Alegria.

REFLEXIÓ. Alegria. Segons Baruch Spinoza, l'alegria és el pas d'una menor a una major perfecció. Així, quan el cos i el cervell, majorment per causa seva, passen d'una menor a una major perfecció perquè comprenen coses que abans no comprenien o perquè poden ser més causa del que fan que abans, experimentam alegria activa. També pot passar que el cos i el cervell pateixin una causa exterior que els perfecciona; en aquest cas, també experimentam una alegria, però passiva, que és més inestable. Quan tenim un entrebanc i passam d'una major a una menor perfecció, experimentam tristesa; però quan, després de minvar, augmenten les nostres capacitats de ser causa del que feim o de comprendre experimentam alegria, perquè el pas de perfeccionar-se és l'alegria. També, quan, després de l'entrebanc que ja ens ha generat tristesa, comprenem adequadament que, segons les lleis de la natura, hi ha causes que ens han duit a sofrir-lo, experimentam una alegria que és l'augment en comprensió que experimentam, i deixam enrere la culpa i el ressentiment; per això també estam més alegres. Quan tenim interacció social de manera que aquesta ens permeti perfeccionar-nos, també experimentam alegria. Quan comprenem adequadament que som part de la Natura i totalment determinats per les seves lleis i, per mor d'aquesta comprensió, ens perfeccionam, experimentam una gran alegria intel·lectual i ens alegram a causa que la Natura sigui així com és, és a dir, estimam la Natura.