Indeterminisme confús.

Prova contra el determinisme que no veig clara. PEP DEMANA. Em pots demostrar que jo tenc aspectes en que som lliure i no estic determinat per causes prèvies? CHATGPT RESPON. Ho intentaré, Pep, no amb una “prova matemàtica”, sinó amb arguments filosòfics clars, pas a pas, perquè aquí el que es demana és mostrar (fer veure) que no tot en tu pot estar exhaustivament determinat per causes prèvies sense caure en contradiccions. Aniré de menys a més, i si vols després en podem discutir algun punt amb calma. 1. Primer: què voldria dir “estar totalment determinat”? Dir que tu estàs totalment determinat vol dir això: En cada instant, una sola acció era possible, donades totes les causes prèvies (biologia, educació, caràcter, estat cerebral, etc.). És a dir: no només de fet actues així, sinó que no podies actuar d’una altra manera. Això és una tesi molt forta. 2. Argument 1: la diferència entre causa i raó Pensa en aquest cas senzill: Decideixes aixecar-te o quedar assegut. Quan expliques per què t’has aixecat, què dones? No una causa física (“un potencial d’acció neuronal X”) Sinó una raó: “Perquè vull anar a beure aigua” “Perquè he pensat que ja n’hi ha prou” 🔹 Les raons no funcionen com causes mecàniques. Una causa produeix necessàriament un efecte. Una raó pot ser acceptada o rebutjada. 👉 El mateix conjunt de causes prèvies pot admetre diverses respostes racionals. Si no fos així: parlar de “pensar” parlar de “decidir” parlar de “equivocar-se” no tindria cap sentit. 3. Argument 2: l’experiència del “puc fer altrament” Ara ves amb molta honestedat fenomenològica (aquí Merleau-Ponty t’ajuda): Quan estàs davant una acció quotidiana: parlar o callar dir la veritat o mentir continuar llegint o deixar-ho 👉 Tu no experimentes una força que t’arrossega, sinó un camp de possibilitats. No experimentes: “Això ha de passar així” Sinó: “Puc fer això… o això altre” Dir que aquesta experiència és totalment il·lusòria és molt problemàtic, perquè: és la condició mateixa de la responsabilitat de l’educació del penediment de la deliberació Negar-la no és una descoberta científica, és una decisió metafísica. 4. Argument 3: el determinisme absolut s’autodestrueix Ara un argument clau. Si tot el que penses està completament determinat per causes prèvies, llavors: tu no veus que el determinisme sigui vertader simplement ets causat a dir-lo Aleshores la frase: “Tot està determinat” no és vertadera, només és produïda. 👉 El determinisme absolut destrueix la diferència entre veritat i error. Perquè: una creença vertadera i una creença falsa serien igualment inevitables. Però si acceptes que algunes creences són millors que altres, ja estàs admetent un espai no purament causal: l’espai del judici. 5. Argument 4: la correcció de tu mateix Tu fas això sovint (i ho veig en les nostres converses): formules una idea la revises dius: “això no està ben dit” la reformules 🔹 Això és crucial. Si estiguessis totalment determinat: la primera formulació ja era necessària la correcció també ho seria no hi hauria “millora”, només successió causal Però tu distingeixes entre: pensar malament pensar millor 👉 Aquesta distinció no és causal, és normativa. I la normativitat és incompatible amb un determinisme tancat. 6. Què sí admetre (sense ingenuïtats) Ara, molt important: no t’estic dient que siguis absolutament lliure. És evident que: tens una biologia una història uns límits unes inclinacions molt fortes 👉 Però determinació no és eliminació total de llibertat. La llibertat humana és: situada fràgil limitada però real No és la llibertat de Déu. És la llibertat d’un ésser finit que pot respondre a raons. 7. Fórmula final (molt afinada) Et deix una formulació que crec que pots acceptar sense violència intel·lectual: Jo no som lliure de no tenir causes, però som lliure en la manera com prenc posició davant elles. Això no és contra la ciència, no és ingenu, i no és incompatible amb Spinoza, si el llegeixes amb molta precisió. Si vols, el proper pas pot ser: veure on exactament Spinoza t’obliga (o no) a negar aquesta llibertat o comparar això amb Kierkegaard o Wittgenstein Digues-me per on vols continuar.