Indeterminisme aclarit.

PEP DEMANA. El determinisme diu donat un passat P i unes lleis de la natura L llavors hi ha un únic futur F. Però, ¿què passa si el nostre cos no pertany totalment a la natura ni se li poden aplicar les lleis de la natura L? ¿Hi ha una encletxa per l'indeterminisme? CHATGPT RESPON. La teva pregunta és molt bona, perquè ataca el determinisme en el seu punt més feble: el seu abast ontològic. Anem a poc a poc. 1. Què afirma exactament el determinisme clàssic La formulació que dones és la canònica (Laplace): Si tenim un passat complet P i unes lleis de la natura completes L, aleshores hi ha un únic futur possible F. Això pressuposa tres coses molt fortes: Que tot el que existeix pertany a la natura física Que tot està governat per lleis deterministes Que el cos humà (i la ment) són sistemes físics tancats Si una d’aquestes tres cau, el determinisme ja no és una tesi universal, com a mínim queda limitat. 2. I si el nostre cos no pertany “totalment” a la natura? Aquí s’obren diverses possibilitats filosòfiques respectables, no meres evasions: (a) Dualisme fort (clàssic) Si el cos (o la ment) no és totalment natural, en el sentit que: no és exhaustivament descriptible per la física, o no està sotmès completament a les lleis L, aleshores el determinisme no pot ni tan sols formular-se universalment. 👉 El determinisme no és fals, però no s’aplica a tot. Objecció habitual: “Això viola el tancament causal del món físic”. Resposta: el tancament causal és una hipòtesi metafísica, no un fet demostrat. (b) Emergència forta (no reduccionista) Aquí no cal dir que el cos “no és natural”, sinó que: del sistema corporal emergeixen noves propietats causals que no es deixen reduir a les lleis físiques bàsiques Això implica: les lleis L són incompletes per descriure l’acció humana el futur no és únic, encara que el passat sigui idèntic 👉 Aquí hi ha una encletxa real: no perquè no hi hagi lleis, sinó perquè no totes les lleis són físiques. (c) Cos natural, però sistema no tancat causalment Encara que el cos sigui físic: si el sistema “agent humà” no és causalment tancat si la deliberació, la intencionalitat o el significat tenen eficàcia causal aleshores P + L ≠ F únic. Això és molt proper a: Aristòtil (causes formals i finals) fenomenologia (Merleau-Ponty) certes lectures no reduccionistes de la ment 3. Però això garanteix llibertat? Important: 👉 No tot indeterminisme és llibertat. L’atzar (quàntic o no) no fa lliure La llibertat exigeix agència, no simple indeterminació Però el que sí que fa aquesta “encletxa” és això: El determinisme deixa de ser una tesi necessària i passa a ser una hipòtesi contingent sobre la naturalesa de l’agent 4. La clau profunda (i aquí connectes amb Agustí, Kierkegaard, Merleau-Ponty) El determinisme pressuposa que: l’ésser humà és un objecte entre objectes observable des de “fora” Però si l’ésser humà és també: subjecte, temps viscut, decisió, relació amb sentit, aleshores no és capturable completament per P + L. No perquè sigui “màgic”, sinó perquè no és només un fet, sinó una pràctica viva. 5. Conclusió clara Sí, hi ha una encletxa real per l’indeterminisme, però no ve de dir: “la física no és determinista” Ve de dir: “potser l’ésser humà no és un sistema físic tancat exhaustivament descrivible per lleis naturals”. Això no prova la llibertat, però fa caure la pretensió total del determinisme. Si vols, en el següent pas podem: analitzar si Spinoza pot respondre a aquesta encletxa, o veure si la llibertat pot existir sense trencar la causalitat, o formalitzar aquesta objecció contra el determinisme pas a pas.