Què és per jo viatjar al passat.
Per jo viatjar al passat seria com mirar una pel·licula de cine de fi a inici. Resulta que mentre viatjàssim al passat
no existiríem i quan ens aturàssim de viatjar al passat i tornàssim a partir cap al futur no seríem conscients de que
havíem viatjat al passat sinó tan sols cap al futur ja que viatjant cap al futur anam omplint la memòria i som conscients
del pas del del temps sense memòria res no passaria ni tan sols existiríem. Existir és viatjar al futur i viatjar al futur
és memoritzar esdeveniments, és com escoltar música: sense el record de la nota anterior cap sentit té la següent. La
llum aniria en sentit contrari dels ulls a l'emisor per lo que no hi veuríem. El so aniría en sentit contrari de les orelles
a la font emisora per lo que no hi sentiríem. Les olors i els gusts també aniríen en sentit contrari per lo que no sentiríem
olors ni gusts. I el tacte ? El tacte també aniria en sentit contrari les sensacions del cos anirien en sentit contrari per
lo que no tendríem cos i el pensament també aniria en sentit contrari per lo que no emagatzariem pensaments com un riu en
la memòria sinó que els aniriem esborrant per lo que no tendriem ni memòria ni esperit, en definitiva, no existiriem.
El procés mental de recordar es projecta cap al futur si es projectàs a l'enravés, per exemple recordar el primer dia de classe als sis anys, no podriem accedir a la zona del cervell allà on està el record i desde aquesta zona rebre el record dins la imaginació sinó que aniria desde la imaginació que consistiria en desfer la imatge sense memòria en el procés de desimaginar per lo qual no podriem ser conscients de res cap al record a una altra zona del cervell.Recordar un record de manera girada temporalment, per exemple recordar dissabte i llavors divendres passat tambè és recordar projectant cap al futur i no el que hem explicat aquí. Queda clar que mentre viatjàssim al passat no existiríem.
no existiríem i quan ens aturàssim de viatjar al passat i tornàssim a partir cap al futur no seríem conscients de que
havíem viatjat al passat sinó tan sols cap al futur ja que viatjant cap al futur anam omplint la memòria i som conscients
del pas del del temps sense memòria res no passaria ni tan sols existiríem. Existir és viatjar al futur i viatjar al futur
és memoritzar esdeveniments, és com escoltar música: sense el record de la nota anterior cap sentit té la següent. La
llum aniria en sentit contrari dels ulls a l'emisor per lo que no hi veuríem. El so aniría en sentit contrari de les orelles
a la font emisora per lo que no hi sentiríem. Les olors i els gusts també aniríen en sentit contrari per lo que no sentiríem
olors ni gusts. I el tacte ? El tacte també aniria en sentit contrari les sensacions del cos anirien en sentit contrari per
lo que no tendríem cos i el pensament també aniria en sentit contrari per lo que no emagatzariem pensaments com un riu en
la memòria sinó que els aniriem esborrant per lo que no tendriem ni memòria ni esperit, en definitiva, no existiriem.
El procés mental de recordar es projecta cap al futur si es projectàs a l'enravés, per exemple recordar el primer dia de classe als sis anys, no podriem accedir a la zona del cervell allà on està el record i desde aquesta zona rebre el record dins la imaginació sinó que aniria desde la imaginació que consistiria en desfer la imatge sense memòria en el procés de desimaginar per lo qual no podriem ser conscients de res cap al record a una altra zona del cervell.Recordar un record de manera girada temporalment, per exemple recordar dissabte i llavors divendres passat tambè és recordar projectant cap al futur i no el que hem explicat aquí. Queda clar que mentre viatjàssim al passat no existiríem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada