Tenir temps.
"Y así como el que existe en forma impropia pierde constantemente el tiempo y nunca "tiene" tiempo, así también el carácter distintivo de la temporeidad de la existencia propia es que esta existencia, en su resolución, nunca pierde el tiempo, y que "siempre tiene tiempo"."
SER Y TIEMPO. Martin Heidegger.
Si usam el temps visquent i per a viure, en harmonia amb el nostre ésser i la nostra resolució, no perdem mai el temps.
El nostre ésser és anticipar-nos a nosaltres mateixos estant ja en el món enmig de l'ent que compareix dins el món.
La nostra resolució, quan som pròpiament nosaltres mateixos, és en l'aïllament de la callada projecció en disposició de l'angoixa cap al més propi ser culpable.
Per tant, si estam plens de xerrameca inautèntica llavors no estam callats, no som nosaltres mateixos, no vivim en la nostra resolució i mai "tenim" temps.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada