant si aumentam la nostra potència experimentam una alegria com a causa de nosaltres mateixos i així ens estimam. Si som percebuts estimant tendim a ser estimats perquè quan estimam estam alegres i si un altre imagina la nostra alegria també s'alegra un poc i s'alegra per causa nostra i per tant ens estima.

[9/1 13:09] Pep Miralles Martorell: Bon dia. Et pas fragments del llibre BERGSON de Leszek Kolakowsky. Pag 76. En efecto, si los estados de la conciencia no fueran más que réplicas de lo que ocurre en los tejidos nerviosos, su propio origen sería incomprensible desde el punto de vista de la evolución natural. El organismo podría usar todos los mecanismos a su disposición para reaccionar a los estímulos del entorno y luchar para sobrevivir; no habría razón para adquirir conciencia de esos actos y duplicarlos en forma de "acontecimientos mentales". [9/1 13:09] Pep Miralles Martorell: Pag 86 "Considerando que la memoria pura no está vinculada al tejido cerebral, que no es producto suyo ni se preserva gracias a él, su continuidad más allá de la descomposición del organismo es una hipótesis muy plausible." Pag 75 "...pero la memoria pura, la masa de recuerdos en constante crecimiento -en otras palabras, la conciencia en sí misma- no se destruye. Las lesiones cort...