Com després d'un petit ruixat.

Markus Gabriel - Filosofia del lliure albir. ENTREVISTA. ABAIX HI HA LA TRADUCCIÓ AL CATALÀ. PEP COMENTA. M'ha sorprès això que no té l'univers perquè seguir el mateix camí si poguéssim tornar enrere el temps, i també això del pluralisme ontològic que no entenc molt però pel que he cercat crec que vol dir que la realitat no és única sinó que hi ha diferents realitats: la física, la química, la biològica, la psicològica , la social i no es pot reduir cap d'aquestes a les altres, així el jo no es pot entendre des de la física només o des de la química només o des de la biologia... així el comportament del jo no està determinat per la realitat física o altres sinó que depèn en alguns aspectes del jo mateix i això és lliure albir. El determinisme em du a deduir que tots estam manejats per la primera causa, que és Déu, per tant seria la perfecció qualsevol cosa que haguéssim fet i aquest punt de vista del lliure albir ens fa pecadors ja que no estam determinats per Déu i p...

PEP DEMANA. És cert que sense espai no hi hauria temps i sense temps no hi hauria espai? CHATGPT RESPON. La resposta curta és: depèn del marc filosòfic o científic. No és una veritat universal en tots els sentits, però sí que ho és en alguns marcs molt importants. T’ho explico amb calma. 1. En la física moderna (relativitat) En la teoria de la relativitat (Einstein), espai i temps no són independents, sinó que formen una única estructura: l’espai-temps. No hi ha temps absolut sense referència a l’espai. No hi ha espai absolut sense una dimensió temporal. Un esdeveniment sempre té coordenades espacials i temporals alhora. 👉 En aquest sentit, sí: sense espai no hi ha temps, i sense temps no hi ha espai. 2. En la filosofia clàssica (Aristòtil) Per Aristòtil: El temps és el nombre del moviment segons l’abans i el després. El moviment requereix lloc (espai). Per tant: Sense espai → no hi ha moviment Sense moviment → no hi ha temps 👉 També aquí, el temps depèn de l’espai,...

Qui estima s'estima a ell mateix i tendeix a ser estimat pels qui el perceben estimant. AIXÒ és cert segons Spinoza perquè qui estima qualque ésser o cosa exterior experimenta una alegria que atribueix a aquesta cosa o a aquest ésser. Experimentam alegria quan aumentam la nostra potència i per tant si aumentam la nostra potència experimentam una alegria com a causa de nosaltres mateixos i així ens estimam. Si som percebuts estimant tendim a ser estimats perquè quan estimam estam alegres i si un altre imagina la nostra alegria també s'alegra un poc i s'alegra per causa nostra i per tant ens estima.

[9/1 13:09] Pep Miralles Martorell: Bon dia. Et pas fragments del llibre BERGSON de Leszek Kolakowsky. Pag 76. En efecto, si los estados de la conciencia no fueran más que réplicas de lo que ocurre en los tejidos nerviosos, su propio origen sería incomprensible desde el punto de vista de la evolución natural. El organismo podría usar todos los mecanismos a su disposición para reaccionar a los estímulos del entorno y luchar para sobrevivir; no habría razón para adquirir conciencia de esos actos y duplicarlos en forma de "acontecimientos mentales". [9/1 13:09] Pep Miralles Martorell: Pag 86 "Considerando que la memoria pura no está vinculada al tejido cerebral, que no es producto suyo ni se preserva gracias a él, su continuidad más allá de la descomposición del organismo es una hipótesis muy plausible." Pag 75 "...pero la memoria pura, la masa de recuerdos en constante crecimiento -en otras palabras, la conciencia en sí misma- no se destruye. Las lesiones cort...

Si vols venir ja vendràs conversaràs amb mu mare però de mi bona cara no n'esper que no en voràs. Un dia vaig dir an es vent mal te bufassis sa moca i em va dir cara de "loca" que has perdut s'enteniment.

Anda vete al hospital que te cure el infermero que yo no tengo dinero para curarte tu mal.

PEP DEMANA. El determinisme diu donat un passat P i unes lleis de la natura L llavors hi ha un únic futur F. Però, ¿què passa si el nostre cos no pertany totalment a la natura ni se li poden aplicar les lleis de la natura L? ¿Hi ha una encletxa per l'indeterminisme? CHATGPT RESPON. La teva pregunta és molt bona, perquè ataca el determinisme en el seu punt més feble: el seu abast ontològic. Anem a poc a poc. 1. Què afirma exactament el determinisme clàssic La formulació que dones és la canònica (Laplace): Si tenim un passat complet P i unes lleis de la natura completes L, aleshores hi ha un únic futur possible F. Això pressuposa tres coses molt fortes: Que tot el que existeix pertany a la natura física Que tot està governat per lleis deterministes Que el cos humà (i la ment) són sistemes físics tancats Si una d’aquestes tres cau, el determinisme ja no és una tesi universal, com a mínim queda limitat. 2. I si el nostre cos no pertany “totalment” a la natura? Aquí s’ob...