El pecat de la titella de Déu.

REFLEXIÓ. El pecat de no creure en la llibertat. Ser “lliure” és comprendre que no ho ets. Ser “lliure” és comprendre que ets un ésser humà totalment determinat i manejat per Déu i, per tant, en el fons ets Déu. Pareix com un pecat i un excés de presumpció dir: noltros som Déu. Però si agaf la premissa que no som lliures, sinó que estam determinats per una primera causa que és Déu, llavors arrib a la conclusió que tots som Déu o, almanco, expressió de Déu i moguts totalment per Déu. El que passa és que el determinisme és discutible i n’hi ha que no són deterministes i diuen que tenim un poc de llibertat. Jo he llegit Baruch Spinoza, que era determinista, i per això arrib a aquestes conclusions. Em vaig confessar amb el rector de Porreres del pecat de creure que no som gens lliure, sinó que estic totalment determinat per Déu, i em va dir que era normal tenir dubtes de fe i que això no era cap pecat, i em va xerrar de sant Tomàs d’Aquino, que no he llegit i que, per ventura, en un futur llegiré. El cristianisme diu que som lliures, però jo tenc la sensació que no ho sóc gens. Per exemple, quan llegeixes això pots pensar que la pantalla o el paper es comuniquen amb tu, però tu saps que la pantalla no és lliure i depèn de la meva voluntat; per això creus que jo em comunic amb tu. Igualment, si la meva voluntat no és lliure i depèn de Déu, llavors qui es comunica amb tu és Déu. Així, tu i jo som Déu xerrant amb ell mateix. Això si som deterministes i pensam que no som lliures, però el cristianisme diu que som lliures.