Sortir de la tristesa.

Els afectes de tristesa i derivats de tristesa com odi, por, commiseració... segons Spinoza són afectes passius ja que neixen de causes externes que no comprenem adequadament i no sorgeixen de la raó perquè duen a la impotència del cos i la impotència del cos no du a l'actitut de defensa de la pròpia vida i de la vida d'altres sers racionals que segons Spinoza és la millor actitut. Per tant si volem defensar la nostra vida ens convé sortir el més aviat possible de la tristesa i els seus derivats però de totes maneres no som lliures de fer sempre el millor per nosaltres perquè segons Spinoza no hi ha llibertat i tampoc som perfectes. PEP DEMANA. La por no pot dur a la defensa de la pròpia vida i per tant ser un afecte actiu? CHATGPT RESPON. Molt bona pregunta — perquè aquí hi ha un punt clau i subtil de l’Ètica. Resposta curta 👉 No: per a Spinoza, la por no pot ser un afecte actiu, encara que de fet pugui conduir ocasionalment a conservar la vida. Ara anem amb calma. --- 1. Què és la por segons Spinoza Spinoza defineix la por (metus) així (Ètica III, definició dels afectes 13): > La por és una tristesa inconstant nascuda de la idea d’una cosa futura o passada de l’esdeveniment de la qual dubtam. Punts clau: és tristesa, és inconstant (fluctuació), neix de la imaginació i del dubte. 👉 Això la situa clarament entre els afectes passius. --- 2. “Però la por em pot salvar la vida!” És cert empíricament: si veus un cotxe que t’atropellarà i fugen per por, la por ha contribuït a la teva conservació. Però Spinoza no classifica els afectes pels seus efectes contingents, sinó pel seu origen. 🔑 Criteri spinozià: Actiu = neix d’una idea adequada (raó). Passiu = neix d’una idea inadequada (imaginació). La por: no neix del coneixement adequat, sinó de la incertesa. Per això mai no és activa, encara que accidentalment ajudi. --- 3. Què hi hauria en lloc de la por? Spinoza diu que: l’afecte actiu corresponent no és la por, sinó una forma de desig racional (fortalesa). Exemple: No fuig “per por”, sinó perquè entén que conservar el seu cos és útil. Això és: acció, no passió, desig que neix de la raó (Ètica IV). --- 4. Text clau de Spinoza A Ètica IV, prop. 63, esc.: > Qui es guia per la por i fa el bé per evitar el mal no es guia per la raó. Això és claríssim. --- 5. Resum molt net ✔️ La por pot coincidir de fet amb la conservació de la vida. ❌ Però no pot fonamentar una defensa racional de la vida. ❌ No pot ser un afecte actiu. ✔️ Només el desig que neix de la raó pot ser actiu. Si vols, podem veure: el cas límit: por → prudència, o la diferència exacta entre por i precaució racional en Spinoza.