Mode idiota, el mode per defecte.

QUATRE REFLEXIONS SOBRE LA INTEL·LIGÈNCIA. REFLEXIÓ 1 Efecte Dunning-Kruger És un biaix cognitiu pel qual les persones amb poca habilitat o coneixement en una àrea tendeixen a sobreestimar la seva competència, mentre que les persones realment competents sovint subestimen les seves capacitats. És a dir, com menys en saben, menys conscients són de la seva ignorància —i això les porta a pensar que en saben molt. Aquest terme prové d’un estudi publicat el 1999 pels psicòlegs David Dunning i Justin Kruger. Altres maneres de descriure aquest defecte: Arrogància ignorant Supèrbia intel·lectual Presumpció Vanitat intel·lectual En un to més filosòfic, Sòcrates ja ho va resumir fa molts segles amb la frase: > “Només sé que no sé res.” I paradoxalment, aquest reconeixement és un signe de saviesa. --- REFLEXIÓ 2 Fer-se càrrec d’un mateix significa deixar de banda certs mites molt estesos. Al capdavant de la llista hi ha la noció que la intel·ligència es mesura per la capacitat de resoldre problemes complexos, d’escriure, llegir i calcular a certs nivells, i de resoldre ràpidament equacions abstractes. […] El veritable baròmetre de la intel·ligència és una vida feliç i efectiva viscuda cada dia i en cada moment de cada dia. Si ets feliç, si vius cada moment aprofitant al màxim les seves possibilitats, aleshores ets una persona intel·ligent. […] En efecte, com més feliç et fas a tu mateix, més intel·ligent ets. Wayne W. Dyer REFLEXIÓ 3 L’historiador italià Carlo Maria Cipolla identificà quatre tipus d’actes en la societat, segons el benefici o el perjudici que generaven per a la resta de les persones i per a qui els comet. I els ubicà en un diagrama: Actes intel·ligents: beneficien els altres i a qui els fa. Actes d’incaut: beneficien els altres però perjudiquen qui els fa. Actes de bandoler: perjudiquen els altres i beneficien qui els fa. Actes d’estúpid: perjudiquen els altres i a qui els fa. Però per a Cipolla, els actes d’estúpid eren els pitjors de tots. REFLEXIÓ 4 He sentit a dir que la ment humana té dos modes de funcionament: l’intel·ligent i l’idiota. En el mode intel·ligent, la ment s’esforça per donar el màxim de si mateixa, i en el mode idiota, que és l’habitual, no s’esforça i obté resultats mediocres. Això explicaria per què gran part de la població falla en proves senzilles, ja que no s’esforcen gens a fer-les bé. Això ho ha formulat sobretot Daniel Kahneman, premi Nobel d’Economia, i altres investigadors de la cognició. 1. Mode idiota (ràpid, automàtic, mandrós) Actua per intuïció, hàbits, associacions ràpides, i és útil per a decisions quotidianes, però sovint s’equivoca en tasques que requereixen reflexió. És el que fa servir la majoria de gent en proves senzilles… i per això fallen. 2. Mode intel·ligent (lent, analític, esforçat) S’activa quan ens concentram, raonam i comprovam cada pas. Requereix energia mental i atenció sostinguda, i per això el cervell sol evitar-lo si no és necessari. Què implica això? La major part del temps, estam en “mode idiota”, perquè el cervell vol estalviar energia. Per això, persones molt capaces poden tenir resultats mediocres si no s’hi esforcen. Quan una persona es considera més intel.ligent que els altres el que pot passar és que ella funcioni en el mode intel.ligent i que els altres funcionin en el mode idiota, no perquè no siguin tan intel.ligents con ella sinó perquè el seu cervell estalvia energia. Així que molt alerta a pensar-se ésser més llest que els altres.