Com després d'un petit ruixat.

Cada día vaig i venc pes camí de Valldemossa encuentr una al·lota rossa m'entorba l'enteniment. Sa madona em diu Tomeu si s'homo meu se moria en tu em pens que em casaria tan m'agrada es riure teu. Si me quieres a mi sola serás un amante firme pero si tu quieres otra un rayo por despedirme. Un dia vaig dir an es vent mal te bufassis sa moca i em va dir cara de loca que has perdut s'enteniment. Dolça Catalunya patria des meu cor con de tu s`allunya d'enyorança mor. Mira que Dios te mira mira que te está mirando mira que te has de morir un dia y no sabes cuando. Tu querer y mi querer tu pensamiento y el mio es como el agua de un rio que tras no puedo correr. Sabes porque vengo aquí porque t'estimo y te quiero y no puedo consentir que de otra seas dueño. El cariño de una madre y el querer de una mujer son los tesores más grandes que en el mundo pueden ver. Cantau i m'alegrareu i me dareu alegría que em varen di...

Un dia de l'any 1994. Pep (nat l'any 1971): Mam padrina que ho trobau an això d'anar a sa Lluna. Ho creis que hi han anat? Padrina (nada l'any 1909): Sí que ho crec que hi han anat però trob que és un Desbarat això d'anar a sa Lluna. Pep: I perquè creis que hi han anat? Padrina: Per demostrar que són llests. Pep: I què creis que hi han anat a fer a sa Lluna? Padrina: A fer res. Lo que han fet i no res és igual.         Pep: I no li trobau cap mèrit? Padrina: Cap. Lo que ho trob mèrit és viure bé i estar tranquils. Pep: Padrina, vos agrada sa televisió? Padrina: A estones. A estones m'agrada sa televisió. Pep: Sabeu com ho fan perquè vegem ses imatges. Padrina: Per entretenir-se i passar es temps. Es qui no el saben passar an es temps són uns beneits l'han de passar alegres i contar coses i res més. Pep: Padrina, i és qui va inventar es cotxo? Que no ho trobau gros? Padrina: Sí que ho trob gros. Pep: Vos impresiona aquest invent? Padrina: Sí ...

M´agradaria que qualcú m´aclarís el següent problema. Segons la teoria de la relativitat d'Albert Einstein el temps de les coses que es mouen respecte d'un observador passa més lentament. Així si tenim dos germans bessons i un l´enviam a l´espai al tornar, el que ha anat a l´espai, serà més jove que el que ha quedat amb nosaltres. Ara suposi que vostè i jo ens trobam un dia i sincronitzam els nostres rellotges. Llavors ens allunyam molt ràpidament i després ens tornam trobar. Per a vostè, el meu rellotge anirà retrassat, però, desde el meu punt de vista serà el seu el que hi anirà. La meva pregunta és: Quan ens trobem per segona vegada estarem d´acord amb l´hora del rellotge? Per què?    

Un món vell dins la memòri em retorna suament mentre mon enteniment no compren la seva històri. Poc a poc la vida em passa cada dia és més crua com a cop podrit que es rua de pecats en record massa. I és que la paraula és dura sovint val més el silenci però em cal més la paciènci per veure l'esperit que sura. El cos va a la sepultura mai he sabut jo qui som ni si em mantenc o em tom seré silenci que dura. 21 de Febrer de l'any 2018 Contemplava la vida morta de ma consciència i és que jo quasi ja ni existia minut a minut hora a hora dia a dia recomenç la feina amb paciència. EL SEU AMIC. Descansava vora la mar encalentit pel sol d'estiu mentre esperava la vinguda de la nit per poder contemplar el cel estelat i veure sortir la lluna mam si venia una barca quasi buida amb una nina de deu anys que feia vuit hores que dormia sommiant amb que trobaria el seu amic i que de fet trobà. 7 de Març de l'any 2018 T'estim mare meva t'es...

Per jo viatjar al passat seria com mirar una pel·licula de cine de fi a inici. Resulta que mentre viatjàssim al passat no existiríem i quan ens aturàssim de viatjar al passat i tornàssim a partir cap al futur no seríem conscients de que havíem viatjat al passat sinó tan sols cap al futur ja que viatjant cap al futur anam omplint la memòria i som conscients del pas del del temps sense memòria res no passaria ni tan sols existiríem. Existir és viatjar al futur i viatjar al futur és memoritzar esdeveniments, és com escoltar música: sense el record de la nota anterior cap sentit té la següent. La llum aniria en sentit contrari dels ulls a l'emisor per lo que no hi veuríem. El so aniría en sentit contrari de les orelles a la font emisora per lo que no hi sentiríem. Les olors i els gusts també aniríen en sentit contrari per lo que no sentiríem olors ni gusts. I el tacte ? El tacte també aniria en sentit contrari les sensacions del cos anirien en sentit contrari per lo que no tend...

Per jo morir és perdre els cinc sentits i la memòria. Sense sentits ni memòria tampoc no queda esperit per tant morir és no existir tal com era abans de nèixer però si has nascut un pic condemnat a l'existència ho pots ésser dues vegades condemnat a l'existència. Encara que pot ésser que els cinc sentits i la memòria no es puguin perdre perquè formin part de l'ànima i l'únic que es perdi sigui la connexió d'aquests sentits amb el món formada pel sistema nirviós i el cos. I pot ésser que així l'ànima sigui indestructible. I hagi existit sempre i sempre existeixi. I agafi i perdi cossos. No hi ha dubte que mentre dormim, de vegades, l'ànima no existeix. Tampoc hi ha dubte que el cos mortal és només una percepció o alluïnació de cert estat normal dels cinc sentits. Les drogues alluïnògenes alteren la informació rebuda pels cinc sentits permetent anar a altres mons i tenir altres cossos com el d'un ca o un moix. Quan jo mori no existiré ni escriuré i l...

Queia lentament la pluja el de matí darrera les vidrieres ho contemplava segur i recordava la infància quan el fang dels carrers m'arribava al genolls i tenia l'esperança que trobaria l'amor a jo mateix en la solitud amorosa d'una llar silenciosa però teba de sentiments en calma. 12 de Juny de l'any 2017 després de Crist. Encara tenia esperança de trobar el seu amor de calor i excitació que en tenia mancança. No tenia ja recança del que havia passat que era un desbarat que a tot hom cansa. 18 de Juny de l'any 2017 després de Crist. Sentia com els picapreders de veinat feien la feina mentre observava les flors del corral amb un amor eternal. I poc a poc s'adormia i somiava que volava sorprès per la meravella del miracle es despertava de sobte amb desencís i era així que dubtava.