Com després d'un petit ruixat.

PEP DEMANA. El determinisme diu donat un passat P i unes lleis de la natura L llavors hi ha un únic futur F. Però, ¿què passa si el nostre cos no pertany totalment a la natura ni se li poden aplicar les lleis de la natura L? ¿Hi ha una encletxa per l'indeterminisme? CHATGPT RESPON. La teva pregunta és molt bona, perquè ataca el determinisme en el seu punt més feble: el seu abast ontològic. Anem a poc a poc. 1. Què afirma exactament el determinisme clàssic La formulació que dones és la canònica (Laplace): Si tenim un passat complet P i unes lleis de la natura completes L, aleshores hi ha un únic futur possible F. Això pressuposa tres coses molt fortes: Que tot el que existeix pertany a la natura física Que tot està governat per lleis deterministes Que el cos humà (i la ment) són sistemes físics tancats Si una d’aquestes tres cau, el determinisme ja no és una tesi universal, com a mínim queda limitat. 2. I si el nostre cos no pertany “totalment” a la natura? Aquí s’ob...

Prova contra el determinisme que no veig clara. PEP DEMANA. Em pots demostrar que jo tenc aspectes en que som lliure i no estic determinat per causes prèvies? CHATGPT RESPON. Ho intentaré, Pep, no amb una “prova matemàtica”, sinó amb arguments filosòfics clars, pas a pas, perquè aquí el que es demana és mostrar (fer veure) que no tot en tu pot estar exhaustivament determinat per causes prèvies sense caure en contradiccions. Aniré de menys a més, i si vols després en podem discutir algun punt amb calma. 1. Primer: què voldria dir “estar totalment determinat”? Dir que tu estàs totalment determinat vol dir això: En cada instant, una sola acció era possible, donades totes les causes prèvies (biologia, educació, caràcter, estat cerebral, etc.). És a dir: no només de fet actues així, sinó que no podies actuar d’una altra manera. Això és una tesi molt forta. 2. Argument 1: la diferència entre causa i raó Pensa en aquest cas senzill: Decideixes aixecar-te o quedar assegut. Quan...

REFLEXIÓ. El pecat de no creure en la llibertat. Ser “lliure” és comprendre que no ho ets. Ser “lliure” és comprendre que ets un ésser humà totalment determinat i manejat per Déu i, per tant, en el fons ets Déu. Pareix com un pecat i un excés de presumpció dir: noltros som Déu. Però si agaf la premissa que no som lliures, sinó que estam determinats per una primera causa que és Déu, llavors arrib a la conclusió que tots som Déu o, almanco, expressió de Déu i moguts totalment per Déu. El que passa és que el determinisme és discutible i n’hi ha que no són deterministes i diuen que tenim un poc de llibertat. Jo he llegit Baruch Spinoza, que era determinista, i per això arrib a aquestes conclusions. Em vaig confessar amb el rector de Porreres del pecat de creure que no som gens lliure, sinó que estic totalment determinat per Déu, i em va dir que era normal tenir dubtes de fe i que això no era cap pecat, i em va xerrar de sant Tomàs d’Aquino, que no he llegit i que, per ventura, en un fut...

REFLEXIÓ. Immortalitat. Segons Baruch Spinoza, jo no som lliure en absolut i Déu és l’únic que és lliure, i tots els meus actes estan determinats per Déu, ja que estan determinats per causes prèvies, i les causes prèvies per altres causes prèvies, i així fins a arribar a la primera causa, que és Déu. Llavors, qui està parlant amb vostè és Déu mateix, a través de mi, com si jo fos un robot teledirigit per Déu. Quan comprens que, a la superfície, ets un ésser humà mortal, però en el fons ets Déu, aconsegueixes la immortalitat.

REFLEXIÓ. Punts d'observació. Tant vostè com jo com qualsevol altre som diferents punts d’observació d’un mateix ésser que s’observa a ell mateix des d’aquests punts diferents. Aquests punts d’observació es distingeixen els uns dels altres pel que observen des del punt concret que són, i entre les coses observades hi ha una certa memòria associada a un determinat cos. I, així com aquest ésser té ara els punts d’observació d’ell mateix que som nosaltres i que observen certes coses, un cos i una memòria, també pot passar que es repeteixi dins l'ésser el mateix punt cosa que vol dir que es repeteix l'observació de les mateixes certes coses, del mateix cos i de la mateixa memòria.

REFLEXIÓ. Medita. Quan tenim idees clares tenim menys passions. Les idees confuses ens exposen a les passions, que patim sense control, siguin alegres o tristes, molt diferents de les accions alegres de la beatitud, que provenen de les idees clares, que feim amb control. Tenir idees verbals sovint és tenir idees confuses, perquè el llenguatge verbal sovint indica la realitat de manera no totalment precisa i això ens du a les passions.

PEP DEMANA. Segons Spinoza si tenim un mal cervell i una mala ment és millor posar la ment en silenci que pensar idees confuses? CHATGPT RESPON. Bona pregunta, i molt spinozista també 🙂 Intentaré respondre amb precisió, sense simplificar massa però tampoc embolicar. Resposta curta Segons Spinoza, és millor tenir la ment “en silenci” que no pas pensar idees confuses, si per “silenci” entenem no deixar-se arrossegar per la imaginació i els afectes passius. Però aquest silenci no és l’ideal final: l’ideal és arribar a idees adequades, encara que sigui poques i lentes. --- Ara, amb matís spinozista 1. Què són les idees confuses? A l’Ètica, Spinoza diu que: Les idees confuses i inadequades provenen de causes externes que no comprenem. Aquestes idees ens fan passius. D’elles neixen afectes com la tristesa, la por, l’odi, la culpa, etc. 👉 Pensar amb idees confuses no és neutre: és una disminució de la potència de pensar i de viure. Per tant, pensar malament és pitjor que no...