REFLEXIÓ. Sense enveja ni orgull.

REFLEXIÓ. Sense enveja ni orgull. No sé si el comportament de l’ésser humà està totalment determinat per les lleis de la Natura, perquè pertany per complet a la Natura, o si té aspectes lliures perquè l’ésser humà no pertany per complet a la Natura i té una part eterna que existeix fora del temps. Però crec que quasi tot, o tot, el comportament de l’ésser humà està determinat per les lleis de la Natura. Així, per exemple, si nosaltres sabem ballar molt bé, això és en gran part per les reaccions fisicoquímiques de les nostres cames, per les reaccions fisicoquímiques del nostre cervell i dels nostres pulmons, per la història de la nostra vida i per la història de la humanitat, etc., i també pot ser per la decisió incondicionada d’una part nostra eterna i de defora de la Natura, que decideix lliurement esforçar-se a ballar bé. Observem que decidir lliurement executar un o altre comportament de la Natura no té gaire mèrit, i que el mèrit i la dificultat estan en la capacitat que té la Natura de realitzar un comportament que hàgim decidit fer. Per tant, no tenguem enveja de cap persona X perquè el seu cos executi un comportament millor que el nostre, ja que quasi tot el mèrit el té la Natura, i els aspectes lliures que aquesta persona X ha elegit per a realitzar el seu comportament són tan senzills que nosaltres també hauríem pogut elegir-los si tenguéssim el seu cos.I a l'enravés tampoc ens sentiguem orgullosos de res del que facem perquè quasi tot el mèrit el té la Natura.