Poesia diversa.
Un món vell dins la memòri
em retorna suament
mentre mon enteniment
no compren la seva històri.
Poc a poc la vida em passa
cada dia és més crua
com a cop podrit que es rua
de pecats en record massa.
I és que la paraula és dura
sovint val més el silenci
però em cal més la paciènci
per veure l'esperit que sura.
El cos va a la sepultura
mai he sabut jo qui som
ni si em mantenc o em tom
seré silenci que dura.
21 de Febrer de l'any 2018
Contemplava la vida morta de ma consciència
i és que jo quasi ja ni existia
minut a minut hora a hora dia a dia
recomenç la feina amb paciència.
EL SEU AMIC.
Descansava vora la mar
encalentit pel sol d'estiu
mentre esperava la vinguda de la nit
per poder contemplar el cel estelat
i veure sortir la lluna
mam si venia una barca quasi buida
amb una nina de deu anys
que feia vuit hores que dormia
sommiant amb que trobaria
el seu amic
i que de fet trobà.
7 de Març de l'any 2018
T'estim mare meva
t'estim estimada
mira quina animalada
estar sempre a ca teva.
17 de Març de l'any 2018
Pensava que existia dins un cos podrit
la malaltia era incurable
però existí la malaltia per un diagnòstic
per una interferència en el camí cap a la mort
que allargà l'agonia
finalment moriria i aniria de cap al bubul
i seria oblidat com un salvatge
que no s'adaptà a un mon civilitzat
d'hipocresia i maldat.
18 de Març de l'any 2018
Just dalt de la muntanya hi havia un lloc
d'on es divisava quasi tot Mallorca
si una barca vella anava quasi torta
o si un gat salvatge anava poc a poc.
Omplia la llum del sol la matinada
queien les femelles dins el seu embut
com un porc de merda tot el seu cul put
sembla que te la vida aixamplada.
I és que el sol ens il·lumina cada dia
no va poc a poc ni sol fer via
Déu el mou al ritme del seu cor.
Tan sols el tresor de na Maria
que no respon al nom que li diria
si tengués coratge i no mai por.
18 de Març de l'any 2018
Em sentia caure mon pensaments
del cervell dins un poal molt poc fondo
envoltat de mobles de bolondo
no deien res de mon sentiments.
em retorna suament
mentre mon enteniment
no compren la seva històri.
Poc a poc la vida em passa
cada dia és més crua
com a cop podrit que es rua
de pecats en record massa.
I és que la paraula és dura
sovint val més el silenci
però em cal més la paciènci
per veure l'esperit que sura.
El cos va a la sepultura
mai he sabut jo qui som
ni si em mantenc o em tom
seré silenci que dura.
21 de Febrer de l'any 2018
Contemplava la vida morta de ma consciència
i és que jo quasi ja ni existia
minut a minut hora a hora dia a dia
recomenç la feina amb paciència.
EL SEU AMIC.
Descansava vora la mar
encalentit pel sol d'estiu
mentre esperava la vinguda de la nit
per poder contemplar el cel estelat
i veure sortir la lluna
mam si venia una barca quasi buida
amb una nina de deu anys
que feia vuit hores que dormia
sommiant amb que trobaria
el seu amic
i que de fet trobà.
7 de Març de l'any 2018
T'estim mare meva
t'estim estimada
mira quina animalada
estar sempre a ca teva.
17 de Març de l'any 2018
Pensava que existia dins un cos podrit
la malaltia era incurable
però existí la malaltia per un diagnòstic
per una interferència en el camí cap a la mort
que allargà l'agonia
finalment moriria i aniria de cap al bubul
i seria oblidat com un salvatge
que no s'adaptà a un mon civilitzat
d'hipocresia i maldat.
18 de Març de l'any 2018
Just dalt de la muntanya hi havia un lloc
d'on es divisava quasi tot Mallorca
si una barca vella anava quasi torta
o si un gat salvatge anava poc a poc.
Omplia la llum del sol la matinada
queien les femelles dins el seu embut
com un porc de merda tot el seu cul put
sembla que te la vida aixamplada.
I és que el sol ens il·lumina cada dia
no va poc a poc ni sol fer via
Déu el mou al ritme del seu cor.
Tan sols el tresor de na Maria
que no respon al nom que li diria
si tengués coratge i no mai por.
18 de Març de l'any 2018
Em sentia caure mon pensaments
del cervell dins un poal molt poc fondo
envoltat de mobles de bolondo
no deien res de mon sentiments.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada