Com després d'un petit ruixat.

QUATRE REFLEXIONS SOBRE LA INTEL·LIGÈNCIA. REFLEXIÓ 1 Efecte Dunning-Kruger És un biaix cognitiu pel qual les persones amb poca habilitat o coneixement en una àrea tendeixen a sobreestimar la seva competència, mentre que les persones realment competents sovint subestimen les seves capacitats. És a dir, com menys en saben, menys conscients són de la seva ignorància —i això les porta a pensar que en saben molt. Aquest terme prové d’un estudi publicat el 1999 pels psicòlegs David Dunning i Justin Kruger. Altres maneres de descriure aquest defecte: Arrogància ignorant Supèrbia intel·lectual Presumpció Vanitat intel·lectual En un to més filosòfic, Sòcrates ja ho va resumir fa molts segles amb la frase: > “Només sé que no sé res.” I paradoxalment, aquest reconeixement és un signe de saviesa. --- REFLEXIÓ 2 Fer-se càrrec d’un mateix significa deixar de banda certs mites molt estesos. Al capdavant de la llista hi ha la noció que la intel·ligència es mesura per la capacitat de...

SI NO QUIERES SER ODIADO NO ESTORBES A LOS DEMÁS. PEP PREGUNTA. En el Escolio de la Proposición 31 de Spinoza Ética 3 no entiendo por qué que se estorben provoca que se odien: «PROPOSICIÓN XXXI Si imaginamos que alguien ama, o desea, u odia algo que nosotros mismos amamos, deseamos u odiamos, por eso mismo amaremos, etc., esa cosa de un modo más constante. Si, por el contrario, imaginamos que tiene aversión a lo que amamos, o a la inversa, entonces padeceremos fluctuación del ánimo. Demostraciócn: Por el solo hecho de que imaginamos que alguien ama algo, amaremos eso mismo (por la Proposición 27 de esta Parte). Pero supongamos que lo amamos sin esto: se añade entonces al amor una nueva causa que lo alienta, y así amaremos lo que amamos, por eso mismo, con más constancia. Además, por el hecho de que imaginamos que alguien aborrece algo, lo aborreceremos nosotros (por la misma Proposición). Ahora bien, si suponemos que a un tiempo amamos eso mismo, entonces lo amaremos y ab...

QUATRE REFLEXIONS SOBRE LA INTEL·LIGÈNCIA. REFLEXIÓ 1 Efecte Dunning-Kruger És un biaix cognitiu pel qual les persones amb poca habilitat o coneixement en una àrea tendeixen a sobreestimar la seva competència, mentre que les persones realment competents sovint subestimen les seves capacitats. És a dir, com menys en saben, menys conscients són de la seva ignorància —i això les porta a pensar que en saben molt. Aquest terme prové d’un estudi publicat el 1999 pels psicòlegs David Dunning i Justin Kruger. Altres maneres de descriure aquest defecte: Arrogància ignorant Supèrbia intel·lectual Presumpció Vanitat intel·lectual En un to més filosòfic, Sòcrates ja ho va resumir fa molts segles amb la frase: > “Només sé que no sé res.” I paradoxalment, aquest reconeixement és un signe de saviesa. --- REFLEXIÓ 2 Fer-se càrrec d’un mateix significa deixar de banda certs mites molt estesos. Al capdavant de la llista hi ha la noció que la intel·ligència es mesura per la capacitat de...

A L’ESCOLA L’HE DE PERDONAR I I PENSAR-HI EL MÍNIM POSSIBLE. AIXÒ MATEIX HE DE FER AMB TOT ALLÒ NEGATIU. Passa que, a vegades, odio l’escola perquè em vaig sentir menyspreat per ella mitjançant les seves correccions de les meves equivocacions en diverses ocasions. Llavors vaig imaginar que jo causava tristesa a l’escola i, com que l’escola està formada per humans i jo som humà, aleshores em vaig sentir trist. Em vaig sentir trist a causa de jo mateix, per no alegrar l’escola, i també a causa de l’escola, per no alegrar-se per mi. Com que ara em valor per l’esforç de continuar viu, atribuesc a l’escola la causa d'aquesta tristesa meva. I, a més, li atribuesc haver-me fet sentir com a causa de la meva propia tristesa al fer-me sentir a jo com responsable de les meves equivocacions que provoquen tristesa i no responsabilitzar de les meves equivocacions a l'escola que les corregeix i per tant les qualifica d'equivocacions. Baruch Spinoza defineix l’amor i l’odi així: “L’amor...

Què és l’escola? Una privació de la llibertat mental i física de les persones joves. A l’escola, les persones joves sofreixen maltractaments físics i psicològics. Quins maltractaments hi ha a l'escola? Exemples de maltractaments freqüents a l'escola són: - haver de seure en cadires sense coixí durant hores seguides, - no poder riure ni xerrar sense permís encara que se'n tengui ganes, - haver de demanar permís al professorat per anar a orinar o cagar, - haver de respondre a les preguntes del professorat així com vol aquest i amb un temps limitat encara que no se'n tengui ganes, - si no es respon així com vol el professorat es repeteix curs i s'ha de tornar escoltar quasi el mateix que l'any anterior i respondre a preguntes similars i així la tortura psicològica per avorriment és més dura, - si no s'és submís amb el professorat, aquest, en casos excepcionals, ha recurrit a pegar a l'alumnat segrestat... Qui triomfa a ...

REFLEXIÓ I ANALOGIA SOBRE L'ÀNIMA SEGONS EL FILÒSOF RACIONALISTA Baruch Spinoza. Segons Spinoza, jo, o més ben dit, la meva ànima, és un mode o una modificació de l’atribut Pensament de Déu. Jo, o la meva ànima, seria com una imatge, i l’atribut Pensament de Déu seria com una pantalla on apareix la imatge que som jo. Així, segons qui em miri, podrà dir que em veu a mi com una imatge o que veu l’atribut Pensament de Déu com una pantalla. Qui vegi la imatge dirà que som mortal, i qui vegi la pantalla no dirà ni que he nascut ni que he de morir, perquè la zona on hi ha la meva imatge només és una part de la pantalla, una pantalla que és com l’atribut etern Pensament de Déu, on apareixen totes les imatges, imatges que són com totes les ànimes. Però jo, o més ben dit, la meva ànima, és una configuració de píxels de la pantalla que s’il·luminen amb certs colors. Per tant, encara que la imatge que és la meva ànima aparegui i desaparegui de la pantalla, els píxels que la formen només s’a...

¿És cert que: «A l'ensenyança pública, per progressar, has d'entendre o recordar allò que agrada a altres que entenguis o recordis i un autodidacte pot progressar entenguent o recordant allò que a ell li agrada entendre o recordar.»? CHAT GPT RESPON. La frase que proposes conté una veritat parcial i apunta a una tensió real entre l'ensenyament formal i l'aprenentatge autodidacta. Anem a desgranar-la: «A l'ensenyança pública, per progressar, has d'entendre o recordar allò que agrada a altres que entenguis o recordis…» Això és cert en bona mesura. En el sistema educatiu formal: El currículum està establert per institucions o autoritats educatives. Els criteris d’avaluació i els exàmens mesuren coneixements que s’espera que l’estudiant adquireixi, independentment de si li agraden o no. El progrés acadèmic (aprovar, treure bones notes, accedir a beques, etc.) depèn sovint de la capacitat d’ajustar-se a aquests criteris externs. Això pot limitar la llibertat ...