El Cel.

REFLEXIÓ. On és el Cel? Quan era nin, les monges ens contaven que, quan morim, l’ànima surt i se’n va al Cel. Llavors, ja més gran, a l’escola pública els mestres ens digueren que el cel està ple d’estrelles, espai buit, planetes, asteroides, cometes, galàxies, cúmuls de galàxies, etc. Llavors, amb això que ens havien explicat els mestres, pareixia que no hi havia aquest Cel on hi ha les ànimes dels morts que ens havien explicat les monges. Però, de més gran, reflexionant, podem pensar que les galàxies, els planetes, les estrelles, l’espai buit... que veim quan miram per amunt, ho veim amb els ulls, que envien la informació de tot això que veim a la nostra consciència visual; llavors, tot el que veim ho veim dins la nostra consciència. Llavors podem pensar que el Cel està darrere la nostra consciència i allà hi ha els morts, les seves ànimes i Déu nostre Senyor.