Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. Hipòtesi: Gènesi de la psicosi. La psicosi es pot donar en una persona que està molt sola i pensa molt sense compartir el que pensa. Com que els seus pensaments no són confrontats amb els d'altres persones, pot acabar desenvolupant idees que no pertanyen a la realitat compartida. Així, quan ocasionalment té l'oportunitat de compartir algun d'aquests pensaments, els altres li diuen que està boja. Llavors, una possible solució pot ser disminuir la seva activitat mental, prenent medicaments o d'altres maneres, o bé compartir més els seus pensaments amb altres persones per poder-los contrastar amb la realitat compartida.

REFLEXIÓ. Hipòtesi: patir per a sentir-se millor. Si al cervell li dones medicaments per a sentir-se bé, el cervell no s'ha d'esforçar per a sentir-se bé i, a la llarga, se sent malament. En canvi, si al cervell li dones medicaments que el fan sentir malament, com per exemple els antipsicòtics, el cervell s'esforça per a sentir-se bé i, a la llarga, se sent millor. El problema de patir és que tot el temps que has estat patint ja no ho recuperes i si te mors abans d'aprendre a passar gust has arruïnat la teva vida.

REFLEXIÓ. Autoestima i autoodi fruit de les relacions. L’Ètica de Spinoza diu: «Si imaginam que algú semblant a nosaltres experimenta algun afecte, aquesta imaginació expressarà una afecció del nostre cos semblant a aquest afecte.» Així, si imaginam que algú ens odia, ens odiarem un poc només per imaginar-ho, i si imaginam que algú ens estima, ens estimarem un poc només per imaginar-ho. Per tant, les escoles on els professors critiquen l’alumnat o el peguen, o on hi ha alumnes que sofreixen assetjament escolar per part d’altres alumnes, o pares que peguen, critiquen i no estimen els seus fills, poden provocar que els nins s’odiïn a ells mateixos i no tenguin autoestima. Tendeixes a fer a tu mateix el que et fan els altres. Si t’estimen, tendeixes a estimar-te, i si t’odien, tendeixes a odiar-te. Si sempre t’han valorat, tendeixes a valorar-te sempre. Si a vegades t’han valorat i a vegades no, tendeixes a dubtar de tu mateix. Si mai t’han valorat, tendeixes a odiar-te. L’herència biològ...

REFLEXIÓ. Aprenentatge i originalitat Aprendre és crear connexions en una xarxa neuronal preexistent. Per tant, si aprenem molt, els nostres pensaments aniran pels camins formats per les connexions que hem creat aprenent i, així, més que tenir pensaments molt originals, més aviat crearem noves connexions entre coses ja apreses, per la qual cosa serem menys originals. Els genis creatius, més que tenir un cervell millor o saber molt, tenen un cervell estrany; per això les seves idees són molt originals i molt diferents de les de la majoria.

PEP DEMANA. Hi ha gent que li va malament l'escola perquè sap que aprendre és recordar com deia Plató al Menó, al Gòrgias i al Fedó o com diu la neurociència actual crear connexions possibles dins una xarxa neuronal preexistent. Per tant, si aprendre és recordar coses que ja es sabien no estan motivats a recordar-les una i altra vegada als examens i quan el professor els ho demana diuen ja ho sé però no contesten. CHATGPT RESPON. Sí, però faria una distinció important: la intuïció que expresses pot explicar una part del fracàs escolar, però no és exactament correcte dir que aprendre és simplement recordar. En el Menó, el Fedó i el Gòrgias, Plató desenvolupa, amb matisos diferents, la idea que el coneixement pot ser una reminiscència: l'aprenentatge no consistiria tant a introduir un contingut completament nou dins la ment com a fer explícit o recuperar un saber que ja hi era d'alguna manera. La teva idea es podria formular així: Una persona pot tenir una concepció de l...

DIÀLEG AMB CHATGPT.."Heidegger i Taoisme." PEP DEMANA. "Y así como el que existe en forma impropia pierde constantemente el tiempo y nunca "tiene" tiempo, así también el carácter distintivo de la temporeidad de la existencia propia es que esta existencia, en su resolución, nunca pierde el tiempo, y que "siempre tiene tiempo"." SER Y TIEMPO. Martin Heidegger. No serà la temporalitat de l'existència propia el que diu el Tao Te King de: "qui sap no parla, qui parla no sap", "esforça't en el no-esforç", "sense fer res es fa tot"? Perquè la resolució és callada projecció i sense fer res sempre es té temps. CHATGPT RESPON. La relació que proposes és interessant, però hi ha semblances i també diferències importants entre Heidegger i el Tao Te King. El que sí que s'assembla Heidegger diu que l'existència impròpia viu dispersa en el "se" (das Man): sempre ocupada, corrent d'una cosa a una a...

PEP DEMANA. Hi ha gent molt intel.ligent que fracassa en els estudis perquè li costa estar asseguda moltes hores i li costa entendre i generar informació verbal. CHATGPT RESPON. Sí, això pot passar. La intel·ligència i el rendiment acadèmic no són el mateix. Una persona pot ser molt intel·ligent i, tot i així, fracassar en els estudis per motius com: Dificultat per mantenir l'atenció o per estar moltes hores asseguda estudiant. Dificultats en el llenguatge, és a dir, per comprendre textos o expressar idees verbalment, encara que tingui un bon raonament en altres àrees. Diferències en la manera d'aprendre, com passa en alguns casos de TDAH, dislèxia o altres perfils del neurodesenvolupament. També hi ha persones amb una gran capacitat de raonament visual, matemàtic o creatiu que no destaquen en exàmens basats sobretot en lectura, memorització i expressió escrita. Per tant, fracassar en els estudis no és una prova que una persona sigui poc intel·ligent; sovint reflecteix un de...

DIÀLEG AMB CHATGPT. "Fracassant en els estudis coneixem els propis límits i així podem viure millor, és a dir, tenir èxit en la vida." Nota. He esborrat les respostes de CHATGPT. PEP DEMANA. Una part positiva de fracassar en els estudis és que al manco aprens a conèixer quins són els teus límits. CHATGPT RESPON. PEP DEMANA. La gent que no ha estudiat ni experimentat el fracàs en els estudis freqüentment creu que ho pot tot. CHATGPT RESPON. PEP DEMANA. Fracassar en els estudis et fa més sociable perquè coneixes millor els teus límits i saps que necessites col.laborar amb altra gent. CHATGPT RESPON. PEP DEMANA. Conèixer els teus límits fa que en el futur triis millors camins en la vida i visquis millor. CHATGPT RESPON.

DIÀLEG AMB CHATGPT. "Fracassant en els estudis coneixem els propis límits i així podem viure millor, és a dir, tenir èxit en la vida." PEP DEMANA. Una part positiva de fracassar en els estudis és que al manco aprens a conèixer quins són els teus límits. CHATGPT RESPON. Sí, aquesta idea té força, i és compatible amb una mirada bastant spinozista. Fracassar en uns estudis pot tenir un aspecte positiu: et mostra que els teus límits reals no sempre coincideixen amb la imatge que tenies de tu mateix. Això pot conduir a un autoconeixement més ajustat. Ara bé, hi faria un matís: un fracàs no sempre revela un límit definitiu. Pot revelar un límit en aquell moment, amb aquelles circumstàncies, aquella salut, aquella preparació o aquell mètode d'estudi. Els límits també poden canviar. Una formulació una mica més precisa seria: Una part positiva de fracassar en els estudis és que, almenys, aprens a conèixer millor els teus límits i les teves capacitats en aquell moment. Per a Sp...

REFLEXIÓ. Llibertat. Si l'ésser humà té un mínim de llibertat, potser és perquè no és totalment objectivable i, per tant, no pertany per complet al món on establim relacions de causa-efecte.

PEP DEMANA. L'amor a la Natura així com és, Natura que inclou tots els altres i a nosaltres mateixos, ens pot estalviar de patir afeccions negatives com enveges i tristors a la vegada que impulsa l'alegria provocada per nosaltres i provocsda pels altres. Els altres i nosaltres formam un mateix ésser, la Natura. CHATGPT RESPON. La idea que expresses és molt coherent amb una lectura spinozista de la Natura. En Spinoza, tots nosaltres som maneres o expressions de la mateixa Natura, de manera que la separació absoluta entre «jo» i «els altres» és, en certa manera, una abstracció. El punt especialment interessant és que l’amor a la Natura tal com és pot modificar la manera com vivim els nostres afectes. Si em compar amb els altres i pens que el seu bé disminueix el meu, pot aparèixer l’enveja. Però si entenc que tant els altres com jo som expressions d'una mateixa realitat, l’alegria dels altres pot arribar a ser percebuda com una alegria que també pertany a la Natura de la q...

REFLEXIÓ. Racionalitzacions. Podem usar la raó per disminuir el nostre orgull i l’enveja, però de vegades convé no raonar tant i permetre’ns l’alegria de l’orgull i de l’amor cap a la Natura.

REFLEXIÓ. Sense enveja ni orgull. No sé si el comportament de l’ésser humà està totalment determinat per les lleis de la Natura, perquè l'ésser humà per ventura pertany per complet a la Natura, o si té aspectes lliures, perquè l’ésser humà per ventura no pertany per complet a la Natura i té una part eterna que existeix fora del temps. Però crec que quasi tot, i dubt si tot, el comportament de l’ésser humà està determinat per les lleis de la Natura. Així, per exemple, si nosaltres sabem ballar molt bé, això és en gran part per les reaccions fisicoquímiques de les nostres cames, per les reaccions fisicoquímiques del nostre cervell i dels nostres pulmons, per la història de la nostra vida i per la història de la humanitat, etc., i també pot ser per la decisió incondicionada d’una part nostra eterna i de defora de la Natura, que decideix lliurement esforçar-se a ballar bé. Observem que decidir lliurement executar un o altre comportament de la Natura no té gaire mèrit, i que el mè...

REFLEXIÓ. «Castellorquín» fluid, català i castellà amb esforç Faig feina de personal de neteja a la Fundació Pro Salut Mental Estel de Llevant. Resulta que estim molt la llengua castellana i la llengua catalana i intent usar-les amb correcció, així com m’ensenyaren a l’escola. També resulta que faig feina amb més de la meitat de gent que només parla castellà. Quan a la feina qualcú em parla en castellà, jo començ a parlar castellà, ja que escoltar castellà fa que comenci a pensar en castellà encara que no vulgui i, quan pens en castellà, llavors parl en castellà, i amoll sense voler qualque mallorquinada perquè, parlant ràpid, em ve al cap tot d’una una paraula mallorquina quan no trob la castellana. Quan vull xerrar en català, xerrant ràpid, em ve al cap també tot d’una qualque paraula en castellà, perquè o bé la vaig aprendre a dir primer en castellà o perquè en el meu entorn de feina normalment la sent en castellà. En aquell moment, si vull recordar com és en català, hauri...

REFLEXIÓ. Sense enveja ni orgull. No sé si el comportament de l’ésser humà està totalment determinat per les lleis de la Natura, perquè pertany per complet a la Natura, o si té aspectes lliures perquè l’ésser humà no pertany per complet a la Natura i té una part eterna que existeix fora del temps. Però crec que quasi tot, o tot, el comportament de l’ésser humà està determinat per les lleis de la Natura. Així, per exemple, si nosaltres sabem ballar molt bé, això és en gran part per les reaccions fisicoquímiques de les nostres cames, per les reaccions fisicoquímiques del nostre cervell i dels nostres pulmons, per la història de la nostra vida i per la història de la humanitat, etc., i també pot ser per la decisió incondicionada d’una part nostra eterna i de defora de la Natura, que decideix lliurement esforçar-se a ballar bé. Observem que decidir lliurement executar un o altre comportament de la Natura no té gaire mèrit, i que el mèrit i la dificultat estan en la capacitat que té l...

REFLEXIÓ. El que ignoram. Quan pensam, movem una mà, miram un arbre... Per fer aquestes coses, depenem de moltes coses que no comprenem, ni sabem com són les reaccions fisicoquímiques del nostre cos, etc. Per tant, la Natura (o Déu) intervé en tot el que feim i té gran part, o tot, del mèrit o demèrit d’allò que feim.

REFLEXIÓ. Flastomies i orgull Quan intent fer una cosa i no em surt, és molt habitual per part meva enfadar-me i amollar qualque flastomia contra Déu. Però observem què passa aquí. Si flastom contra Déu per un «error» «meu», és perquè, en el fons, sé que l’«error» no és meu, sinó del qui ho maneja tot, és a dir, Déu o Natura. Per tant, per evitar ésser esclau de passions tristes, ira i flastomies, el millor que puc pensar és que els meus «errors» no són meus, sinó de Déu o Natura, i acceptar la «voluntat de Déu» o la forma d’ésser que té la Natura. També ajuda pensar que els «errors» només són «errors» per a jo, que desig que les coses surtin d’una determinada manera, però Déu no té aquest desig i, per tant, no s’erra mai. Aquesta reflexió també es pot girar en sentit contrari, com quan ens sentim orgullosos dels nostres «encerts». En aquest cas, el millor que podem pensar per evitar ser víctimes de l’orgull és: «Ho he fet així gràcies a Déu o Natura». NOTA. Crec que és una ...

REFLEXIÓ. Feiners i ganduls L'ideal seria que tothom fes el que li fes ganes i cobràs per això. No hi ha feiners ni ganduls, sinó que n'hi ha que fan el que tenen ganes de fer i n'hi ha que fan el que no tenen ganes de fer. An els que fan el que tenen ganes, cobrant, la gent els diu feiners i són respectats. An els que fan el que tenen ganes sense cobrar, la gent els diu ganduls. I els que, cobrant o no, fan el que no tenen ganes acaben malament.

PEP PREGUNTA. De lo siguiente: «PROPOSICIÓN III Un afecto que es una pasión deja de ser pasión tan pronto como nos formamos de él una idea clara y distinta [114] . Demostración: Un afecto que es una pasión es una idea confusa (por la Definición general de los afectos). Si de ese afecto, pues, nos formamos una idea clara y distinta, entre esa idea y el afecto mismo, en cuanto referido al alma sola, no habrá más que una distinción de razón (por la Proposición 21 de la Parte II, con su Escolio); y de este modo (por la Proposición 3 de la Parte III) , ese afecto dejará de ser una pasión. Q.E.D.» ¿me puedes poner un ejemplo de afecto que es una pasión y que, después, nos formamos de él una idea clara y distinta y, por consiguiente, el afecto deje de ser pasión? CHATGPT CONTESTA. Sí. Lo importante es recordar que, para Spinoza, un afecto-pasión no es solo una emoción, sino una emoción acompañada de una idea inadecuada o confusa de su causa. Cuando esa idea se vuelve adecuada (clara y distint...

PEP DEMANA. Com demostra Plató que sebre és recordar? Tal vegada perquè quan volem augmentar la superdície d'un quadrat al doble, com es diu al Menón, hem de recordar la distància que hem d'augmentar cada costat del quadrat? CHATGPT RESPON. La teva intuïció va en la bona direcció, però convé distingir dues coses: el que Plató vol demostrar i l'exemple que utilitza. Plató defensa la teoria que aprendre és recordar (anamnesi). La seva demostració principal apareix al Menó, on Sòcrates interroga un esclau que no ha estudiat geometria. L'exemple és el del quadrat. L'esclau creu primer que, si vols duplicar la superfície d'un quadrat, n'hi ha prou de duplicar la longitud dels costats. Però això produeix un quadrat amb una superfície quatre vegades més gran, no dues. A continuació, només a base de preguntes, Sòcrates el guia fins que descobreix que el costat del nou quadrat ha de ser la diagonal del quadrat original. Segons Plató, això demostra que: Sòcrates no...