REFLEXIÓ. És l'espai finit o infinit?

REFLEXIÓ. És l'espai finit o infinit? No sé si l’espai és finit o infinit, perquè Heidegger, a "Sein und zeit”, diu que el temps del Dasein és finit. Si el temps és finit, per ventura pots mesurar, per exemple, una distància de cinquanta pams amb la mà del cos del Dasein, i el pam del Dasein és finit, així com el seu cos; però una infinitud de pams cap Dasein les podrà mai mesurar, ja que el temps del Dasein és finit i el Dasein només experimenta les afeccions del seu cos. Per tant, com que l’espai que ocupa el cos del Dasein és finit i el temps del Dasein és finit, no puc saber si l’espai és finit o infinit ja que l'espai l'experimentam amb el cos i el temps del Dasein. Creure amb una existència eterna és una qüestió de fe ja que l'excepticisme radical és irrefutable. Només una existència eterna podria conèixer un espai infinit, si n’hi hagués.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CHAT GPT. Entendiendo el no dualismo a partir de la percepción de Merleau-Ponty.

PEP PREGUNTA Qué opinas de la siguiente reflexión mía basada en la lectura de Merleau-Ponty: "La percepción no puede entenderse desde el mundo porque la percepción es nuestro acceso al mundo."? CHAT GPT RESPONDE Tu reflexión sobre la percepción en Merleau-Ponty captura un aspecto fundamental de su filosofía. Según él, la percepción no es simplemente un resultado de nuestro contacto con un mundo objetivo preexistente, sino más bien la manera primaria en que accedemos a ese mundo. No hay un mundo independiente de nuestra percepción que podamos conocer sin esa mediación. En otras palabras, la percepción no es solo un efecto del mundo en nosotros, sino que es constitutiva de nuestra experiencia del mundo: es a través de ella que el mundo se revela. Tu frase refleja esta idea al destacar que la percepción no puede ser entendida desde el mundo, sino que es la condición de posibilidad para que ese mundo se nos aparezca. Esto resuena con la crítica de Merleau-Ponty al realismo in...
Més informació

Nota a Què és per jo viatjar al passat? De 11 de Maig del 2018.

En aquell article vaig fer referència a la memòria. Encara no havia llegit a Bergson. Em referia a la memòria cerebral de Bergson. La memòria pura de Bergson, que no depèn del cervell, fa referència als resultats de la memòria cerebral dins la sensibilitat (allà dic dins la imaginació) mitjançant l'acte de imaginar un record cerebral. L'acte de imaginar, o més ben dit de recordar, un record cerebral és quasi igual a un acte perceptiu, com per exemple veure passar una mosca volant, la diferència és que l'acte de recordar depèn de la matèria del cervell,i pot generar moviments del cos que són percebuts, i l'acte perceptiu depèn de la matèria del món "exterior".
Més informació

Teorema. Fn a partir de F.

Teorema. És gairebé evident que existeix un algorisme sistemàtic per construir qualsevol Fn per a qualsevol n a partir de concadenacions de F i la seqùència d'entrada. Finfinit seria la intel.ligència divina. F2 som jo, un subnormal. Per mesurar la intel.ligència depenem de n de la capacitat de F a l'entrada E i de la qualitat i velocitat de F. Per a n>1 Fn(E)=Fn-1(E) concadenat F(E concadenat Fn-1(E)) Per n=1 F1=F
Més informació