Jo a Kierkegaard.

Estic rellegint Tratado de la desesperación de Sören Kierkegaard. Parla del jo com d'una relació que apunta a ella mateixa. La meva interpretació del jo de Kierkegaard és el d'un jo qué té una part de cosa i una part d'existencialitat de Heidegger. En quant a cosa el jo pot ésser acceptat, rebutjat o destruït, és el cos (mans, braços, ulls, cor, neurones, cervell, etc...) i en quant a existencialitat de Heidegger que és anticipar-se a sí fer possible a la voluntat canviar el cos, que és desesperar. Voler canviar el cos pot ser canviar uns circuits cerebrals, prendre el sol per bronzejar-se, tallar-se els cabells, aprendre a tocar un instrument ( que canvia el cervell)... canviant el cos es canvien els moviments possibles del cos. Moltes vegades Kierkegaard parla del jo com si fos la personalitat. Interpret la personalitat com un software al cervell. Nota. Per jo la voluntat és una part del cos. Nota. Jo havia entès l'existencialitat com a memòria dels sentits. Heidegger veu l'existencialitat com adelantar-se a sí així la memòria dels sentits és possible perquè adelantant-se a sí els sentits fan possible la seva memòria. Així, per exemple, si veim un cotxe passar el sentit de la vista adelantant-se recorda el cotxe en les posicions anteriors.