Analogia ànima Spinoza.

REFLEXIÓ I ANALOGIA SOBRE L'ÀNIMA SEGONS EL FILÒSOF RACIONALISTA Baruch Spinoza. Segons Spinoza, jo, o més ben dit, la meva ànima, és un mode o una modificació de l’atribut Pensament de Déu. Jo, o la meva ànima, seria com una imatge, i l’atribut Pensament de Déu seria com una pantalla on apareix la imatge que som jo. Així, segons qui em miri, podrà dir que em veu a mi com una imatge o que veu l’atribut Pensament de Déu com una pantalla. Qui vegi la imatge dirà que som mortal, i qui vegi la pantalla no dirà ni que he nascut ni que he de morir, perquè la zona on hi ha la meva imatge només és una part de la pantalla, una pantalla que és com l’atribut etern Pensament de Déu, on apareixen totes les imatges, imatges que són com totes les ànimes. Però jo, o més ben dit, la meva ànima, és una configuració de píxels de la pantalla que s’il·luminen amb certs colors. Per tant, encara que la imatge que és la meva ànima aparegui i desaparegui de la pantalla, els píxels que la formen només s’apaguen o canvien de color i, per tant, són eterns. Allò que és etern és l’estructura, la forma i la mida dels píxels de la pantalla. Això és l’estructura, la llei o el patró del pensament que es manifesta momentàniament en mi. Sense oblidar que la imatge que apareix a la pantalla, que és la meva ànima, també es troba com a informació dins el disc dur de l’ordinador i, en aquest sentit, també és eterna. A més, la meva ànima només és la meva ànima d’ara fa vint anys perquè conserva una part de píxels que no han canviat i que permeten identificar-la. Així, la mort només seria un canvi tan gran en la configuració dels píxels de la imatge que ja no permetria identificar-la com la mateixa imatge.