Progressar aprenent.

¿És cert que: «A l'ensenyança pública, per progressar, has d'entendre o recordar allò que agrada a altres que entenguis o recordis i un autodidacte pot progressar entenguent o recordant allò que a ell li agrada entendre o recordar.»? CHAT GPT RESPON. La frase que proposes conté una veritat parcial i apunta a una tensió real entre l'ensenyament formal i l'aprenentatge autodidacta. Anem a desgranar-la: «A l'ensenyança pública, per progressar, has d'entendre o recordar allò que agrada a altres que entenguis o recordis…» Això és cert en bona mesura. En el sistema educatiu formal: El currículum està establert per institucions o autoritats educatives. Els criteris d’avaluació i els exàmens mesuren coneixements que s’espera que l’estudiant adquireixi, independentment de si li agraden o no. El progrés acadèmic (aprovar, treure bones notes, accedir a beques, etc.) depèn sovint de la capacitat d’ajustar-se a aquests criteris externs. Això pot limitar la llibertat de l’estudiant per explorar temes que realment li interessen, sobretot en les etapes educatives més reglades. «…i un autodidacta pot progressar entenguent o recordant allò que a ell li agrada entendre o recordar.» Aquesta segona part també és certa, però amb matisos: L’autodidacta té llibertat total de triar el que vol estudiar, com, quan i per què. Pot seguir el seu interès autèntic, cosa que sovint incrementa la motivació i la profunditat de la comprensió. Però el progrés autodidacta no sempre es reconeix formalment: potser aprèn molt, però no rep cap títol ni acreditació que el sistema consideri "progrés". En resum: Sí, la frase conté una veritat important: L'ensenyament públic està orientat a una mena de progrés estandarditzat, sovint aliè a la motivació personal. L’autodidacta pot seguir el seu desig d’entendre, però pot quedar fora dels circuits oficials de reconeixement. Però cal afegir que: El millor aprenentatge pot passar quan un combina ambdues vies: fa ús dels recursos públics i institucionals, però conserva una actitud autodidacta, crítica i lliure. I que també existeixen sistemes educatius (o professors) que fomenten l'autonomia i l'interès propi dins del marc formal. No tot és blanc o negre. Si vols, podem revisar exemples concrets que ho il·lustrin. .... https://chatgpt.com/share/6842ea6e-206c-800e-b078-677cfaa7f3c3 ....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Unir cerebros, hoy, ciencia ficción.

Teoria de la relativitat. Paradoxa dels bessons.

Pensamiento y extensión en Spinoza.