Heidegger i Taoisme.

DIÀLEG AMB CHATGPT.."Heidegger i Taoisme." PEP DEMANA. "Y así como el que existe en forma impropia pierde constantemente el tiempo y nunca "tiene" tiempo, así también el carácter distintivo de la temporeidad de la existencia propia es que esta existencia, en su resolución, nunca pierde el tiempo, y que "siempre tiene tiempo"." SER Y TIEMPO. Martin Heidegger. No serà la temporalitat de l'existència propia el que diu el Tao Te King de: "qui sap no parla, qui parla no sap", "esforça't en el no-esforç", "sense fer res es fa tot"? Perquè la resolució és callada projecció i sense fer res sempre es té temps. CHATGPT RESPON. La relació que proposes és interessant, però hi ha semblances i també diferències importants entre Heidegger i el Tao Te King. El que sí que s'assembla Heidegger diu que l'existència impròpia viu dispersa en el "se" (das Man): sempre ocupada, corrent d'una cosa a una altra, i per això "mai no té temps". En canvi, l'existència pròpia, en la resolució (Entschlossenheit), no va amb presses ni es perd en ocupacions innecessàries; per això "sempre té temps". Això recorda el Tao: "Qui sap no parla; qui parla no sap." La resolució heideggeriana és "callada" (verschwiegen): no necessita xerrameca per ser autèntica. "Esforça't en el no-esforç" (wu wei). L'acció no és precipitada ni forçada; neix d'una manera d'estar oberta al que la situació demana. "Sense fer res es fa tot." No significa passivitat, sinó no actuar des de l'afany o la dispersió. La diferència principal Per a Heidegger, la resolució és una decisió existencial: assumir la pròpia possibilitat, especialment a la llum de la mort. No és simplement deixar-se portar pel curs natural de les coses. En el Tao Te King, el wu wei consisteix més aviat a harmonitzar-se amb el Tao, sense imposar la voluntat. Per tant, hi ha una afinitat en el to —silenci, absència de precipitació, no perdre's en l'agitació—, però Heidegger parla de l'autenticitat de l'existència humana, mentre que el Tao parla de viure d'acord amb l'ordre del Tao. Crec que aquesta comparació també es pot posar en diàleg amb Spinoza: l'acció que neix de les idees adequades també té un cert "sense esforç".