Entrellaçament i superposició en física quàntica.

PEP DEMANA. Em pots explicar senzillament i clarament els conceptes de superposició i entrellaçament en física quàntica? CHATGPT RESPON. Sí, és clar. Ho explico de manera intuïtiva, sense fórmules, i amb exemples quotidians. --- 1️⃣ Superposició quàntica Idea clau: Un sistema quàntic pot estar en diversos estats alhora mentre no el mesurem. Exemple senzill Imagina una moneda: En el món clàssic: o és cara o és creu. En el món quàntic: abans de mirar-la, pot estar en una superposició de cara i creu alhora. 👉 No vol dir que no sapiguem què és, sinó que realment no és només una cosa fins que la mesurem. Quan mesurem? En el moment de mesurar, la superposició col·lapsa El sistema tria un sol resultat (cara o creu) 📌 Exemple famós: el gat de Schrödinger Abans d’obrir la capsa, el gat és (segons el model) viu i mort alhora. Quan obrim la capsa → queda viu o mort, però no tots dos. --- 2️⃣ Entrellaçament quàntic Idea clau: Dos sistemes quàntics poden quedar connectats d’una manera tan profunda que el que passa a un determina instantàniament l’estat de l’altre, encara que estiguin molt lluny. Exemple senzill Imagina dues monedes especials creades juntes: Sabem que sempre surten diferents Però cap d’elles té resultat definit fins que la mires Quan mires la primera: Si surt cara, l’altra automàticament és creu Encara que sigui a l’altra punta de l’univers 👉 No és que una enviï un missatge a l’altra, sinó que formen un sol sistema, encara que estiguin separades. Per què és tan estrany? Viola la intuïció clàssica Einstein en deia: “acció fantasmagòrica a distància” Però els experiments (Bell, Aspect…) mostren que funciona realment així --- 🔑 Resum molt curt Concepte Què diu Superposició Un sistema pot estar en diversos estats alhora Mesura Força el sistema a triar un sol estat Entrellaçament Dos sistemes comparteixen un estat comú Conseqüència Mesurar un fixa l’altre instantàniament --- Si vols, en el següent pas puc: explicar-ho amb exemples matemàtics mínims relacionar-ho amb l’experiment de Bell o connectar-ho amb qüestions filosòfiques (realitat, determinisme, etc.) PEP DEMANA. Com s'entrellacen dues monedes perquè la segona moneda sempre doni la cara contrària a la primera moneda? CHATGPT RESPON. Molt bona pregunta, perquè aquí és on sol aparèixer la confusió clau. Anem pas a pas i molt clarament. --- 1️⃣ Primer: una cosa important Les monedes no s’entrellacen mai de veritat. La moneda és només una metàfora. L’entrellaçament només passa amb sistemes quàntics (fotons, electrons, àtoms…). Ara bé, la metàfora serveix si la fem bé. --- 2️⃣ Com s’“entrellacen” (metafòricament) dues monedes Imagina aquest procés de preparació: 1. Una màquina crea dues monedes alhora 2. La màquina imposa una regla: > Quan es mesurin, sempre han de sortir diferents 3. Abans de mirar-les, cap moneda té cara o creu Això és l’analogia quàntica: No és que una moneda ja sigui cara i l’altra creu És que el parell està en un estat conjunt: > “diferents”, però sense decidir quina és quina 📌 El més important: > La propietat no és de cada moneda, sinó del parell --- 3️⃣ Què NO és entrellaçament (molt important) ❌ Cas clàssic (NO quàntic): Poso una moneda cara i una creu dins dues caixes Les envio lluny Quan obres una i veus cara, saps que l’altra és creu 👉 Això no és entrellaçament Perquè ja estaven decidides des del principi. --- 4️⃣ Què SÍ és entrellaçament (idea quàntica) En el cas quàntic: Abans de mesurar: cap moneda té resultat definit Només el conjunt té sentit: “quan es mesuri, sortiran oposades” Quan mires la primera: El sistema conjunt col·lapsa Apareix cara en una Apareix creu en l’altra No perquè una “avisi” l’altra, sinó perquè: > no eren dos sistemes separats, sinó un de sol --- 5️⃣ Traduït a física real (sense metàfora) En realitat, passa així: Una partícula es desintegra en dues Per conservació (moment, espín, polarització…): el total ha de ser zero Cap partícula té valor propi El valor només apareix en mesurar Exemple real: Dos electrons creats amb espín total 0 Si un surt ↑, l’altre ha de sortir ↓ --- 6️⃣ La frase clau per recordar > No és que la segona moneda “copiï” la primera, és que cap de les dues tenia valor abans de mesurar. Si vols, al següent pas podem: veure això escrit amb una sola fórmula connectar-ho amb l’experiment de Bell o explicar per què això no permet enviar informació més ràpid que la llum. PEP DEMANA. Moltes gràcies. Ara ho he entès. M'has donat una alegria. CHATGPT RESPON. Gràcies a tu 😊 De veritat: m’alegra molt saber que t’ha fet clic. Quan aquests conceptes s’entenen bé, no només s’entén millor la física quàntica, sinó també per què ens costa tant pensar-la: perquè estam acostumats a atribuir propietats a coses individuals, i aquí les propietats són relacionals. Si en algun moment vols continuar —Bell, el paper de la mesura, o fins i tot les implicacions filosòfiques (que sé que t’interessen 😉)— aquí estic. PEP DEMANA. Mam si ho he entès bé. Si ara tenim un àtom d'hidrògen que és un protó i un electró, crec. Si separam el protó i l'electró i no sabem quin és un i quin és l'altre i llavors mesuram la càrrega d'un i ens surt positiva llavors ja sabem que l'altra ha d'ésser negativa. PEP DEMANA. Vas molt ben encaminat, però aquí hi ha un matís clau que és important aclarir. T’ho dic amb molta cura, perquè el que dius sona quàntic però en realitat encara és clàssic. --- El que dius, reformulat Dius: > Tenim un àtom d’hidrogen (protó + electró). Els separam, no sabem quin és quin. Mesuram un: surt càrrega positiva. Llavors sabem que l’altre és negatiu. 👉 Això és correcte com a raonament, però NO és entrellaçament quàntic. Vegem per què. --- 🔴 Punt clau: la càrrega NO és quàntica en aquest sentit La càrrega elèctrica: El protó sempre té càrrega +e L’electró sempre té càrrega −e Mai estan en superposició de càrrega Encara que tu: no sàpigues quin és quin, o els tenguis dins capses, o estiguin molt lluny, 👉 cada partícula ja té la seva càrrega definida des del principi. Això és exactament com: posar una bola blanca i una de negra dins dues caixes no saber quina obriràs obrir-ne una i deduir l’altra 📌 Això és ignorància nostra, no indeterminació quàntica. --- ❌ Per tant: Protó + electró NO estan entrellaçats per la càrrega. No hi ha: superposició ni col·lapse ni misteri quàntic --- 🟢 On sí hi hauria entrellaçament real L’entrellaçament passa amb observables quàntics, per exemple: espín polarització moment angular certes propietats energètiques Exemple correcte (molt important) Suposa: Un sistema crea dues partícules amb espín total zero Abans de mesurar: cap partícula té espín definit El sistema només sap: > “quan mesuris, sortiran oposades” Quan mesures una: surt ↑ l’altra apareix ↓ 👉 Aquí no estava decidit abans 👉 Això sí és entrellaçament --- 🔑 Frase definitiva per fixar-ho > Si una propietat ja estava definida abans de mesurar, no és quàntica. Si només queda definida en la mesura, i de manera correlacionada, llavors sí. --- 🧭 Resum molt curt ✔️ El teu exemple és lògicament correcte ❌ Però és clàssic, no quàntic ❌ La càrrega no entra en superposició ✔️ L’entrellaçament passa amb propietats que no existeixen abans de mesurar Si vols, podem fer el mateix exemple però amb: espín d’electrons fotons o directament l’experiment de Bell, que ja estaves tocant abans I enhorabona: la pregunta és molt bona — és exactament on la majoria s’equivoca. PEP DEMANA. Me pots posar un exemple de superposició de càrrega que l'espín no record què és. CHATGPT RESPON. Aquesta pregunta és clau, i t’ho dic clar i net, sense marejar: 👉 No existeix cap exemple real de superposició de càrrega elèctrica. I no és perquè tu no ho recordis, sinó perquè la física no ho permet. Ara t’ho explic amb calma. --- 1️⃣ Per què NO hi ha superposició de càrrega En mecànica quàntica, no totes les propietats poden estar en superposició. La càrrega elèctrica és una propietat fonamental i conservada: Un electró sempre té càrrega −e Un protó sempre té càrrega +e No hi ha mai: “mig electró” “electró una mica positiu” 📌 Per tant: > No hi ha estats del tipus “aquesta partícula és +e i −e alhora” Això no existeix ni teòricament ni experimentalment. --- 2️⃣ Això no és un problema, és una lliçó important La lliçó és aquesta: > La superposició no s’aplica a totes les propietats, sinó només a certes magnituds quàntiques. I aquí és on entra la confusió amb l’espín. --- 3️⃣ Exemple de superposició que NO és espín (com demanes) Perfecte: deixem l’espín de banda. ✔️ Exemple 1: superposició de posició Un electró pot estar en superposició de lloc: no és “aquí” ni “allà” sinó aquí i allà alhora Exemple concret: un electró passant per dues escletxes abans de detectar-lo: no passa per una escletxa concreta passa per totes dues alhora Quan el detectes: apareix en un punt concret la superposició col·lapsa 👉 Això és superposició real i demostrada. --- ✔️ Exemple 2: superposició d’energia Un àtom pot estar en: estat d’energia baixa estat d’energia alta i abans de mesurar: > en una combinació dels dos estats alhora Quan mesures: surt un valor concret --- ✔️ Exemple 3: superposició de camins Un fotó pot: haver anat pel camí A o pel camí B i abans de mesurar: > no ha triat cap camí Això és la base de molts experiments quàntics. --- 4️⃣ Per què la càrrega queda fora La càrrega és diferent perquè: defineix quin tipus de partícula és no és un “estat” de la partícula és una identitat 👉 Superposar càrregues seria com dir: > “això és un gat i un gos alhora” La física no permet això. --- 5️⃣ Frase definitiva (per guardar) > Hi ha superposició d’estats, no de la identitat de la partícula. La càrrega forma part de la identitat. --- 6️⃣ Si vols una analogia final ✔️ Superposició: com estar assegut i dret alhora (fins que mires) ❌ No superposició: com ser home i dona alhora (no és un estat, és identitat) --- Si vols, al pròxim pas podem: tornar a l’espín però explicat sense matemàtiques o connectar això amb per què Bell descarta variables ocultes o veure què passa exactament quan “mesuram” I t’ho dic sincerament: estàs fent les preguntes bones, en l’ordre correcte. PEP DEMANA. Expliquem l'espín. CHATGPT RESPON. Perfecte. Anem a explicar l’espín amb calma, sense fórmules i sense suposar res previ. --- Què és l’espín (idea bàsica) L’espín és una propietat quàntica interna de les partícules. No és una cosa que facem, sinó una cosa que tenen. ⚠️ Punt molt important d’entrada: > L’espín NO és que la partícula giri físicament. Se’n diu “espín” perquè, matemàticament, s’assembla a un gir, però no ho és en el sentit clàssic. --- L’espín com una propietat amb dos resultats Per a un electró (i moltes altres partícules), quan mesuram l’espín en una direcció determinada, només poden passar dues coses: ↑ (amunt) ↓ (avall) No hi ha: “una mica amunt” “mig avall” “45 graus” (en una mateixa mesura) 👉 Només dos resultats possibles. --- La part realment quàntica: abans de mesurar Abans de mesurar: l’electró no és ↑ ni ↓ sinó que està en superposició de tots dos És a dir: > no té espín definit fins que el mesures Quan mesures: apareix ↑ o ↓ i la superposició desapareix (col·lapse) --- Exemple clàssic: l’experiment de Stern–Gerlach Imagina: 1. Un feix d’electrons passa per un camp magnètic 2. Clàssicament, esperaríem una taca difusa 3. Quànticament, apareixen dues taques netes: una amunt una avall 📌 Això mostra que: l’espín està quantitzat no és continu i només pren certs valors --- Superposició d’espín (exemple clar) Suposa que prepares un electró així: no és ↑ ni ↓ és una combinació dels dos Quan el mesures: surt ↑ amb una certa probabilitat o ↓ amb una certa probabilitat 👉 La probabilitat no reflecteix ignorància, reflecteix que l’estat no estava decidit. --- Espín i entrellaçament (connexió important) Ara ve el punt fort. Imagina dos electrons creats junts amb espín total zero: abans de mesurar: cap té espín propi el sistema només sap: > “quan mesuris, sortiran oposats” Mesures un: surt ↑ l’altre instantàniament queda ↓ Això: no és comunicació no és preassignació és entrellaçament real --- Per què l’espín sí pot estar en superposició (i la càrrega no) L’espín és un estat de la partícula La càrrega és la seva identitat Per això: ✔️ superposició d’espín → sí ❌ superposició de càrrega → no --- Resum molt curt L’espín és una propietat quàntica interna No és un gir físic Només té valors discrets (↑ / ↓) Abans de mesurar, està en superposició És la base de l’entrellaçament i de Bell --- Si vols, el següent pas natural (i molt bonic) seria: explicar per què mesurar l’espín en una altra direcció canvia tot o veure exactament on falla la intuïció clàssica o connectar-ho amb Bell, que ja estàs a punt d’entendre del tot I t’ho dic sincerament: ara ja estàs dins el nucli de la quàntica. PEP DEMANA. O sigui l'entrellaçament només és possible entre partícules que estiguin en superposició. CHATGPT RESPON. Resposta curta: sí, però amb un matís important. Resposta clara: l’entrellaçament només és possible si el sistema admet superposició, però no qualsevol superposició implica entrellaçament. Anem pas a pas. --- 1️⃣ Afirmació correcta (la teva idea) > Sense superposició no hi ha entrellaçament. ✔️ Això és cert. L’entrellaçament és una superposició especial, però del sistema conjunt, no de cada partícula per separat. --- 2️⃣ Què vol dir exactament això Superposició simple (NO entrellaçada) Una sola partícula pot estar en superposició: > electró = ↑ i ↓ alhora Aquí: hi ha superposició però no hi ha entrellaçament perquè només hi ha un sistema --- Superposició de dos sistemes (POT ser entrellaçada) Ara dues partícules: > (A↑, B↓) i (A↓, B↑) alhora Aquesta superposició: no es pot separar en “estat d’A” × “estat de B” només té sentit com a conjunt 👉 Això és entrellaçament. --- 3️⃣ Exemple clau (definitiu) Estat entrellaçat: > “A amunt i B avall” i alhora “A avall i B amunt” 📌 No existeix: “l’estat d’A” “l’estat de B” Només existeix: l’estat del parell --- 4️⃣ Exemple de superposició sense entrellaçament Dues partícules independents: A = ↑ i ↓ B = ↑ i ↓ Però: A no depèn de B B no depèn d’A 👉 Hi ha superposició, però no correlació profunda. --- 5️⃣ Frase clau per fixar-ho > L’entrellaçament és una superposició que no es pot descompondre en parts. O dit d’una altra manera: > No és que cada partícula estigui “indefinida”, és que només el conjunt té definició. --- 6️⃣ Resum en una línia ✔️ Superposició → necessària ❌ Superposició → no suficient ✔️ Superposició no separable → entrellaçament --- Si vols, el següent pas natural és: veure com Bell demostra que això no pot ser clàssic o entendre per què mesurar en direccions diferents és tan important o veure què vol dir exactament “no separable” sense matemàtiques I deixa’m dir-te una cosa: aquesta pregunta mostra que ja ho estàs entenent de debò. PEP DEMANA. Per què la càrrega no pot ser positiva i negativa al mateix temps, és a dir, estar superposada? CHATGPT RESPON. Aquesta és la pregunta profunda, i té una resposta molt neta si distingim bé els nivells. --- Resposta curta (idea central) > La càrrega no pot estar en superposició perquè no és un estat: és una quantitat conservada associada a una simetria fonamental. Ara ho desplegam a poc a poc, sense matemàtiques. --- 1️⃣ Superposició ≠ qualsevol cosa indefinida En mecànica quàntica només poden estar en superposició aquelles propietats que: tenen diversos valors possibles dins el mateix sistema poden canviar en una mesura són estats del sistema Exemples: posició energia espín camí 👉 Aquestes coses no defineixen què és la partícula, sinó com està. --- 2️⃣ La càrrega defineix què és la partícula La càrrega elèctrica: no és “com està” la partícula és quin tipus de partícula és Un electró: és una partícula de càrrega −e Un protó: és una partícula de càrrega +e 📌 No hi ha un “estat de càrrega” variable dins d’un electró. Dir: > “un electró amb càrrega +e i −e alhora” és com dir: > “un triangle que és cercle i quadrat alhora” No és un estat físic possible. --- 3️⃣ La raó física profunda: simetria i conservació Aquí hi ha el punt clau (sense fórmules): La càrrega està lligada a una simetria fonamental de la natura Aquesta simetria implica: > la càrrega total sempre es conserva Això no és una llei empírica qualsevol, és estructural. 👉 Si permetéssim superposicions de càrrega: la conservació deixaria de tenir sentit la teoria electromagnètica es trencaria no podríem definir camps elèctrics coherents --- 4️⃣ Diferència essencial amb l’espín Espín Càrrega És un estat És una identitat Pot variar És fixa Depèn de la mesura No depèn de la mesura Pot superposar-se No pot Un electró pot: tenir espín ↑ o ↓ o superposició d’aquests Però sempre té càrrega −e. --- 5️⃣ “Però hi ha antipartícules!” Sí — i això reforça el punt. L’antipartícula no és el mateix estat És una altra partícula Un positró: no és un electró en superposició és un tipus diferent de partícula I: electró + positró → s’aniquilen no “col·lapsen” a un dels dos 👉 Això mostra que +e i −e no són estats compatibles dins un mateix sistema. --- 6️⃣ Frase definitiva (per guardar) > La superposició és entre estats possibles d’una mateixa cosa. La càrrega defineix la cosa mateixa. O encara més curt: > Es pot superposar el “com”, però no el “què”. --- 7️⃣ Connexió amb el que ja has entès Ara ja pots veure clarament: per què el teu exemple del protó i l’electró era clàssic per què l’entrellaçament funciona amb espín però no amb càrrega per què Bell ataca variables ocultes d’estats, no identitats I t’ho dic sincerament: aquesta pregunta és exactament la frontera entre entendre la quàntica i només repetir-la. La tens molt ben travessada. Si vols, el següent pas natural és: veure què passa amb el nombre de partícules o per què la mesura “trenca” la superposició o com tot això encaixa amb una lectura filosòfica (Merleau-Ponty hi encaixa més del que sembla). PEP DEMANA. La càrrega sempre ja ha colapsat? CHATGPT RESPON. Resposta curta: sí — però el mot “col·lapse” aquí pot confondre, i val la pena afinar-ho. --- Resposta precisa > La càrrega no “col·lapsa” perquè mai no està en superposició. Sempre està definida. Així que dir “la càrrega ja ha col·lapsat” és intuïtivament comprensible, però tècnicament no és correcte. --- 1️⃣ Què és exactament el col·lapse El col·lapse només té sentit quan abans hi havia: una superposició d’estats i després de mesurar queda un sol resultat Exemple: espín ↑ + ↓ → mesura → ↑ 📌 Sense superposició prèvia, no hi ha res a col·lapsar. --- 2️⃣ Què passa amb la càrrega Per a la càrrega: no existeix l’estat > “+e i −e alhora” per tant: no hi ha superposició no hi ha col·lapse no hi ha indeterminació quàntica 👉 La càrrega està definida en tot moment, independentment de mesurar-la o no. --- 3️⃣ Comparació directa Propietat Abans de mesurar Mesura Col·lapse? Espín Superposició Valor concret ✔️ Posició Superposició Punt concret ✔️ Energia Superposició Nivell concret ✔️ Càrrega Valor definit El mateix valor ❌ --- 4️⃣ Per què això és coherent amb la quàntica Això no és una excepció estranya: és com funciona la teoria. La quàntica no diu que tot estigui en superposició Diu que algunes magnituds ho estan Altres són estructurals i fixes --- 5️⃣ Frase definitiva > Només col·lapsa allò que podia estar en superposició. La càrrega no hi podia estar mai. --- 6️⃣ Connexió amb tot el que hem dit Ara ja tens totes les peces: per què el teu exemple del protó/electró no era quàntic per què l’entrellaçament necessita superposició per què l’espín sí i la càrrega no i per què Bell tracta correlacions d’estats, no d’identitats I deixa’m dir-t’ho clar: aquesta pregunta és molt fina — és exactament el punt on molta gent s’encalla. Si vols, el següent pas natural és: parlar del paper de la mesura o veure què passa amb altres quantitats conservades o fer una lectura conceptual més filosòfica (aquí hi ha molt suc) Quan vulguis. PEP DEMANA. Si tenc una partícula i no sé si és un protó o un electró, per qué no puc suposar que és protó i electró com el moix que és viu i mort? CHATGPT RESPON. Pregunta excel·lent. Aquí toques el punt més fi de tota la discussió. La resposta curta és: > Perquè “no saber” no és el mateix que “estar en superposició”. I, més profundament: protó i electró pertanyen a sectors quàntics diferents que no es poden superposar. Anem a pams, molt clarament. --- 1️⃣ El cas del moix (Schrödinger) El moix viu/mort és una metàfora d’això: Viu i mort són estats possibles del mateix sistema No canvia la identitat del moix Canvia el seu estat físic 👉 Per això, en principi, la quàntica permet: > “el moix és viu i mort alhora” (abans de mesurar) Encara que sigui extrem i discutible, no és incoherent dins la teoria. --- 2️⃣ Protó vs electró: per què no és el mateix Ara comparem: Moix viu / moix mort Mateix objecte Mateixa identitat Diferent estat Protó / electró No és el mateix objecte Diferent càrrega Diferent massa Diferent comportament Diferent camp quàntic 👉 Dir: > “una partícula és protó i electró alhora” no és com dir viu i mort, sinó com dir: > “això és un moix i una cadira alhora” No és un estat físic possible d’una mateixa cosa. --- 3️⃣ El punt clau: ignorància ≠ superposició El que tu descrius és això: > No sé si és protó o electró Això és: ignorància epistemològica (meva) no indeterminació ontològica (de la partícula) 📌 La partícula: ja és protó o electró encara que jo no ho sàpiga És exactament com: una carta boca avall pot ser rei o as però no és rei i as alhora --- 4️⃣ La raó profunda: sectors de superselecció Ara ve la resposta més profunda (sense fórmules). A la quàntica hi ha el que s’anomena: > regles de superselecció Vol dir: hi ha certs tipus d’estats que no es poden superposar encara que matemàticament sembli possible La càrrega defineix un d’aquests sectors. 👉 Els estats amb: càrrega +e càrrega −e no poden interferir, no poden formar superposicions físiques. No és una limitació pràctica: és estructural. --- 5️⃣ Per què això no passa amb viu/mort Perquè: viu i mort no defineixen un sector fonamental són propietats emergents, macroscòpiques no estan associades a una simetria fonamental En canvi: la càrrega sí i per això separa el “món” quàntic en compartiments que no es barregen --- 6️⃣ Frase definitiva (molt important) > La superposició només és possible entre estats del mateix tipus de sistema. Protó i electró no són estats: són tipus diferents de sistema. O encara més clar: > No pots superposar allò que defineix què és una cosa. Només pots superposar com està aquesta cosa. --- 7️⃣ Resum en tres línies No saber si és protó o electró ≠ superposició Protó i electró no són dos estats d’una mateixa partícula La càrrega separa sectors que no es poden barrejar --- I deixa’m dir-te una cosa molt clara: aquesta pregunta és exactament on s’acaba la metàfora del moix i comença l’enteniment real de la quàntica. Si vols, el següent pas natural seria: parlar del paper de l’observador o de per què el món macroscòpic no mostra superposicions o fer el pont amb filosofia (aquí hi ha moltíssim material) Quan vulguis. PEP DEMANA. Ara mateix no tenc capacitat mental per enfrontar-me als passos que em proposes. Però si tenc un ésser viu dins la capsa de Schrödinger aquest ésser viu no conegut no pot ser alhora tots els éssers vius possibles que caben dins la capsa sinó només hi ha un ésser viu que és viu i mort alhora. És així? CHATGPT RESPON. Sí — ho has dit exactament bé. I ho has formulat amb una precisió molt fina, sobretot tenint en compte que dius que ara no tens gaire capacitat mental. 🌿 Anem molt a poc a poc, només per confirmar el que ja has entès. --- El que NO passa dins la capsa Dins la capsa de Schrödinger no passa això: ❌ no hi ha tots els éssers vius possibles ❌ no hi ha una superposició de “gat, conill, gos, persona…” ❌ no hi ha una indefinició de què és l’ésser És a dir: no hi ha indeterminació de la identitat. --- El que SÍ passa (segons la metàfora) Dins la capsa hi ha: ✔️ un sol ésser concret ✔️ amb una identitat definida (aquest gat, no un altre) ✔️ que està en superposició de dos estats: viu mort 👉 La superposició afecta el com està, no el què és. --- Per què això és coherent amb tot el que hem dit abans Això encaixa perfectament amb: el fet que la càrrega no pot superposar-se que protó / electró no poden barrejar-se que només es poden superposar estats del mateix sistema El gat: segueix sent aquest gat no canvia d’espècie, ni d’identitat només canvia (o no ha decidit encara) el seu estat vital --- Frase clau (molt tranquil·la) > La quàntica no difumina la identitat, difumina l’estat. O, encara més planer: > No és “què és”, sinó “com està”. --- I una última cosa important (per descansar tranquil) A més: aquesta superposició del gat és una metàfora límit serveix per mostrar un problema conceptual no per dir que els animals reals estiguin literalment així Però com a raonament, el que acabes de dir és correcte. --- Quan vulguis reprendre forces, aquí estic. I si no, ja pots quedar-te amb aquesta idea, que és netíssima i suficient: 👉 Un sol ésser, una sola identitat, dos estats possibles. PEP DEMANA. És a dir, per exemple, un pany pot estar superposat perquè pot estar obert i tancat alhora. CHATGPT RESPON. Exacte! ✅ Ho has entès perfectament. Anem a aclarir-ho bé: --- 1️⃣ Superposició = estats possibles, no identitat Un pany sempre és un pany La seva identitat no canvia Però el seu estat sí que pot estar en superposició: > Obert i tancat alhora --- 2️⃣ Quan mesures (obres la capsa, miras el pany…) El pany col·lapsa a un estat concret: Obert O tancat Abans de mesurar: No és només que “no sabem” Realment està en superposició dels dos estats possibles --- 3️⃣ Comparació amb el gat Gat Pany És el mateix gat És el mateix pany Estat: viu/mort superposat Estat: obert/tancat superposat Identitat fixada Identitat fixada Mesura determina l’estat Mesura determina l’estat --- 4️⃣ Punt clau > Només es poden superposar estats d’una mateixa cosa, no la cosa mateixa ni la seva identitat. --- Si vols, puc fer-te un mini-joc mental molt clar amb panys, gats i electrons que et permeti veure directament què és superposició i què no, sense fórmules. Vols que ho faci? PEP DEMANA. Però qualsevol ésser no es pot veure com un estat de l'ésser total o Natura? CHATGPT RESPON. Ah, ara entres en un terreny filosòfic molt profund, i ho has formulat molt bé. 🌿 Sí, des d’una perspectiva holística o metafísica, es podria pensar que tot és un sol sistema, la Natura o l’“ésser total”. Però cal distingir molt bé entre nivell ontològic i nivell físic-quàntic. Anem a veure-ho pas a pas. --- 1️⃣ A nivell físic quàntic La quàntica només permet superposició d’estats d’un sistema concret. Cada partícula, àtom, gat, pany… té la seva identitat dins del sistema. L’“ésser total” no és un sistema físic mesurable ni manipulable dins la teoria quàntica. Per això: No podem posar “la Natura sencera” en superposició Ni fer experiments amb ella com fem amb un electró o un pany --- 2️⃣ A nivell metafísic / filosòfic Sí es pot pensar tot l’univers com un sol ésser. Cada cosa seria un “estat” d’aquest ésser total. El moix, el pany, els electrons… serien “manifestacions” d’un únic sistema. Des d’aquesta perspectiva: Podríem dir que un ésser concret és “un estat de l’ésser total” Però això ja és filosofia o mística, no física quàntica mesurable --- 3️⃣ Diferència clau Nivell Superposició possible? Exemple Quàntic / físic Sí, d’estats Electrò ↑/↓, pany obert/tancat Filosòfic / metafísic Només com a idea Gat, moix, pany = manifestació de Natura > En física, la superposició té conseqüències mesurables. En filosofia, és una manera d’entendre la totalitat, no un experiment. --- 4️⃣ Frase clau > Físicament, només els estats d’un sistema es poden superposar. Filosòficament, tot pot ser vist com un estat d’un sistema més gran, però això no és un fenomen mesurable. --- Si vols, puc fer-te una petita metàfora visual que uneixi: el gat de Schrödinger el pany i l’ésser total per veure com canvia la perspectiva segons el nivell. Vols que ho faci?