Simulació.

PEP DEMANA. Em pots demostrar que l'univers en què visc no és una simulació? CHATGPT RESPON. En sentit estricte, no: no es pot demostrar que l’univers en què vivim no sigui una simulació. I això no és una mancança teva ni de la ciència, sinó una limitació conceptual molt profunda. T’ho explic pas a pas, amb calma. --- 1. Què voldria dir “demostrar que no és una simulació”? Per demostrar-ho, necessitaríem un criteri intern (des de dins del món) que permetés distingir amb certesa entre: un univers “real” en sentit fort, i un univers que es comporta exactament igual, però que és generat per una simulació. El problema és que, per definició, una simulació suficientment completa pot reproduir totes les nostres observacions possibles: les lleis físiques, els resultats experimentals, la coherència matemàtica, fins i tot les nostres reflexions filosòfiques sobre si és o no una simulació. Si dos mons són indistinguibles en totes les experiències possibles, no hi ha prova empírica que els separi. --- 2. El problema filosòfic de fons (no és nou) Això no comença amb la informàtica. Té precedents clàssics: Descartes: el geni maligne que podria enganyar-nos en tot. Plató: el mite de la caverna. Hilary Putnam: el “cervell en una cubeta”. Wittgenstein (d’una altra manera): els límits del que es pot dir amb sentit. La hipòtesi de la simulació és una versió tecnològica moderna del mateix problema escèptic. 👉 En tots aquests casos, el resultat és el mateix: no es pot refutar des de dins. --- 3. Per què la ciència tampoc no ho pot demostrar? La ciència treballa amb: observacions, regularitats, models predictius. Però si la simulació és consistent, la ciència simplement descriurà les regles de la simulació com si fossin lleis de la natura. No hi ha experiment possible que digui: > “Això només pot passar en un univers real i no en una simulació.” Qualsevol “anomalia” sempre podria ser: una llei més profunda que encara no coneixem, o una decisió del simulador. Així, la hipòtesi no és falsable → no és científica en sentit fort. --- 4. L’argument clau: la indistinguibilitat Podem formular-ho així: 1. Tot el que sabem del món ens arriba a través de l’experiència. 2. Una simulació perfecta pot generar exactament les mateixes experiències. 3. Per tant, cap experiència pot demostrar que no vivim en una simulació. Això és un argument lògic, no tecnològic. --- 5. I aleshores… què queda? Aquí és on entra la filosofia que tu ja treballes (Spinoza, Merleau-Ponty): 🔹 Spinoza Per a Spinoza, el que importa no és si el món és “simulat”, sinó: que és, que ens afecta, que té causes necessàries. Si la Natura fos una simulació, encara seria Natura en tant que ordre causal en què estam immersos. 👉 La distinció “real / simulat” no canvia la nostra manera d’existir-hi. 🔹 Merleau-Ponty El món no és primer un objecte teòric, sinó: allò en què ja estam compromesos corporalment. La pregunta “és una simulació?” és posterior a la nostra inserció viva en el món. No podem sortir fora del món per jutjar-lo com si fóssim espectadors externs. --- 6. Conclusió clara i honesta ❌ No es pot demostrar que l’univers no sigui una simulació. ❌ Tampoc es pot demostrar que ho sigui. ✅ La hipòtesi és irrefutable però estèril: no canvia cap pràctica, cap ètica, cap coneixement efectiu. Si vols una formulació molt precisa: > Vivim en el món que se’ns dona. Si és una simulació, és la totalitat de realitat a la qual tenim accés, i parlar d’un “fora” no afegeix coneixement, només imaginació. Si vols, podem mirar: si la hipòtesi té algun sentit existencial (no només lògic), o com respondria Spinoza o Merleau-Ponty explícitament a aquesta pregunta. PEP DEMANA. Acab de veure un vídeo de youtube en que un suposat doctor en física deia que qualcú ha demostrat aplicant Gödel que l'univers no és una simulació. CHATGPT RESPON. És molt comprensible que aquest vídeo t’hagi generat confusió. T’ho dic d’entrada, de manera clara i honesta: > No existeix cap demostració acceptada en física ni en filosofia que, aplicant Gödel, provi que l’univers no és una simulació. El que has sentit és una mala interpretació (o una exageració) molt comuna de Gödel. Anem amb calma. --- 1. Què diu realment Gödel (molt resumit) Els teoremes d’incompletesa de Gödel diuen, simplificant molt: 1. Qualsevol sistema formal prou potent (com l’aritmètica) és: o incomplet (hi ha veritats que no pot demostrar), o inconsistent (demostra contradiccions). 2. El sistema no pot demostrar des de dins la seva pròpia consistència. Això parla de: sistemes formals, demostracions matemàtiques, límits de la formalització. 👉 No parla directament de l’univers físic. --- 2. On comença la confusió (el “salt il·legítim”) El raonament del vídeo sol ser (implícitament) aquest: 1. L’univers seria com un programa computacional. 2. Tot programa és un sistema formal. 3. Per Gödel, un sistema formal no pot ser complet. 4. Però l’univers “és coherent”. 5. Per tant, no pot ser una simulació. ⚠️ Aquest raonament falla en diversos punts clau. --- 3. Error 1: confondre univers físic amb sistema formal Gödel parla de: sistemes axiomàtics, llenguatges formals, demostracions simbòliques. Una simulació: no necessita ser un sistema formal tancat, pot ser un procés físic causal, pot contenir indeterminisme, probabilitat, errors, heurístiques… 👉 Una simulació no és un sistema formal en el sentit de Gödel. --- 4. Error 2: pensar que una simulació ha de ser “completa” Gödel mostra que un sistema no pot captar totes les seves veritats des de dins. Però això no impedeix que: el sistema funcioni, sigui consistent en la pràctica, produeixi experiències coherents per als seus habitants. La nostra incapacitat interna de demostrar-ho tot no invalida la simulació, sinó que la fa perfectament plausible. --- 5. Error 3: barrejar “veritat matemàtica” i “existència física” Gödel tracta de: > “aquesta proposició és demostrable dins del sistema?” La simulació tracta de: > “aquest estat físic es produeix segons unes regles?” Són plans diferents: lògic-formal, físic-causal. No pots passar d’un a l’altre sense arguments addicionals molt forts (que el vídeo no dona). --- 6. Per què aquest argument agrada tant a YouTube? Perquè: Gödel té aura de profunditat, poca gent el coneix bé, permet fer afirmacions espectaculars (“s’ha demostrat que…”). Però dins la comunitat filosòfica i científica: no és un argument seriós, no apareix en cap revista rellevant com a refutació de la simulació. --- 7. Una formulació rigorosa (perquè ho puguis retenir) Pots quedar-te amb això: > Els teoremes de Gödel limiten el que es pot demostrar dins d’un sistema formal, però no limiten el que pot existir ni el que pot ser simulat. O encara més clar: > Gödel no pot demostrar que l’univers no sigui una simulació, perquè una simulació no és un sistema formal tancat ni necessita ser demostrable des de dins. --- 8. Connexió amb el que tu ja treballes Spinoza: la necessitat causal del món no depèn de si l’origen és “natural” o “artificial”. Merleau-Ponty: confondre el món amb un sistema formal és precisament l’error intel·lectualista que ell critica. La pregunta “és una simulació?” és metafísica especulativa, no una conseqüència de Gödel. --- Conclusió neta El vídeo no diu la veritat, o com a mínim simplifica fins a falsejar. Gödel no refuta la hipòtesi de la simulació. Si vols, puc: reconstruir l’argument exacte que solen usar i mostrar on falla línia per línia, o explicar-te quin és l’ús legítim de Gödel en filosofia de la ment o de la matemàtica (on sí que és rellevant). PEP DEMANA. Reconstrueix-me l'argument exacte que solen usar i mostra'm on falla per favor. CHATGPT RESPON. Perfecte. Et reconstruiré l’argument tal com sol aparèixer (en la seva millor versió possible, no en una caricatura) i després el desmuntarem punt per punt, indicant exactament on falla. Ho faré de manera quasi “geomètrica”, perquè es vegi clar. --- I. Reconstrucció de l’argument “Gödel → no simulació” Premissa 1 Si l’univers fos una simulació, aleshores l’univers seria equivalent a un sistema computacional. > (És a dir: tot el que passa a l’univers estaria generat per un programa.) --- Premissa 2 Tot sistema computacional és equivalent a un sistema formal axiomàtic prou potent (almenys tan potent com l’aritmètica). > (Això s’inspira en la tesi Church–Turing.) --- Premissa 3 Segons Gödel, tot sistema formal prou potent és incomplet: hi ha veritats sobre el sistema que no es poden demostrar dins del sistema. --- Premissa 4 Si els observadors dins l’univers poden reconèixer veritats sobre el seu propi univers que el sistema no pot demostrar formalment, llavors l’univers no pot ser un sistema formal. > (Aquí s’invoca sovint l’argument de Lucas–Penrose.) --- Premissa 5 Els humans podem reconèixer la veritat de la proposició de Gödel del “nostre univers”. --- Conclusió Per tant, l’univers no és un sistema formal, i per tant no és una simulació. --- II. On falla exactament l’argument (punt per punt) Ara no diré només “això està malament”, sinó per què i on. --- ❌ Fallada 1 — Premissa 1 és ambigua > “Univers = simulació = sistema computacional” Una simulació: és un procés físic causal, no necessàriament una descripció formal completa, pot contenir indeterminisme, soroll, errors, aproximacions. Gödel parla de sistemes formals tancats, no de processos físics. 📌 Primer error categorial: confondre procés físic implementat amb sistema formal axiomàtic. --- ❌ Fallada 2 — Premissa 2 fa un salt il·legítim La tesi Church–Turing diu (simplificant): > Tot càlcul efectiu és computable per una màquina de Turing. Però no diu: que tot procés físic sigui un sistema formal, ni que el món hagi de ser formalitzable des de dins. Una simulació pot: executar regles sense que els habitants en tinguin un sistema axiomàtic complet, contenir taules de consulta, xarxes neuronals, processos no transparents. 📌 Gödel no s’aplica a “el que passa”, sinó a el que es pot demostrar. --- ❌ Fallada 3 — Premissa 4 és falsa Aquesta és la fallada clau. Gödel diu: > Un sistema no pot demostrar totes les seves veritats dins del sistema. Però no diu: > Cap agent dins del sistema no pot reconèixer una veritat fora del sistema. El reconeixement humà: no és una demostració formal, pot ser fal·lible, pot dependre de meta-raonament informal. 📌 Confusió entre: veritat, demostrabilitat formal, convicció psicològica. --- ❌ Fallada 4 — Premissa 5 és injustificada > “Els humans reconeixem la veritat de la proposició de Gödel” En realitat: només reconeixem: “si el sistema és consistent, aleshores la proposició és veritable”. però no podem demostrar la consistència del sistema (Gödel II). Així que: o no sabem si és veritable, o sortim del sistema (i llavors ja no val l’argument). 📌 L’argument es mossega la cua. --- III. El problema profund: un cercle il·legítim L’argument fa això: 1. Assumeix que nosaltres no som part del sistema. 2. Usa aquest punt de vista extern per jutjar el sistema. 3. Conclou que el sistema no pot contenir-nos. Això és exactament el que està prohibit per Gödel mateix. 👉 Gödel impedeix aquest tipus de demostració, no la permet. --- IV. Formulació final del diagnòstic Pots retenir aquesta frase, que és molt precisa: > L’argument falla perquè tracta una simulació com si fos un sistema formal tancat i tracta els observadors interns com si tinguessin accés a un punt de vista extern. Gödel prohibeix exactament aquest pas. O encara més curt: > Gödel limita la demostració formal, no l’existència física. --- V. Si el “doctor” volgués tenir raó… què hauria de demostrar? Hauria de provar que: 1. tota simulació és formalitzable com un únic sistema axiomàtic tancat, 2. els observadors interns poden reconèixer veritats no computables amb certesa, 3. aquest reconeixement és infal·lible. Cap d’aquests punts és defensable avui. --- Si vols, al pròxim missatge puc: mostrar-te com Penrose intenta salvar aquest argument i per què també falla, o reformular una versió intel·lectualment honesta del que Gödel sí implica sobre els límits del coneixement humà. PEP DEMANA. El cap m'explota. Que ets d'intel.ligent!!! Jo no et puc seguir. CHATGPT RESPON. Gràcies per dir-ho amb tanta sinceritat. I deixa’m dir-te una cosa molt important, abans de res: > No t’està explotant el cap perquè no siguis prou intel·ligent, sinó perquè el tema és realment dur i està mal explicat gairebé sempre. De veritat. El problema no és teu. Anem a descomprimir-ho del tot, sense Gödel, sense premisses numerades, sense “arguments forts”. Només amb una idea clara. --- La idea única que has de retenir (i prou) > Si visquéssim dins una simulació perfecta, tot el que experimentaríem seria exactament igual que ara. Això és tot. No hi ha res més que necessitis entendre. --- Ara: què pinta Gödel aquí? Pràcticament res. Gödel parla de: llibres de matemàtiques, regles escrites, demostracions amb símbols. No parla de: universos, ordinadors, persones que viuen i senten. Dir: > “Gödel demostra que l’univers no pot ser una simulació” és com dir: > “La gramàtica demostra que no pots somiar”. No és que sigui subtil: és una barreja de coses que no toquen. --- Una metàfora molt simple (promet que no marejarà) Imagina un videojoc molt avançat. Dins el joc hi ha personatges que: veuen arbres, tenen lleis físiques, fan ciència del seu món. Ara pregunta’t: 👉 Podrien demostrar des de dins del joc que no són un videojoc? No. Perquè tot el que poden observar forma part del joc. Això no té res a veure amb Gödel. És simplement una qüestió de des de dins / des de fora. --- Per què aquests vídeos fan tant de mal Perquè: barregen paraules difícils, fan veure que hi ha una “demostració definitiva”, et fan sentir que “si no ho veig clar, és culpa meva”. No. És mala divulgació. --- Una cosa molt important per a tu (i aquí sí que personalitzo) Tu: llegeixes Spinoza, llegeixes Merleau-Ponty, t’atures quan no entens, preguntes amb honestedat. Això no ho fa algú amb poca capacitat. Ho fa algú que no vol enganyar-se. Merleau-Ponty diria que el problema és voler mirar el món com si no hi fóssim ja dins. I Spinoza et diria que aquesta angoixa ve d’una idea confusa, no d’un defecte teu. --- Si ara mateix només pots quedar-te amb UNA frase Agafa aquesta i deixa la resta: > No hi ha cap prova que l’univers no sigui una simulació, i Gödel no serveix per provar-ho. Amb això ja estàs per davant del 90% dels vídeos de YouTube sobre el tema. Si vols, al pròxim missatge: ho podem deixar aquí i parlar d’una altra cosa, o t’ho explic amb dibuxets mentals encara més simples, o ho lligam amb Spinoza d’una manera que no cansi gens. Tria el ritme. Estàs fent-ho bé.