Entrades

Pensar en tot i pau mental.

PEP DEMANA. La por a oblidar-me de les tasques quotidianes que és de necessitat que faci em fa que tengui el cap ocupat quasi tot el dia i que no pugui gaudir de pau mental i així i tot no pens a fer moltes tasques. Com ho puc fer per tenir pau mental i pensar en tot? CHATGPT RESPON. El que descrius és molt humà, i té una estructura molt clara: la por 0d’oblidar-te de les obligacions manté el cap ocupat tot el dia, però aquesta mateixa ocupació no et porta a actuar, sinó que et roba la pau. És una mena de cercle tancat. Ho podem desfer pas a pas. 1. Entendre què t’està passant (sense jutjar-te) El que tens no és manca de voluntat, sinó hiper-vigilància mental: El cap diu: “No ho puc deixar anar perquè si no, ho oblidaré” El cos diu: “Així no puc descansar ni començar res” Això fa que: pensis molt, facis poc, i visquis amb una sensació constant de deute pendent. 👉 Pensar en tot no és el mateix que cuidar-ho tot. 2. Alliberar el cap: treure les tasques fora de la ment La ...

REFLEXIÓ. Defensa de la llibertat humana.

REFLEXIÓ. Defensa de la llibertat humana. Respecte la llibertat humana m'ha vengut al cap que si part de l'ànima humana és eterna i sempre ha existit i sempre existirà hi ha un espai per la llibertat humana ja que part de la persona no seria posterior a Déu. Podria ésser però que part de l'ànima humana fos eterna i que aquesta part pertanyi a l'ésser de Déu i així es garantiria la llibertat humana. Spinoza diu que Déu és lliure. Idò part de l'ànima humana per ventura és lliure perquè existeix i actua únicament per la necessitat de la seva pròpia naturalesa ja que pertany a l'ésser de Déu.

REFLEXIÓ. El joc de la vida.

REFLEXIÓ. El joc de la vida. La vida humana és com un videojoc en què cada “humà” ha de manejar el seu cos i el seu cervell amb les possibilitats de moviment que tenguin aquest cos i cervell que li han tocat al joc que juga. Tot el que el jugador experimenta o percep al joc ho fa a través del seu cos i cervell, amb unes característiques i possibilitats d’acció que li han tocat quan és concebut. Tot descobriment científic, tota creació i tot guany o pèrdua, tot èxit o fracàs o fins i tot la mort ja pertanyien a les possibilitats d’acció del joc, que són diferents per a cada jugador, ja que depenen del cos i cervell i dels entorns del cos i cervell que li han tocat. I fins i tot la reconfiguració del propi cos, cervell i entorn ja pertanyien a les possibilitats d’acció del joc. Podem fer dues interpretacions: 1) El qui juga al joc de la vida pertany al joc. En aquest cas el jugador seria "software i hardware del mateix "videojoc"". 2) El qui juga al joc de la vida...

Video "Closer to truth" Markus Gabriel - Filosofia del lliure albir - Amb comentari meu.

Markus Gabriel - Filosofia del lliure albir. ENTREVISTA. ABAIX HI HA LA TRADUCCIÓ AL CATALÀ. PEP COMENTA. M'ha sorprès això que no té l'univers perquè seguir el mateix camí si poguéssim tornar enrere el temps, i també això del pluralisme ontològic que no entenc molt però pel que he cercat crec que vol dir que la realitat no és única sinó que hi ha diferents realitats: la física, la química, la biològica, la psicològica , la social i no es pot reduir cap d'aquestes a les altres, així el jo no es pot entendre des de la física només o des de la química només o des de la biologia... així el comportament del jo no està determinat per la realitat física o altres sinó que depèn en alguns aspectes del jo mateix i això és lliure albir. El determinisme em du a deduir que tots estam manejats per la primera causa, que és Déu, per tant seria la perfecció qualsevol cosa que haguéssim fet i aquest punt de vista del lliure albir ens fa pecadors ja que no estam determinats per Déu i p...

Espai i temps.

PEP DEMANA. És cert que sense espai no hi hauria temps i sense temps no hi hauria espai? CHATGPT RESPON. La resposta curta és: depèn del marc filosòfic o científic. No és una veritat universal en tots els sentits, però sí que ho és en alguns marcs molt importants. T’ho explico amb calma. 1. En la física moderna (relativitat) En la teoria de la relativitat (Einstein), espai i temps no són independents, sinó que formen una única estructura: l’espai-temps. No hi ha temps absolut sense referència a l’espai. No hi ha espai absolut sense una dimensió temporal. Un esdeveniment sempre té coordenades espacials i temporals alhora. 👉 En aquest sentit, sí: sense espai no hi ha temps, i sense temps no hi ha espai. 2. En la filosofia clàssica (Aristòtil) Per Aristòtil: El temps és el nombre del moviment segons l’abans i el després. El moviment requereix lloc (espai). Per tant: Sense espai → no hi ha moviment Sense moviment → no hi ha temps 👉 També aquí, el temps depèn de l’espai,...

Estimar.

Qui estima s'estima a ell mateix i tendeix a ser estimat pels qui el perceben estimant. AIXÒ és cert segons Spinoza perquè qui estima qualque ésser o cosa exterior experimenta una alegria que atribueix a aquesta cosa o a aquest ésser. Experimentam alegria quan aumentam la nostra potència i per tant si aumentam la nostra potència experimentam una alegria com a causa de nosaltres mateixos i així ens estimam. Si som percebuts estimant tendim a ser estimats perquè quan estimam estam alegres i si un altre imagina la nostra alegria també s'alegra un poc i s'alegra per causa nostra i per tant ens estima.

Bergson-Kolakowsky

[9/1 13:09] Pep Miralles Martorell: Bon dia. Et pas fragments del llibre BERGSON de Leszek Kolakowsky. Pag 76. En efecto, si los estados de la conciencia no fueran más que réplicas de lo que ocurre en los tejidos nerviosos, su propio origen sería incomprensible desde el punto de vista de la evolución natural. El organismo podría usar todos los mecanismos a su disposición para reaccionar a los estímulos del entorno y luchar para sobrevivir; no habría razón para adquirir conciencia de esos actos y duplicarlos en forma de "acontecimientos mentales". [9/1 13:09] Pep Miralles Martorell: Pag 86 "Considerando que la memoria pura no está vinculada al tejido cerebral, que no es producto suyo ni se preserva gracias a él, su continuidad más allá de la descomposición del organismo es una hipótesis muy plausible." Pag 75 "...pero la memoria pura, la masa de recuerdos en constante crecimiento -en otras palabras, la conciencia en sí misma- no se destruye. Las lesiones cort...