Menón de Plató. Sebre és recordar.

PEP DEMANA. Com demostra Plató que sebre és recordar? Tal vegada perquè quan volem augmentar la superdície d'un quadrat al doble, com es diu al Menón, hem de recordar la distància que hem d'augmentar cada costat del quadrat? CHATGPT RESPON. La teva intuïció va en la bona direcció, però convé distingir dues coses: el que Plató vol demostrar i l'exemple que utilitza. Plató defensa la teoria que aprendre és recordar (anamnesi). La seva demostració principal apareix al Menó, on Sòcrates interroga un esclau que no ha estudiat geometria. L'exemple és el del quadrat. L'esclau creu primer que, si vols duplicar la superfície d'un quadrat, n'hi ha prou de duplicar la longitud dels costats. Però això produeix un quadrat amb una superfície quatre vegades més gran, no dues. A continuació, només a base de preguntes, Sòcrates el guia fins que descobreix que el costat del nou quadrat ha de ser la diagonal del quadrat original. Segons Plató, això demostra que: Sòcrates no li ensenya la resposta. L'esclau arriba a la veritat per si mateix. Per tant, el coneixement ja era dins la seva ànima i simplement l'ha recordat. Ara bé, des d'un punt de vista modern, molts filòsofs no accepten que aquesta sigui una demostració. Diuen que el que realment mostra l'experiment és que una persona pot raonar i descobrir una veritat amb una bona guia, sense que això impliqui necessàriament que la conegués abans de néixer. Per tant, la resposta és: no és que l'ànima recordi específicament la distància que s'ha d'afegir a cada costat, sinó que l'exemple del quadrat serveix perquè Plató intenti demostrar que els coneixements matemàtics ja són presents en l'ànima abans del naixement i que aprendre consisteix a recordar-los. Aquesta és la base de la seva teoria de la reminiscència.